Perquè la població espanyola i la població catalana van créixer al primer terç del Segle XX?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,91 KB

 
La diversificació de la indústria catalana:
A Catalunya la Indústria tèxtil va mantenir el predomini, però se’n va reduir el pes Específic: si el 1890 representava el 67’1% de la indústria catalana, el 1930 En representava el 48’1%. A més, el seu dinamisme va ser inferior al que trobem En uns altres sectors en emergència que van contribuir més al creixement del Producte industrial català.// D’aquesta manera la indústria catalana es va Diversificar. Les indústries bàsiques com la mineria, l’energia, la química, la Del ciment i la siderúrgia van augmentar. Les diferents branques de la Indústria lleugera també van créixer, sobretot la confecció, la del cuir, la Del calçat, la del paper i les arts gràfiques. Però la química, la Metal·lúrgica de transformació i les indústries de construccions mecàniques van Tenir unes taxes de creixement més grans que la mitjana i van guanyar Importància dins l’estructura industrial catalana. //L’increment del sector Elèctric va ser un dels grans canvis d’aquest període. Des del final del segle
Barcelona tenia enllumenat elèctric i des del 1910 es va anar estenent per tot Catalunya i se’n va generalitzar l’ús industrial. Van contribuir a la Consolidació d’aquests sectors la demanda creixent de noves infraestructures de Les ciutats industrials i, sobretot, la inversió estrangera, amb la Instal·lació a Catalunya de les primeres multinacionals. Així, la producció es Va concentrar sobretot en el grup Barcelona Traction, conegut popularment com La Canadenca per l’origen del seu capital, i en la Catalana de Gas i Electricitat, creades l’any 1911.// Pel que fa a la destinació de la producció, L’increment de la renda espanyola va contribuir a augmentar la demanda i el Comerç amb la resta d’Espanya es va intensificar. Es calcula que a l’entorn del 80% dels teixits de cotó es venia a la resta de l’Estat i també una part molt Considerable de la maquinària, dels automòbils i de tota la producció Industrial catalana. D’altres llocs d’Espanya arribaven a Catalunya grans Quantitats de productes alimentaris (blat, carn, sucre), semiacabats (ferro, Acer, paper) i matèries primeres (carbó, llana, pells). Quant a la localització Industrial, es va consolidar la concentració de l’activitat al nucli de Barcelona i també la seva àrea metropolitana. //Mentre que l’increment del Potencial econòmic de Catalunya augmentava, la seva capacitat financera Disminuïa i la banca catalana entrava en una crisi profunda. Si bé al final del Segle XIX Barcelona era un centre financer important, a la dècada del 1930 la Xarxa financera catalana pràcticament havia desaparegut i Catalunya entrava en Una progressiva dependència envers la banca madrilenya o basca. La difusió Territorial de la indústria: Juntament amb els dos nuclis bàsics, Catalunya I el País Basc, la preponderància dels quals es va mantenir durant el primer Terç del Segle XX, la industrialització es va difondre per zones més extenses Del territori espanyol. Madrid es va convertir en la tercera regió industrial, A Galícia va destacar la indústria conservera i, a la cornisa cantàbrica, les Indústries siderúrgies i els seus derivats metal·lúrgics. També va aconseguir Importància la indústria del moble i la de les joguines, especialment a València, i, durant la dècada del 1920, a Alacant. // La major difusió Geogràfica de la indústria no va posar fi als profunds desequilibris de la Distribució de la renda entre les diferents àrees geogràfiques espanyoles. L’any 1930 el producte per habitant de les zones més industrials (Catalunya, el País Basc i Madrid) era força superior a la mitjana i també ho era a Navarra, a L’actual Comunitat Valenciana, a causa de l’expansió de les exportacions de Cítrics, i a Castella i Lleó (que tenia una renda per càpita alta perquè la Població havia disminuït considerablement).

La millora de les comunicacions

Els mitjans de transport i els Sistemes de comunicació van tenir una notable transformació que va beneficiar El creixement industrial. Els aspectes més remarcables van ser la millora de Camins i carreteres, l’electrificació dels ferrocarrils i la construcció de Noves xarxes, la creació dels transports urbans (tramvia i metro), la telefonia I l’inici de la radiodifusió. Tots aquests processos necessitaven la creació de Grans infraestructures, que van ser finançadés en bona part per l’Estat. Entre El 1900 i el 1930 gairebé es van duplicar els quilòmetres de carretera a Espanya, amb un augment molt considerable els darrers anys del període, en què Es van asfaltar els primers trams amb l’objectiu de facilitar la circulació Dels automòbils. A Catalunya, entre els anys 1915 i 1935, es a passar de 4350 Km de carreteres a 8650 km. // La xarxa telegràfica, fonamental per a L’intercanvi ràpid d’informació, va augmentar de 29000 km a gairebé 41000 km i Va millorar sensiblement la qualitat de les transmissions. La primera empresa De telefonia va ser la Societat General de Telèfons de Barcelona (1890), Responsable de la creació d’una xarxa integral catalana, que va quedar Absorbida l’any 1924 per la Compañía Telefónica Nacional de España, a la qual Es ca concedir el monopoli de la telefonia a tot l’Estat.

L’intervencionisme de l’Estat:

Una característica de l’economia Espanyola durant el primer terç del Segle XX va ser la restricció de la Competència entre empreses i la constant intervenció de l’Estat. Aquest Intervencionisme es va manifestar en dues direccions: la concessió d’ajudes (exempcions fiscals, subsidis i comandes directes de l’administració) per Estimular la inversió privada en indústries tecnològicament més avançadés i L’elevació del proteccionisme.// El tomb del capitalisme espanyol es va iniciar El 1891 amb la promulgació d’un aranzel duaner que comportava l’abandonament Del lliure canvi i el retorn del proteccionisme. Aquesta tendència es va Confirmar amb els aranzels del 19906 i del 1922. El cas de protecció més Explícit va ser el del carbó, ja que d’administració obligava a consumir carbó Espanyol per poder acollir-se als ajuts públics. Per tal de restringir la Competència, s’establien acords entre les empreses per fixar preus i Repartir-se el mercat per mitjà de quotes. Això va comportar, a Espanya, uns Preus de venda del carbó més elevats que a d’altres països i va limitar-ne Encara més la demanda. La indústria siderúrgica va ser un dels sectors on es va Fer més evident aquesta restricció de la competència.// Les mesures protectores Van afectar negativament l’economia, ja que van mantenir una indústria amb una Productivitat baixa i poc competitiva, però també van tenir efectes positius, Com ara fomentar la indústria nacional i l’articulació del mercat interior.  

Entradas relacionadas: