Pere calders estil

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,26 KB

 

Retorn i vida a Barcelona

Calders mai es va integrar del tot a Mèxic i sempre pensava a tornar a Catalunya.[7] A més a més, creia que quan algun fill d'exiliat tenia més de quinze anys, s'estimava més viure allà on havia nascut que no pas a la terra dels seus pares, per això al 1962, l'any que el seu fill Raimon va fer 15 anys, va decidir tornar a Barcelona abans que els seus fills ja no hi volguessin anar.[79] El febrer d'aquell any el seu pare li va enviar una carta dient-li que se'n tornés cap a Espanya i que aconseguís tants diners com li fos possible.

Un cop a Barcelona, Calders va treballar a l'Editorial Montaner i Simón fins que es va jubilar.
El 8 d'Octubre de 1962 tota la família Calders-Artís va embarcar al vaixell Covadonga amb destí Bilbao.[81] Durant el viatge de retorn, la família va poder visitarL'Havana i Nova York.[82] Finalment, el 7 de Novembre, el vaixell va arribar a Bilbao on els esperava el pare de Calders, qui va conèixer la seva nora i va poder veure per primer cop als seus tres néts.[83] Des d'allí van agafar un tren per anar a Barcelona i en aquest trajecte es creu que es va perdre un bagul que contenia la novel·la inèdita La cèl·lula,[84] que tractava sobre la història d'una cèl·lula del PSUC.[85] Un cop a Barcelona, se'n van anar a viure a un pis de Sant Cugat del Vallès que els hi havien aconseguit els pares de Calders.[82] Al principi del seu retorn a Catalunya, Calders feia feines que li donava el seu pare a Can Sirven i també treballava per l'Editorial Vergara.[86] Al 1963, gràcies a què la seva antiga empresa, UTEHA, havia comprat l'Editorial Montaner i Simón, el van nomenar gerent de producció.[81]Aquell mateix any va presentar l'última novel·la que havia escrit, L'ombra de l'atzavara, al Premi Sant Jordi de 1963, premi que va acabar guanyant.[85] El premi estava dotat de 150.000 pessetes i el jurat del premi estava format per Maurici SerrahimaJoan PetitJosep M. LlompartTomàs Garcés i Joan Triadú.[87] Aquell mateix any 1963 va començar a publicar articles a la revista Serra d'Or gràcies a Joan Triadú.[88]
Amb la família ja establerta a Catalunya i sent econòmicament estables, es van traslladar a viure a Barcelona al número 91-93 del carrer de Borrell.[88] A partir de 1964 van començar a estiuejar a Llançà.[89] Aquell mateix any va publicar una biografia de Josep Carner a l'Editorial Alcides.[88] Durant aquella època col·laborava en diferents publicacions com Cavall Fort i Tele-Estel.[90] Al 1966 va publicar finalment la novel·la Ronda naval sota la boira per l'Editorial Selecta.[91] El 1967 Alfaguara va editar la novel·la curta Aquí descansa Nevares, que havia quedat fora del recull Gent de l'alta vall en la seva primera edició.[92] Al 1968, un antic conegut de Calders, Felipe Cid, que acabava d'engegar una editorial, va decidir publicar un llibre amb tots els contes de Calders. Així va ser com al 1968 es va publicar Tots els contes, que inclou 68 contes de calders, 15 dels quals inèdits fins al moment.[93] Amb aquest llibre va rebre l'any 1969 el Premi Crítica Serra d'Or.[94] Aquell mateix any va morir el seu pare suposant un gran trasbals per Calders.[95]
Al 1975 va començar a col·laborar amb la revista Canigó i també va publicar alguns contes a la revista Els Marges.[96] Al 1976 va aparèixer el Diari Avui després de la mort de Franco i Calders hi va col·laborar des del quart número fins poc abans de la seva mort.[96] Totes aquestes col·laboracions van ser recollides i editades en 2 llibres: El desordre públic (1985) i Mesures, prodigis i alarmes (1994). Al 1977 va morir la seva mare.[97]

Estil

Pere Calders és conegut sobretot per les seves narracions curtes, que han rebut molta més atenció per part de la crítica i del públic que no pas les seves novel·les. Els contes de Calders han estat descrits com a humorístics, irònics, fantasiosos i absurds, i alguns els han emmarcat dins delRealisme màgic
.
[5][133]

En bona part dels seus contes, i sobretot en les seves primeres narracions, Calders mostra una predilecció per allò estrany. En aquests contes es produeixen fets inversemblants i fantàstics que interaccionen amb el protagonista de la narració i que, en molts casos, actuen com a catalitzador de la història.

[134]

 Però cal remarcar que l'exaltació de l'element màgic o sobrenatural no és el propòsit creatiu de Calders, com ho pot ser en la literatura fantàstica.

[135]

 Una tendència que es pot observar en les seves narracions fantasioses és que els seus protagonistes, tot i que de vegades es queixen davant d'aquests fets fantàstics, solen acabar acceptant-los amb molta naturalitat i, els que no ho fan així, són ridiculitzats per part dels altres personatges de la història, que entenen aquells fets com d'allò més naturals.

[136]

 Un exemple d'això es pot veure al conte L'any de la meva gràcia, on el protagonista de la història un dia descobreix de sobte que passant la seva mà pel rostre sense pintar de nines de fusta, les hi pot pintar el rostre amb un Realisme extraordinari i, no només accepta aquest poder que li ha estat atorgat, sinó que fins i tot mostra el seu malestar perquè creu que el poder rebut és molt modest i poc útil.

[137]

 Segons Amanda Bath, els contes de Calders es poden equiparar amb BorgesCortázar o García Márquezcom a exponent igual de talentós dins del gènere del Realisme màgic.

[138]


Però no tots els contes de Calders són fantasiosos. N'hi ha molts que no contenen cap element fantàstic en els quals Calders juga amb el lector mostrant-li una cosa però dient-li una altra. En aquestes narracions es presenta al lector una realitat que divergeix completament del que explica el narrador i solen mostrar l'humor i l'enginy de Calders a l'hora d'escriure.

[139]

 De vegades aquesta contraposició entre realitat i aparença genera dubtes al lector sobre que ha succeït veritablement, com per exemple a Invasió subtil, on el narrador està plenament convençut que està dinant amb un japonès que es fa passar per català, tot i que aquesta interpretació contradiu completament el que es llegeix al text.

[140]

 O a Vinc per donar fe, on el narrador diu que hi ha un vampir al poble i de sobte es troba a la seva cosina inconscient al carrer, a qui mata creient que és una vampiressa, tot i que en el text se'ns explica que era una dona que es desmaiava sovint, generant el dubte de si realment s'havia convertit en vampiressa o no.

[141]

 Malgrat no haver-hi cap justificació al text, es provoca l'especulació sobre la possibilitat que el narrador tingui raó. Es produeix un contrast entre la realitat i l'aparença.
Calders també va escriure 5 contes i una novel·la curta que es desmarquen de les altres perquè mostren una temàtica i influència mexicana. En aquestes narracions es descriu als protagonistes mexicans amb hàbits de comportament i tendències psicològiques similars a les descrites per l'antropòleg estatunidenc Oscar Lewis, que Calders havia llegit.
[142][143]
 En algunes d'aquestes narracions també es pot observar l'actitud dels mexicans davant la mort i el culte a la mort que professen. Aquestes narracions també són diferents de les altres perquè tenen un to més realista i menys fantasiós.

Elements típics en la seva obra

Una de les persones que més ha estudiat l'obra de Pere Calders és Joan Melcion, qui ha identificat una sèrie d'elements que són típics en l'obra de Calders. En el seu univers literari, la casa és un símbol de seguretat i d'ordre que sovint apareix a l'inici de les seves narracions i el fa servir com a punt d'arrancada d'un procés que, finalment, s'acaba inclinant cap al trasbals.

[144]

 Un altre d'aquests elements és el jardí, que representa un escenari on hi pot passar qualsevol cosa.

[145]

 Aquest fet és observable al conte El principi de la saviesa, on el narrador troba una mà al jardí de casa seva i, mentre en busca l'amo, se'ns expliquen moltes de les coses inversemblants que succeeixen en aquell jardí. Un objecte que apareix sovint en la literatura de Calders és el rellotge, que simbolitza la inutilitat de l'esforç humà per representar-se allò que és pura idea, un intent impossible de posar límits a allò que no en té, el temps.

[146]

 També hi apareixen sovint científics, investigadors o inventors immersos en empreses impossibles, que representen la ingenuïtat humana i l'esforç inútil per dominar la naturalesa.

[147]

 Finalment, un altre element molt present en la literatura de Calders són els crims. Els seus textos són plens de crims i assassinats que, a més a més, se solen cometre amb tota la naturalitat del món. Calders ho fa servir per subvertir les convencions morals i socials i, amb ajut de la ironia, per girar com un mitjó els tòpics morals sobre culpabilitat i innocència

Entradas relacionadas: