Durant el període de govern provisional les atribucions de la Generalitat es van limitar a les que ja tenien les antigues diputacions. Un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va ser força impor

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,28 KB

 

3. 4.

La tasca de govern


Durant el període de govern provisional (Abril de 1931 ~Novembre de 1932) les atribucions de la Generalitat es van limitar a les que ja tenien les antigues diputacions. Un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va ser força important. Un primer camp d'actuació del govern de la Generalitat va ser l'econòmic: es van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris. Entre altres mesures, es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i s'inicià l'elaboració d'una llei per permetre'ls accedir a la propietat de la terra.La Llei de bases del 1934, es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Es van portar a terme experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.
En l'ensenyament, es van fundar nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i professiona. També es van instaurar noves escoles per formar mestres. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres. També s'organitzaren colònies d'estiu per a nens i s'amplià el nombre de biblioteques populars, d'arxius i de museus. Pel que fa a l'àmbit culturaes va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana. L'any 1932 es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra, que va ajudar a la fixació del català normatiu. També es va establir el bilingüisme a  les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l'ensenyament.

També es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un modelcomarcalista, oposat al provincial, i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis. Aquesta divisió no va ser aprovada fins a l'Agost del 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.


3,4. La tasca de govern
Durant el període de govern provisional (Abril de 1931 ~Novembre de 1932) les atribucions de la Generalitat es van limitar a les que ja tenien les antigues diputacions. Un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va ser força important. Un primer camp d'actuació del govern de la Generalitat va ser l'econòmic: es van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris. Entre altres mesures, es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i s'inicià l'elaboració d'una llei per permetre'ls accedir a la propietat de la terra.La Llei de bases del 1934, es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Es van portar a terme experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.En l'ensenyament, es van fundar nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i professiona. També es van instaurar noves escoles per formar mestres. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres. També s'organitzaren colònies d'estiu per a nens i s'amplià el nombre de biblioteques populars, d'arxius i de museus. Pel que fa a l'àmbit culturaes va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana. L'any 1932 es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra, que va ajudar a la fixació del català normatiu. També es va establir el bilingüisme a  les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l'ensenyament.

També es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un modelcomarcalista, oposat al provincial, i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis. Aquesta divisió no va ser aprovada fins a l'Agost del 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.


3,4. La tasca de govern
Durant el període de govern provisional (Abril de 1931 ~Novembre de 1932) les atribucions de la Generalitat es van limitar a les que ja tenien les antigues diputacions. Un cop aprovats l'Estatut i els traspassos de competències, la tasca de govern de la Generalitat va ser força important. Un primer camp d'actuació del govern de la Generalitat va ser l'econòmic: es van crear els serveis d'estadística, l'Institut d'Investigacions Econòmiques i les Caixes de Dipòsits. En agricultura es va fomentar la creació de cooperatives i de centres d'experimentació agrària i es va posar sobre la taula el problema dels pagesos arrendataris. Entre altres mesures, es va aprovar una reducció del 50% de les rendes que els rabassaires pagaven als propietaris i s'inicià l'elaboració d'una llei per permetre'ls accedir a la propietat de la terra.La Llei de bases del 1934, es va traçar un programa d'acció per organitzar els serveis de Sanitat i Assistència Social de la Generalitat. Es van portar a terme experiències innovadores per millorar la xarxa d'hospitals, l'assistència als malalts, l'atenció psiquiàtrica i les campanyes de prevenció, vacunació i higiene pública.En l'ensenyament, es van fundar nombroses escoles i centres d'ensenyament secundari i professiona. També es van instaurar noves escoles per formar mestres. Es van millorar les condicions laborals i salarials dels mestres. També s'organitzaren colònies d'estiu per a nens i s'amplià el nombre de biblioteques populars, d'arxius i de museus. Pel que fa a l'àmbit culturaes va incidir en la normativització i la normalització de la llengua catalana. L'any 1932 es va publicar el Diccionari de Pompeu Fabra, que va ajudar a la fixació del català normatiu. També es va establir el bilingüisme a  les escoles primàries i el català va avançar en tots els nivells de l'ensenyament.

També es va proposar una nova divisió territorial de Catalunya, que introduïa un modelcomarcalista, oposat al provincial, i definia les capitals de comarca com a centres de serveis d'un conjunt de municipis. Aquesta divisió no va ser aprovada fins a l'Agost del 1936, un cop iniciada la Guerra Civil.


4.1.

Una conjuntura econòmica desfavorable


El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb l'esfondrament de la borsa de Nova York l'Octubre del 1929. Aquesta crisi va incidir en l'economia espanyola de manera més dèbil que a d'altres països occidentals, va fer impossible el creixement econòmic, perquè tota l'economia mundial entrà en una profunda depressió. La crisi internacional va agreujar,els problemes interns de l'economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dèficit de la balança comercial, etc. A aquests problemes s'hi van afegir els problemes derivats de la política econòmica del govern republicà. El creixement generalitzat dels salaris industrials i agrícoles que va decretar el govern del primer bienni, malgrat que va tenir alguns efectes positius en l'economia perquè va elevar la renda dels treballadors i va augmentar la demanda de béns de consum (tèxtil, alimentació, etc.), no va anar acompanyat d'un creixement paral-lel de la productivitat, la qual cosa va fer disminuir els beneficis de les empreses. Això va provocar un augment del descontentament i de la desconfiança tant  dels empresaris industrials com dels grans propietaris agrícoles. Com a conseqüència, la inversió privada es va enfonsar espectacularment, sobretot fins al Novembre del 1933, en què la coalició de republicans i socialistes va ser derrotada a les eleccions. Pel que fa als pressupostos, el govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per tal de reduir el dèficit heretat de la dictadura de Primo de Rivera i aconseguir l'equilibri dels pressupostos de l'Estat. Però la disminució de la inversió pública va tenir repercussions negatives sobre els sectors de béns d'inversió i sobre la creació de nous llocs de treball, perquè es van reduir alhora la inversió pública i la privada.


4.1. Una conjuntura econòmica desfavorable
El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb l'esfondrament de la borsa de Nova York l'Octubre del 1929. Aquesta crisi va incidir en l'economia espanyola de manera més dèbil que a d'altres països occidentals, va fer impossible el creixement econòmic, perquè tota l'economia mundial entrà en una profunda depressió. La crisi internacional va agreujar,els problemes interns de l'economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dèficit de la balança comercial, etc. A aquests problemes s'hi van afegir els problemes derivats de la política econòmica del govern republicà. El creixement generalitzat dels salaris industrials i agrícoles que va decretar el govern del primer bienni, malgrat que va tenir alguns efectes positius en l'economia perquè va elevar la renda dels treballadors i va augmentar la demanda de béns de consum (tèxtil, alimentació, etc.), no va anar acompanyat d'un creixement paral-lel de la productivitat, la qual cosa va fer disminuir els beneficis de les empreses. Això va provocar un augment del descontentament i de la desconfiança tant  dels empresaris industrials com dels grans propietaris agrícoles. Com a conseqüència, la inversió privada es va enfonsar espectacularment, sobretot fins al Novembre del 1933, en què la coalició de republicans i socialistes va ser derrotada a les eleccions. Pel que fa als pressupostos, el govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per tal de reduir el dèficit heretat de la dictadura de Primo de Rivera i aconseguir l'equilibri dels pressupostos de l'Estat. Però la disminució de la inversió pública va tenir repercussions negatives sobre els sectors de béns d'inversió i sobre la creació de nous llocs de treball, perquè es van reduir alhora la inversió pública i la privada.


4.1. Una conjuntura econòmica desfavorable
El canvi de règim va coincidir amb la fase més greu de la depressió econòmica mundial iniciada amb l'esfondrament de la borsa de Nova York l'Octubre del 1929. Aquesta crisi va incidir en l'economia espanyola de manera més dèbil que a d'altres països occidentals, va fer impossible el creixement econòmic, perquè tota l'economia mundial entrà en una profunda depressió.

La crisi internacional va agreujar,els problemes interns de l'economia espanyola: atur agrícola, repartiment desigual de la terra, poca competitivitat internacional, dèficit de la balança comercial, etc. A aquests problemes s'hi van afegir els problemes derivats de la política econòmica del govern republicà. El creixement generalitzat dels salaris industrials i agrícoles que va decretar el govern del primer bienni, malgrat que va tenir alguns efectes positius en l'economia perquè va elevar la renda dels treballadors i va augmentar la demanda de béns de consum (tèxtil, alimentació, etc.), no va anar acompanyat d'un creixement paral-lel de la productivitat, la qual cosa va fer disminuir els beneficis de les empreses. Això va provocar un augment del descontentament i de la desconfiança tant  dels empresaris industrials com dels grans propietaris agrícoles. Com a conseqüència, la inversió privada es va enfonsar espectacularment, sobretot fins al Novembre del 1933, en què la coalició de republicans i socialistes va ser derrotada a les eleccions. Pel que fa als pressupostos, el govern va optar per una política de disminució de la despesa pública per tal de reduir el dèficit heretat de la dictadura de Primo de Rivera i aconseguir l'equilibri dels pressupostos de l'Estat. Però la disminució de la inversió pública va tenir repercussions negatives sobre els sectors de béns d'inversió i sobre la creació de nous llocs de treball, perquè es van reduir alhora la inversió pública i la privada.

Entradas relacionadas: