Perquè la població espanyola i la població catalana van créixer al primer terç del Segle XX?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,09 KB

LA MODERNITZACIÓ DE L’ESTRUCTURA DEMOGRÀFICA:


1900 Espanya país endarrerit social i econòmic i tenia unes taxes de natalitat i mortalitat molt elevades. Primeres dècades del segle
XX com un procés de transició demogràfica.  D
escens de la mortalitat produeix amb la millora de l’alimentació i la higiene. La mortalitat infantil també es va reduir i l’esperança de vida va pujar de 35 fins a 50 anys. A Cat el procés de transició demogràfica va ser + accelerat. Augment de 18,6 milions d’habitants el 1900 a 23,5 milions d’habitants el 1930. Des del final del S.XIX a Espanya important increment de l’emigració exterior x l’augment de la població i el lent creixement de l’ocupació. Després es va produir una onada d’emigració interior. Entre el 1900 i el 1930 la població activa agrícola es va reduir un 20%. Madrid, Barcelona, Bilbao i Sevilla es van convertir en les destinacions de l’emigració procedents de les dues Castelles, Múrcia, Aragó i l’Andalusia Oriental. Catalunya va ser la receptora més gran d’emigrants. En conjunt Espany continuava sent un país desigual i escassament poblat. Al primer terç del Segle XX Barcelona va tenir una gran transformació urbana. Al 1930 era la ciutat + poblada d’Espanya. Va patit un creixement de l’Eixample, agregació de municipis, obertura de la Via Laietana, construcció de l’aeroport…

L’AGRICULTURA: CRISI I DIVERSITAT D’UNA SOCIETAT PAGESA


El 1900 2 de 3 persones espanyoles treballaven en l’agricultura i la pesca. 1 de 3 en indústria o serveis. L’agricultura doble cara: el dinamisme de l’agricultura mediterrània i l’immobilisme de l’agricultura cerealista. Principal problema: enormes desigualtats en l’estructura de la propietat de la terra. El latifundisme condemnava als jornalers a emigrar com ho feia el minifundisme amb els petits propietaris del nord d’Espanya. 

A finals del S.XIX l’arribada de productes d’altres continents va provocar una crisi agrària molt dura en el sector cerealista. S’hi va afegir la crisi de la vinya a causa de la fil.Loxera (insecte que atacava els ceps).Es va superar amb una política proteccionista, amb l’augment de la superfície conreada i l’especialització dels conreus. El producte agrari va créixer un 55% . L’any 1930 l’agricultura havia perdut valor relatiu dins el conjunt de l’economia espanyola. Es va procurar dur a terme mesures com l’extensió del regadiu, entre d’altres però no van ser suficients. 

Cat dif d'esp x les dife formes de propietat. No obstant cap al Segle XX també va patir una època de crisi agrària per l’impacte de la la plaga de la fil.Loxera. Va millorar amb plantació de noves vinyes d’un cep americà immune a la malaltia. Algunes comarques es van poder desenvolupar gràcies a una especialització basada en la venda als grans mercats urbans i internacionals. L’EXPANSIÓ DE LA INDÚSTRIA 1 element que explica la transformació de l’economia entre el 1900 i el 1930 és el canvi energètic x l’ús d’electricitat i petroli. Això va permetre vèncer la falta de fonts d’energia abundants i econòmiq. L’ús comercial va permetre mecanitzar gaire bé la totalitat de la indústria i disminuir els costos de producc. La baixada dels preus va comportar l’augment de la demanda i de la producció. Dues grans fases:1880-1914: l’ús d’electricitat va quedar restringit a la il.Luminació (carrers, tramvies…)1914-1930: es va estendre a la indústria.Es van obtenir dues grans innovacions (l’avenç en la destil.Lació del petroli i els progressos en el motor) que van permetre revolucionar el transport i que aparegués l’automòbil. A les tres primeres dècades del Segle XX  el producte industrial va anar augmentant. La indústria química (es va consolidar gràcies a la fabricació de productes medicaments, pintures i explosius) la indústria siderúrgica, la indústria elèctrica (la producció d’electricitat es va concentrar sobretot en la Canadenca per l’origen del seu capital), la indústria metal.Lúrgica (automòbils i electrodomèstics). 

El creixem del sector 2ndari tenia una sèrie de limitacions com la poca competitivitat, l'escassetat de primeres matèries, … Només a Catalunya i al País Basc la indústria era potent. El govern va recórrer al proteccionisme i intervencionisme xdefensar la indústria espanyola (igual que a la agricultura).  A Galícia, La Rioja, Saragossa i Sevilla van créixer la indústria conservera i a València i Alacant es van especialitzar el la indústria del moble i les joguines. La localització industrial a Catalunya es concentrava a Barcelona i l’àrea metropolitana. No obstant la potència econòmica i industrial no es corresponia amb la capacitat financera la qual depenia de la banca madrilenya i basca. 

Entradas relacionadas: