Perque els judicis científics son judicis sintetics a priori per a Kant?
Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 8,12 KB
LA IL·LUSTRACIÓ
= Segle de les llums
S. XVIII
-Confiança en el MÈTODE CIENTÍFIC ( Newton )
-Confiança plena en la RAÓ, enfront la superstició.
-Lluita per la TOLERÀNCIA.
-Insistència en la importància de l’ EDUCACIÓ per a Tothom ( ENCICLOPEDIE francesa ):
“sapere aude” (
Atreveix-te a saber ), Kant.
Immanuel Kant
(1.724 – 1.804, Königsberg - actual kaliningrad -)
Obra:
Períodes:
1.- Precrític
2.-Crític:
Critica de la raó pura ( 1.781 )
Crítica de la raó pràctica ( 1.788 )
Crítica del judici ( 1.790 )
Prolegòmens (1.783 )
Fonamentació de la metafísica dels costums (1.783)
3.-Post-crític:
La religió dins dels límits de la mera raó ( 1.793 )
La Pau perpetua ( 1.795 )
_______________________
Kant intenta compatibilitzar Racionalisme i Empirisme:
“Tot el coneixement comença amb l’experiència (a favor de l’Empirisme ), però no Tot procedeix d’ ella” ( i així és possible el coneixement segur en les Ciències, a favor del Racionalisme )
= Són possibles els JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI. Això és possible gracies a certs “elements” A PRIORI del coneixement:
1.- Espai / temps : Formes pures a priori de la sensibilitat
2.- CATEGORIES ( 3 X 4 ) : Conceptes purs de l’enteniment
3.- Déu, ànima, món : Idees pures de la raó. Aquestes, Però, només tenen valor regulatiu ( ètic ) i serveixen per constituir la seva ètica FORMAL.
CLASSIFICACIÓ DELS JUDICIS:
El coneixement s’ expressa amb judicis ( no ja amb IDEES, com en els pensadors anteriors)
Tot JUDICI respon a la forma: “ S és P “ ( és la afirmació d’un fet – Predicat – d’ un subjecte )
2 CLASSIFICACIONS:
1.- Segons la relació entre S i P:
ANALÍTICS : El P indica una propietat inclosa en el S.
El P “analitza” el S.
Qui coneix el P, Coneix el judici.
No donen coneixement nou.
Són SEGURS.
Ex.: “Un solter no és casat”
SINTÈTICS : Els que no són analítics.
Amplien el Coneixement.
Ex.: “La taula és verda”
2.- Segons la seva relació amb l’ experiència:
A PRIORI : Són INDEPENDENTS de l’ experiència.
Són, per tant, NECESSARIS.
Ex.: “Un triangle té tres Costats”
A POSTERIORI : Són sorgits de l’ experiència.
Són CONTINGENTS.
Ex.: “Avui fa sol “
Semblaria que tots els judicis ANALÍTICS haurien de ser A PRIORI i tots els SINTÈTICS, A POSTERIORI.
Però Kant demostra ( Crítica de la raó pura ) que són Possibles els JUDICIS SINTÈTICS A PRIORI.
Per tant, malgrat que tot el nostre coneixement comença Amb l’ experiència, no tot el coneixement és contingent; podem tenir Coneixement general ( ciència ) necessari, segur !
PERO: No són Possibles els judicis SINTÈTICS A PRIORI en METAFÍSICA, ja que aquests Es fonamenten en les tres IDEES PURES DE LA RAÓ: Déu, ànima i món, que no tenen Res d’ empíric !
_______________________
L’ ÉTICA FORMAL de Kant:
En el món dels valors: ÈTICA i POLÍTICA ( METAFÍSICA ) No es pot fer Ciència, ja que no en són possibles els judicis sintètics a Priori.
No es pot fer, per tant, cap afirmació dotada de Contingut.
Només es pot indicar la FORMA que han de tenir les Normes, màximes o IMPERATIUS morals.
Aquesta FORMA és el que Kant denomina IMPERATIU CATEGÒRIC.
La seva formulació més coneguda és:
“Actua de Manera que la màxima de la teva voluntat pugui valer sempre també com un Principi d’ una legislació universal”
(S’assembla una mica a l’ imperatiu Categòric que ens diuen els nostres pares: “no facis als altres el que no Vulguis que et facin a tu” )