Perquè es van enfrontar anarquistes i marxistes en la primera internacional?

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,25 KB

 

T.8 Societat i moviments socials en el Segle XIX

- EVOLUCIÓ DELS CAMPEROLS

Les clases populars costituïen la inmensa majoria de la població i agrupaven l’ampli ventall de sectors socials que en el procés de revolució liberal van pasar a configurar el grup social desfavorit.

L’evolució dels camperols

La reforma agrària liberal va concentrar la propietat de la terra encara més durant l’Antic Règim.,Com que no hi existia un proces d’industrualització no hi va haver emigració a les ciutats i la població va romandre al camp.

L’any 1860, la situació dels agricultors no havia millorat. En Espanya hi havia grans diferències regionals ( Oest: antics senyors van conservar les terres més les antigues senyories ; Est:es van convertir en petits i mitjans propietaris).

Malgrat la desaparició de la servitud jurídica, els llauradors van continuar baix el poder dels propietaris per poder tindre a canvi una protecció mínima.Com que no podien accedir a la propietat es va mantenir la fam de terra i a més van continuar sent analfabets i marginats socials.

Des de la desamortització de Mendizábal fins a les crisis agràries de finals del segle, la situació dels camperols va millorar; així i tot les males condicions al camp, va donar lloc a un procés d’emigració cap a les ciutats.

-EL SORGIMENT DEL PROLETARIAT

El sorgiment de la indústria moderna va comportar una organització del trebal diferent de l’antic sistema gremial, ja que es va caracteritzar amb la mà d’obra assalariada. La majoria treballava en la industria tèxtil catalana, però mes tard van augmentar els obrers a la siderúrgia , les industries de metall i mineres.

Les regles eren molt semblants,; el patró ocupava els obrers a canvi d’un salari escàs ( de vegades no era suficient per poder menjar). Les dones i els xiquets ( +7 anys) també treballaven , però amb salaris molt més inferiors. La jornada laboral era de 12 a 14h diàries , i la més mínima protesta significava acomiadament. Així mateix, no tenien cap protecció en cas d’atur, malaltia o vellesa.

Per tot açò , podem dir que vivien en molt males condicions, i es veien afectats per moltes malalties infeccioses, a causa del treball esgotador, i la mala higiene i la mala alimentació.

- PRIMERS MOVIMENTS SOCIALS

Les primeres manifestacions de protesta obrera , es varen portar a cap durant la industrialització, i varen ser contra el nou sistema industrial. Aquestes van prendre un caràcter violent i clandestí, ja que estav prohibida la associació obrera.

El ludisme va ser la primera expressió de rebel.Lia contra la introducció de noves maquines; a Alcoi es varen cremar tallers mecànics ( ex: Fabrica Bonaplata, Barcelona) . Però els treballadors es van adonar aviat que els seus problemes no eren les maquines sinó les seues condicions laborals, per això van sorgir l’associacionisme obrer i es varen crear societats mutualistes per assegurar-se una ajuda en cas d’atur o malaltia. En 1855 va tindre lloc a Barcelona la primera vaga general.

L’associacionisme va ajudar a :

- l’extensió de les reivindicacions obreres( augment salarial i disminució temps de treball).

- la major freqüència de vagues, malgrat que estaven prohibides.

- creació de fons per ajudar aquells que estaven en vaga ( caixes de resistència ).

Les revoltes agràries van ser un conflicte greu a Espanya; on el jornalerisme era majoritari i les males condicions climàtiques provocaven situacions de fam.

El problema es va agreujar més tard, amb la desamortització , ja que les terres van passar a mans privades, però aquest fet va causar insurreccions camperoles, i la repressió del moviment va provocar un gran nombre de víctimes .

Així mateix, varen sorgir dues corrents ideològiques:

- SOCIALISME UTÒPIC: pretenia crear societats igualitàries i acabar amb les injustícies de la societat liberal ( recolzat per els sectors assalariats) .L’arribada de doctrines socialistes va sorgir gràcies a l’entrada del pensament francès.

- REPUBLICANISME: va estar lligat al primitiu obrerisme, però a causa del poc suport polític, es va relacionar amb ideologies internacionalistes ( anarquisme i socialisme)
.

- EPOCA DE LA INTERNACIONAL.1868-1874

L’ARRIVADA DE LA INTERNACIONAL A Espanya

Després del triomf de la Revolució de Setembre del 1868, va arribar un enviat de l’AIT ( Associació de Internacional de Treballadors ), creada en defensa de l’emancipació de la classe obrera. Fanelli, que va viatjar a Madrid i a Barcelona per a crear-hi els primers nuclis d’afiliats a la internacional.
Va difondre idees anarquistes com si foren de l’AIT. Aicxí doncs , els primers afiliats espanyols a aquesta organització van creure que el programa de l’Aliança es basava en els principis generals de la Primera internacional.

En el primer congrés de la FRE ( Federació Regional Espanyola), es va acordar:

- definir la vaga com a l’arma fonamental del proletariat.

- realització de la revolució social per la via de l’acció directa.

LA CRISI I L’ESCISSIÓ EN LA FRE

L’any 1871 va arribar a Madrid Paül Lafague i va impulsar el grup d’internacionalistes madrilenys favorables a les posisions marxistes. Aquest grup va crear una campanya per a que la clase obrera conquistara el poder polític.Però, les discrepàncies entre dos corrents internacionalistes van culminar amb l’expulsió de la FRE i la creació de la Nueva Federació Madrileña.
A partir del 1874, la FRE i l’AIT van pedre força i varen desaparèixer, per moure’s clandestinament perquè el nou règim de la Restauració les va declarar il.Legals.

-ANARQUISME I SOCIALISME

* ANARQUISME POLÍTIC

L’any 1881, la secció espanyola de la internacional(FRE) va canviar el seu nom per la Federació de treballadors de la Regió Espanyola. La nova federació va augmentar el nombre d’afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu. Els desacords dins d’aquesta organització van afavorir uque una paret de l’anarquisme optara per l’acció directa i organitzara grups revolucionaris per atemptar contra l’Estat, La burgesia i l’Església

Durant 1893-1897 es van produir actes de violència social-. Van acusar al anarquisme d’estar darrere de la Mano negra un aassociacio que produia adecinats i incendis a les collites. El moment clau d’aquesta epoca van ser els prossesos de Montjuïc, en els cuals van ser condemnats i executats cinc anarquistes. És va produir una divisió dels anarquistes e. Van plantejar una revolució social i van propugnar la necesitat de fundar una organització de caràcter sindical. A partir del Segle XX es van crear les associaions de la Solidaritat Obrera i la CNT.

DIFERENCIA ENTRE ANARQUISTES I MARXISTES

* SOCIALISME OBRER

Després de la desaparició de la Internacional, els membres de la Nueva Federacion Madrileña van decidir costtituir un partit polític, el PArtido Socialista Obrero Español(PESOE) l’any 1879. Aquest partit es definia com a Marxista i presentava un programma de reformes que incloïen els drets d’associació , reuníó i manifestació, el sufragi universal entre d’altres mesures s.

L’any 1889 es va fundar la uníó general de Treballadors (UGT) . LAUGT es va organitzar en sindicats d’ofici en cada localitat i sempre va practicar una política molt prudent.

REFORMISME I QÜESTIÓ SOCIAL


L’any 1878, es van aprovar les primeres lleis reguladores dels treballs perillosos per a xiquets i la contrucció de barris obres. L’Any 1889 es va crear la COmissió de Reformes Socials.











Entradas relacionadas: