Període mesquita de Còrdova

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,11 KB

 

L’ART MUDÈJAR


Materials característic l’ús del maó (maçoneria), el guix i la fusta. Maó en murs pilars, mentres que el guix i la fusta en la decoració. Fusta x les cobertes , segueixen models àrabs, sostres plangs de fusta decorats. LOCALITZACIÓ I Evolució ARTÍSTICA

S XI fins XVI, en dues etapes influència de l’art cristíà:



ROMànic Mudèjar (XI-XII)


Gòtic mudèjar (XIII-XVI)


Període de recuperació:

Mudèjar castellanolleonès, romanicomudejarMudèjar toledà, barreja elements arquitectònics cristian i almohades a partir XIII x tota la Península.

Mudèjar Aragónès, decoració abundant


Mudèjar andalús, llenguatge ornamental nassarita


DIVERSITAT DE L’ARQUI MUDÈJAR

CASTELLANOLLEONÈS Ús del maó (ROMànic del maó). Poca ornamentació, limita als arcs cecs.
TOLEDÀ Nombroses capelles, parròquies, torres, muralles i sinagogues. Temples cristians (Església de San ROMán) influència islàmica, ús d’arc de ferradura. Abundant presència jueva promoure construcció de sinagogues. Santa María la blanca, cinc naus, separades x pilars octogonals que suporten arcs de ferradura (recorda mesquita). Trànsit, rica ornamentació d’estil nassarita.

Arui civil, única entrada recinte emmurallat (Puerta del Sol)

AragónÈS Característiques rica ornamentació decorativa (dins com fora més fora). Decoració mural exterior feta amb maó (riquesa i varietat), ús d’arcs mixtilinis, polilobulats i ferradura. Decoracions geomètric i floral, segueixen tradició ornamentació islàmica, complementen ceràmiques vidriades policromes. Parroquies.

ANDALÚS


Estructura dels edificis influència d’elements constructius del gòtic, arc apuntat. Decoració influència del ric llenguatge ornamental de l’art nassarita.

MESQUITA DE CÒRDOVA

Au: desconegut / Crono: 758-788 ampliada el 833, 855, entre 962 i el 966, i 987


Tipo: Mequita / Materials: pedra, maó, fusta i decoració, guix / Estil: Hispanomuslmà

Loca: Còrdov


CONTEXT


Construida x el govern de l’emir Abderraman I (756-788). Fins s X, ampliada diverses vegades x acollir una població . Acabada la reconquesta, 1523 el capítol, ordenar la construcció d’una catedral al mig de la gran mesquita, Actuació va retirar 63 columnes i arcs de la sala d’oració.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Mur homogeni de 178x125m, com si fos muralla, sense façana princi, envolta el recinte, sobresurten contraforts acabats amb merlets i dinou portes que donen accés interior. Portes estructures tres cossos, un de central d’obertura, i dos laterals cecs. Decorats amb gelosies. Mur occidental aixeca antic minaret. Interior dues parts: pati dels tarongers  i la sala d’oració (haram). 1r quatre fonts rituals(sabils) i tarongers alienats amb les naus de la sala d’oració. S’accedeix a través de les dinou portes correspont a les naus en es divideix perpendi la sala, bosc 514 columnes.Edifici primigeni d’onze naus, columnes de fust i capitells granit, jaspi o ,arbre. Ingenyar sistema de dues arcades (ferradura i mig punt) superposades, altura d’11,5m

Mur de l’alquible, orientat aDamasc, hi ha el mihrab, ampliació 8 naus, va quedar descentrat. Abans espai sagrat maqsura, lloc reservat a les autoritats. Zona il·luminada x cúpules amb finestres radials. Cúpules aixecades sistema d’arcs entrecreuats.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

Mig de la ciutat de Cordovà , mesquita orienta un dels seus murs a la Meca.Tonalitats ocres dels materials quedi integrat a l’entorn, adequació si no fos x intervencions cristianes.

FUNCIÓ, CONTINGUT I SIGNIFICAT

Fe islamicà. Àrab masyid - lloc de postració  i designa el lloc on els fidels adoren Al·là, pregar cinc vegades al dia, només els divendres a la mesquita. També finalitat política  , pq l’obligatorietat de l’oració permitia els califes de controlar de prop les classes aristocràtiques i polítiques.


Entradas relacionadas: