Perque el presocratics busquen el arkhe de les coses

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,87 KB

 

EMPÈDOCLES D’AKRAGAS O AGRIGENT:


És del s. V aC. Ell diu que la naturalesa està formada per quatre elements: terra, aigua, aire i foc. Aquests quatre elements són els principis passius. Hi ha unes forces actives que uneixen o separen els quatre elements, l’amor (força universal que ajunta els elements) i la discòrdia (força universal que separa els elements). Hi ha uns versos que es van trobar dins d’una mòmia que ens expliquen que per l’acció de Eris, tot pot passar de la multiplicitat a la unitat, i que poc a poc tots els elements es van separant. I quan això passa, l’acció d’Eros, els torna a ajuntar. En el camp de la medicina, un metge anomenat Hipòcrites (s. V aC) va desenvolupar una teoria que deia que estem formats per quatre humors (aigua, sang, bilis groga i bilis negra). Quan apareix la malaltia és perquè alguns d’aquests quatre humors predomina massa en alguna zona del cos.
Aquesta teoria va durar fins al s. XVII. Indirectament va perdurar molt. 


ANAXÀGORES DE CLAZÒMENE


És del s. V aC. Ell va dir que la naturalesa amagava les coses en forma de llavor, hi ha elements que encara no són visibles i al cap d’un temps, es fan visibles. “Tot el que existeix sempre ha d’haver existit”. Ex: Pèl de barba. El nadó té les llavors (homeomeries) i a l’adolescència floreixen i li surt la barba. Tot està format per homeomeries. En cada cosa hi ha llavors de tot tipus. Determina que a dins de totes les coses hi ha llavors de tots els tipus de coses. Diu que hi ha una intel•ligència ordenada que distribueix la quantitat de llavors de tot tipus de cada cosa, del que tingui més llavors (predomina més i és el que creix). Els seus textos comparen Emperocles amb Anaxàgores. En el cas d’ Emperocles tot passava de una unitat a la multiplicitat. En el cas d’Anaxàgores parla d’un cicle que no té retorn. 


LEUCIP I DEMÒCRIT D’ABDERA


Hi ha un problema i es que no podem diferenciar qui va dir que perquè l’ informació que tenim és indirecta. La seva teoria es bastant complexa. Ells van dir que tot està format per àtoms. Aquesta paraula ve del verb TEMNO que vol dir tallar, dividir. Com davant de ÀTOM hi ha una A és que vol dir que no es pot tallar ni dividir. Ells intenten superar les teories de parmèrides (immòbil) Zenó (Paradoxes). Utilitzant la paradoxa de Zenó, si la matèria és infinitament divisible, res es mou. Però com les coses es mouen, la matèria no és infinitament divisible. La matèria està formada per àtoms indivisibles, tant petits, que no veiem. Hi ha un altre problema: Tot està format per àtoms, però per a que els àtoms es pugin moure, han de trencar una de les premisses de Parmènides ja que el món es mou. Creen un buit que això fa que la gent es pugui moure. Aquests àtoms són diferents en funció de tres coses: - Forma: influeix en les propietats dels cossos macroscòpics. - Ordre: influeix en el resultat final de les coses macroscòpiques. - Posició: influeix en les propietats que té l’objecte. Condicionen les diferencies que observem en el món macroscòpic (tou-dur, groc-marró...)

Aquesta teoria els permet explicar temes relacionats amb les emocions i les sensacions. - Teoria dels efluvis: àtoms que es desenganxen dels objectes. Quan observem un objectes, el que veiem són els àtoms que es desenganyen i percebem. El coneixement prové de la sensació, la manera com estem fets condiciona la sensació. Exemple: la pepsi i la coca-cola, coses diferents però que molta gent té la percep amb el mateix gust o, la mateixa sopa hi ha gent que la troba bona i altres salada, diferents sensacions per la percepció individual. A vegades alguns efluvis, àtoms, arriben a impactar contra la vostra oïda, vista o olfacte. El coneixement prové de la sensació. La manera de com estem fet nosaltres també condiciona la nostra concepció. Intenten superar les teories de Parménides i Zenó. Si la matèria és infinitament divisible la conclusió lògica és que tot és immòbil -> IMMÒBIL, però arribarà a un punt que ja no es podrà dividir perquè veiem que el món es mou: matèria indivisible. Aquestes partícules formen tots els objectes que veiem. Parménides afirma que el NO ÉSSER, NO ÉS -> immòbil, com que en el món hi ha espais buits podem admetre que el NO ÉSSER, ÉS.


PROTÀGORES d’ABDERA:


Tot és relatiu, no hi ha una veritat Absoluta. Ens quedem amb el que sigui més útil i el que més gent vulgui, en Realitat la veritat no importa. “L’home és la mesura de totes les coses”, ens Està dient que nosaltres quan jutgem com és el món sempre tenim en compte com Som nosaltres, nosaltres classifiquem les coses (veiem petita una formiga Perquè ho veiem en referència a nosaltres). Quan intentem opinar amb les coses Que canvien no arribem enlloc, tot el que flueix fa que les coses siguin o no Siguin. Per raons diferents dos persones poden acabar opinant el mateix, és Molt impredictible, ja que es pot opinar de tot. Diu que hi ha opinions més útils i al final la gent és queda amb el que li aportarà més o li anirà millor. Hi ha gent que creu distingir entre el bé i el mal, és la opinió de la gent el Que fa que una cosa tingui l’etiqueta de bo o dolent, s’afegeix als Relativistes. Demostra que les coses no són lletges o maques, som nosaltres el Que els hi atribuïm aquestes propietats. “NOMOS”: llei de la ciutat. Les lleis De la ciutat és relatiu, depèn de la gent. En canvi, els físics, busquen la Realitat en les coses. Ex: la sopa, no és ni freda ni calenta, som nosaltres els que li posem l’etiqueta. Les coses Són veritat quan la majoria ho diu i mentre ho digui.És subjectivista (depèn de l’individu), Escèptic (creu que no arribarem a la veritat absoluta) i convencionalista (tot és fruit de l’acord).

GÒRGIES:


Diu que RES no ÉS, no existeix perquè Com que tot és mou, arriben al no ser o al ser, fan que les coses són absurdes. La realitat està sotmesa a canvis, res dura. És un pensador nihilista (no res). Si res fos, no seria cognoscible, no la podríem conèixer, ja que una cosa és la Realitat i un altre el que nosaltres pensem, ja que som subjectius, el Coneixement no és possible. Si fos cognoscible, no seria expressable, el Llenguatge no pot reflectir fidelment el pensament. Els dos pensadors donen nom A dos diàlegs Platònics, posa el nom de l’adversari. 

CÀL·LICLES:


Va dir que “allò just és el que convé al Més fort”.Són els poderosos els que Decideixen les lleis. En el seu moment va generar molts debats amb Sòcrates. Hi Ha un relativisme, les coses són relatives amb qui mana i una certa preocupació De caràcter social.

ANTIFONT:


Els situem al segle V aC.Va donar molta importància a la Diferència entre naturalesa i les lleis de la ciutat, és més, diu que són Oposades. Va dir que surt a compte saltar-se les lleis sense que es noti perquè Qui respecta les lleis està en desavantatge amb qui no les respecta ja que les Lleis estan pensades per a reprimir-te.

INTEL·LECTUALISME MORAL:


És Una característica molt arrelada en Sòcrates que tindran els seus deixebles. La Idea de conèixer el bé implica practicar-lo. Si algú fa alguna cosa dolenta ho Fa per ignorància. El que ell diu es que s’ha de fer que la gent arribi a la Saviesa, serà un bon ciutadà que mirarà per tots i no només per ells. Ell Partia de la frase “Només sé que no sé res”, però és una falsa modèstia. Després aplicarà una cosa que li va dir l’Oracle de Delfós i es coneixerà a si Mateix. Intenta fer això també amb els altres. 

Entradas relacionadas: