Perquè es van enfrontar anarquistes i marxistes en la primera internacional?

la industrialització va representarel pas de l'economia agrària a una altra dominada per la indústria. La revolució industrial va nàixer a Gran Bretanya a mitjans del Segle XVIII, una sèrie de factors ho expliquen:

Possesió d'un gran  Imperi colonial, Abundància de matèries primeres (carbó), Un gran creixement de la població, Un sistema polític parlamentari en el que la burgesia tenia una gran influència, Facilitat de transport per rius i canals navegables.

La revolució industrial va ser posible gràcies a una sèrie de canvis:

- revolució agrícola que augmentà la cantitat d'aliments - revolució demogràfica que incrementà la població - revolució  en transport i en el govern - revolució  en les finances - revolució tecnològica amb noves màquines i fonts d'energia.

El fabril de producció consisteix en un gran edifici, juntant molts treballadors, màquines que es mouen amb  una font d'energia per produïr més cantitat i més barata.

2. Transformacions en l'agricultura.

Al augmentar el preu dels cereals els propietaris anaven fentse amos de terres d'us colectiu, grans extensions de terres de cultiu i pastures i van passar a ser propietat privada.

açò va beneficiar als grans propietaris i va perjudicar als llauradors pobres que no disposaven de recursos per a tancar les terres i van haver de vendre les propietats.

Van utilitzar nous sistemes de rotació de cultius que suprimiren el guaret  i també augmentà la producció del formatge.

La invenció de noves màquines duia les faenes agrícoles amb més facilitat i els nous cultius es van expandir. Aquestes transformacions agrícoles van augmentar la producció dels aliments. 

3. James Watt i la màquina de vapor.

James va millorar la màquina de vapor creada per Newcomen, i la màquina de vapor aprofita l aforça del vapor per a generar moviment continu.

L'aigua bull i el vapor genera una alta presió.

El ferrocarril va ser el primer vehicle mogut per la màquina de vapor . Va nàixer per l'uníó de dos mecanismes:

-La invensió de la locomotora (Stephenson)

-Sistema d'arrossegar bagonetes sobre raïls o mines.

El nou transport va permetre translladar a més persones i mercaderies en menys temps. La màquina de vapor es va aplicar als vaixells i als de vela.

4. Desenvolupament de la indústria i augment del comerç.

L'aplicació de noves tecnologies i el sistema fabril es va dur a terme a la  indústria tèxtil i a la iderúrgia.

Al Segle XVIII va gaver gran comerç de teixits de cotó de l'Índia i quant els britànics ja tenien les seues fàbriques van prohibir la importació de teixits a l'Índia.

La demanda de ferro pujà i hi havia que augmentar la producció. La primera innovació va ser l'us de carbóde coc. Més tard es va produir acer.

El Carbó es va convertir en la principal font d'energia i s'usava per a la màquina de vapor i més coses. Va créixer el comerç interior, es consolidà un mercat nacional i va augmentar el mercat exterior amb les colònies.

5. El creixement de la població i el desenvolupament urbà.

Al 1750 la població va començar un procés conegut com revolució demogràfica que les causes van ser l'augment de producció d'aliments i millores en medicina i higiene.

La mortalitat baixà i la natalitat es mantenia alta.

Van augmentar molt les ciutats. Amb les màquines sobrava ma d'obra. A les ciutats hi havia molta diferència entre barris rics i barris pobres.

6. La victòria del capitalisme.

La Revolució Industrial impulsà el desenvolupament del capitalisme. Es basava en la iniciativa privada iuna sèrie d'autors com Adam Smith van establir els principis del capitalisme:

- Instruments de producció eren propietat privada.

- tots busquen el mateix benefici.

intervenció de l'estat en economia s'havia de reduir al mínim.

- preus regulats mitjançant la llei d'oferta i demanda.

empresaris tenien que reduir costos i preus.

Un dels problemes era la crisis de sobreproducció. Es produeix per dalt de la capacitat del consum i cauen el preusm aleshores tanquen empreses.

Regne Unit es va mostrar partidari del lliurecanvisme, la NO intervenció estatal en el comerç internacional i del lliure intercanvi de mercaderies entre els estats.

El procés industrialitzador es va extendre per tot el mon de manera desigual. 

7. La nova societat de classes.

El capitalisme instalà la divisió entre capital i treball i va organisar la societat en 2 grups: burgesia i proletariat.

En la burgesia hi havia gran burgesia (empresaria, banquers), la burgesia mitjana (advocats,metges) i xicoteta burgesia (botiguers, artesans).

El proletariat era la ma d'obra necessària per a que funcionaren les màquines. Tenien males condicions de vida amb jornadeslaborals altes, salaris baixos i sense cobrar per malalties, accidents o vellesa.

8. Nous moviments socials.

Primera reacció contra el treball va se el Luddisme on els treballadors es dedicaven a destruir les màquines.

Següent pas creació de les societats d'auxili mutu on els treballadors pagaven una quota per cobrar en cas de malaltia.

Per últim es creà els sindicats que agrupaven als treballadors en diversos oficis i rehivindicaven el dret d'associació, reducció de jornada laboral...

Els socialistes utòpics van denunciar la propietat privada com causa de desigualtats. Alguns pensadors van defensar la necessitat d'una revolució per posar fi al capitalisme, van ser: Marxistes, Anarquistes.

8B. Marxisme, Anarquisme i Internacionalisme.

Marxistes i Anarquistes defensen que s'ha de fer una revolució per acabar en el capitalisme i crear una societat justa on siguen tots iguals.

Marxistes defensa que s'han de crear partits polítics dels treballadors que quan ocupen el poder faran la revolució.

Els anarquistes són contraris a qualsevol autoritat, pensen que l'estat s'ha de destruir, no ocupar. No formen partits polítics ni participen en eleccions.

Marxistes i Anarqustes van proposar unir als obrers de tot el mon i van crear l'Associació internacional de treballadors (I internacional) que va acabar desapareguent. Després els marxistes van crear la II internacional, formada sols per partits socialistes.