Perquè es van enfrontar anarquistes i marxistes en la primera internacional?

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,91 KB

 
5.4. Socialisme utòpic i republicanisme 
Aquest moviment obrer i jornaler es va veure potenciat perquè les seves reivindicacions van comptar amb el suport, a la primera meitat del segle, del nou corrent socialista conegut com a utopisme o socialisme utòpic, que pretenia crear societats igualitàries, amb propietat col-lectiva, i posar fi a les injustícies de la societat liberal. Aquestes idees van arrelar amb força entre els cercles més conscienciats dels assalariats espanyols.A Catalunya el socialisme utòpic va començar a difondre's durant la dècada del 1830. El diari barceloní El Vapor publicà l'any 1835 alguns articles sobre el tema i aviat es va formar un nucli de saintsimonians al voltant de Felip Monlau i un altre de cabetians encapçalat pels republicans Abdó Terradas i Narcís Monturiol. A la resta d'Espanya l'utopisme es difongué per Andalusia, on va destacar Joaquín Abreu, fourierísta gadità que va defensar la creació de falansteris, cooperatives de producció i consum, a partir dels quals s'aspirava a instaurar un nou ordre social. Hi va haver escriptors, generalment republicans, que van difondre el socialisme i el cooperativisme; entre aquests van destacar Fernando Garrido i Sixto Cámara, aixi com Francesc Pi i Margall, que va introduir a Espanya les idees del socialista francès Proudhon.Pel que fa a la política, el primer obrerisme espanyol va estar molt vinculat al republicanisme federal. Però el fracàs de les insurreccions federals, les disputes internes dins el federalisme i la manca de reformes efectives van anar allunyant del republicanisme el proletariat més conscienciat i van anar escampantse les actituds de rebuig a la participació política. En aquest context, l'arribada a Espanya de les ideologies internacionalistes comportà que una bona part del proletariat català anés adoptant una actitud apolítica i propera a l'anarquisme. 
6.1 l'arribada de la Internacional a Espanya 
Després del triomf de la Revolució de Setembre del 1868 va arribar a Espanya va arribar un enviat de l’AIT, l'Itàlia Giuseppe Fanelli, que va viatjar a Madrid i a Barcelona per crear-hi els primers nuclis d'afiliats a la Internacional. Fanelli, que era membre de l'organització anarquista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista fundada per Bakunin l'any 1868, va difondre els ideals anarquistes com si fossin els de l'AIT. Així, doncs, els primers afiliats espanyols a aquesta organització entre els quals hi havia els sindicalistes Anselmo Lorano i Ramón Farga Pellicer van creure que el programa de l'Aliança (supressió de l'Estat, col•lectivitzacio, apoliticisme. Etc.) es basava en els principis generals de la Primera internacional un fet que va contribuir a l'expansió i a l'arrelament de les idees anarquistes entre el proletariat català i la pagesia andalusa. A partir del 1869 les associacions obreres es van difondre per tot Espanya: n'hi van arribar a haver 195, que tenien una 25000 afiliats: un terç era de Barcelona ciutat, un altre terç era de la resta de Catalunya i l'altre terç provenia de la resta d'Espanya. Sobretot d'Andalusia i València. En el primer congrés de la Federació Regional Espanyola(FRE) de l'AIT, celebrat a Barcelona el 1870, s'hi van adoptar acords clarament concordants amb la línia anarquista de l'obrerisme. Shi va definir la vaga com l'arma fonamental del proletariat, així com l'apoliticisme, i la realització de la revolució social pel camí de l'acció directa. 

6.2. Crisi i escissió a la FRE 
L'any 1871 va arribar a Madrid Paül Lafargue, gendre de Karl Marx, i va impulsar la creació d'un grup d'internacionalístes madrilenys més favorables a les posicions marxistes. Integrat per Francisco Mora, José Mesa i Pablo Iglesias, aquest grup va desenvolupar una àmplia campanya a favor de la necessitat que la classe obrera conqueria el poder polític. Les discrepàncies entre els dos corrents internacionalistes van culminar el 1872 amb l'expulsió del grup madrileny de la FRE i amb la fundació LES SOCIETATS OBRERES de la Nueva Federación Madrileña, de caire netament marxista; no obstant això, la majoria de les organitzacions espanyoles de l'AIT van mantenir l'orientació bakuninista. La lnternacxonal va ser declarada il-legal arreu d'Europa l'any 1871 arran dels fets revolucionaris de la Comuna de París, perquè s'acusava els internacionalistes d'haver-hi participat. Malgrat això, a Espanya els nuclis de la FRE van continuar la seva expansió i durant la primera República (1873) van assolir el nombre màxím d'afiliats, prop de 40 000. Després del fracas de les revoltes cantonalistes, en els quals participaren nombrosos bakuninistes, la FRE de l'AIT va perdre força i el seu declivi definitiu va tenir lloc a partir del 1874, en que va ser declarada il•legal  pel nou règim de la Restauració, cosa que l'obligà a actuar en la clandestinitat.

Entradas relacionadas: