Perque comença la dictadura de Franco

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,02 KB

 

1a ETAPA →  1939 - 1959


  • POLÍTICA

Quan acaba la guerra el 1939, comença una dictadura militar d’estil feixista amb el Francisco Franco Bahamonde com a cap, que immediatament va dir que la dictadura no seria transitòria, que duraria el que hagués de durar. Les bases d’aquesta dictadura són: el catolicisme conservador i la concepció unitària d’Estat. L’objectiu principal era acabar amb el progrés i la democràcia a Espanya.

El general Franco s’autoproclama cap d’Estat i s’autodenomina el “Caudillo” o el “GeneralíSimó”. Com a tota dictadura es prohibeix la Constitució, els partits polítics, els sindicats i les diferents cultures i llengües d’Espanya, menys el castellà. El partit del règim era FET i de les JONS (Falange Espñola Tradicionalista i Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista).

Per donar una certa normalitat política on no hi era, es creen les sis lleis fonamentals que no es varen aplicar fins pràcticament acabada la dictadura. Dins el govern hi ha militars, gent fidel al règim i gent de Falange. Tota la ideologia que marca la dictadura es diu “Movimiento Nacional”. També creen els sindicats verticals d’afiliació obligatòria per branques de producció, favorables sempre a l’empresari.

Tota aquella gent o organització que havia estat fidel durant la guerra al bàndol del dictador, varen ser altament recompensats durant la dictadura, sobretot exèrcit, Falange i Església. A més d’altres organitzacions com l’Opus Dei.

En quant a l’Esglèsia catòlica se li dona el control ideològic de la societat. A Falange se li varen donar els càrrecs més importants del país, a més d’altres responsabilitats. Els militars són l’eix de la dictadura i mai no li varen qüestionar cap decisió al seu Caudillo.



ECONOMIA

La política econòmica adoptada per la dictadura va dur a la gran majoria d’Espanya a la màxima misèria. A més, s’havia d’afegir que Espanya ja estava destrossada per la guerra (agricultura, indústria i vies de comunicació). La política econòmica aplicada té dos eixos:

  • L’autorquia o autosuficiència econòmica

La dictadura vol viure amb el producte nacional, i se l’ha de fomentar, ja que ens aïllam d’Europa. Així, el govern controla importacions i exportacions, encara que eren nules. Els productors havien de vendre tota la producció al govern, que els hi compren a un preu molt baix i després, el govern ho ven a les botigues a un preu molt alt. Aquestes encara ho han de pujar un poc més. Tenint en compte que hi ha poc menjar a un preu molt alt i els salaris (el que té feina) són molt baixos, provoquen una gran misèria.

Arriba un moment en què la gana és tan gran que la gent es moria a milers i el govern crea les Cartilles de Racionament amb la qual a la botiga es donava un poc de menjar però insuficients per a tota la gent. Per tant a l’any 1951 es van llevar.

Els productors amagaven una part de la producció i la venien al Mercat Negre, un mercat il·legal al marge de la llei, on es troben productes que normalment no estaven a les botigues, encara que els preus eren alts. De vegades es subornaven als policies però en general comprar i vendre era complicat.

  • El foment de la indústria

El govern crea l’INI (Institut Nacional de la Industria) i es dediquen uns grans esforços a crear indústries de béns d’equip (que són les que fan el primer pas del procés de producció d’un producte) i així s’asseguren que la industria manufacturera els ha de comprar a ells. La industria elèctrica també fa un gran avenç aquests anys.




Entradas relacionadas: