Jo pensant Descartes

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,1 KB

 

EL Racionalisme:

La raó en cerca de la modernitat:

Descartes és racionalista, perquè rebutja els arguments d’autoritat i afirma en canvi el poder de la raó per trobar la realitat.

Dubte metòdic: consisteix a no acceptar cap coneixement que tingués possibilitat de ser erroni.  Mètode que ens permeti aconseguir veritats dermes i segures. 1r veritat: Penso, per tant existeixo.

Cogito: veritat que s’agafa per la intuïció, és una idea clara i neta, això la fa inconfusible respecte altres idees. Per tant una idea és veritat si es pot agafar de manera clara i diferent per mitja de la intuïció.

El subjecte pensant:

Idees advectives: Provenen de l’exterior i les rebem pels sentits

Idees factícies: son producte de la pròpia activitat mental

Idees innates: a l’interior nostre des de naixement i poden ser agafades de manera directa mitjançant la intuïció.

La idea d’un ser infinit:

L’existència de Déu segons Descartes està provada a partir de la idea innata que tots tenim d’un esser infinit. Aquesta idea no puc haver-la creat jo, que soc un ésser finit i imperfecte, de manera que ha de proveint d’un esser realment perfecte que existeix en la realitat.

El mètode cartesià:

La intuïció: ens proporciona un coneixement immediat de les varietats infal·libles que es poden percebre amb tota evidència de manera clara i neta.

Deducció: ens pot oferir veritats fermes i segures si els dediquem l’atenció necessària per no cometre cap error en la cadena de raonament deductiu.

Els dos mètodes anteriors s’apliquen a aquestes etapes.

Evidencia: punt de partida ferm i segur ( nostres coneixements)

Anàlisi: consisteix en dividir la qüestió concreta que vulguem estudiar en parts més simples.

Síntesis: recomposició del problema per completar la qüestió global.

Repàs: repassar allò fet. Enumerar els passos, revisar les operacions

La substancia en Descartes: Allò que existeix per si mateix i que no necessita de res més per existir.

Substancia infinita: Déu→ l’esser infinit i l’únic esser que existeix per ell mateix, tot depèn d’ell

Substancia pensant: Consisteix en l’activitat mental, és el pensament, es manifesta en enteniment i voluntat.

Substancia extensa: s’identifica amb la matèria, és caracteritza per la extinció de les coses.

El dualisme antropològic:

L’esser humà esta present en dies realitats.

El cos: substancia extensa, obeeix lleis de la física i està subjecte al determinisme.

Anima: immaterial, lliure i immoral, és l’activitat mental conscient.

Spinoza:

L’autentica realitat està formada per una substancia única, per tant Déu i l’univers es un conjunt, que el percibim separats per culpa del nostre enteniment.

La llibertat humana no és més que una il·lusió provocada per ignorància de les forces que ens mouena a actuar.


Entradas relacionadas: