Jo pensant Descartes

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,8 KB

 

Descartes

La raó:


Creu que és necessari començar de nou i construir una nova filosofa partint d'uns fonaments més sòlids segurs, indubtables. Cal disposar d'un criteri de veritat que permeti separar els coneixements vertaders d'aquells que són falsos. Aquest criteri no el podem trobar en el pensament tradicional ni en la percepció sensible. Les MATEMÀTIQUES són el model a partir del qual es pot obtenir criteri de veritat i mostren el mètode amb que es pot contruir l'edifici complet del coneixement.
(Mathesis universalis: materia universal)

Geometria analítica:


Descartes n'és el creador. En lloc de complicades corbes, superfícies i figures geomètriques, hi ha nombrs i equacions resolubles a través d'un procediment de càclul aritmètic. Aplica aquesta idea a totes les ciències: si amb un mètode algebraic es poden resoldre els problemes geomètrics, tal vegada és possible trobar un mètode general que permeti solucionar els problemes de qualsevol ciència.

-Un dels objectius de la filosofia cartesiana serà trobar aquest mètode universal amb el qual es pugui arribar a la veritat. Vol un mètode únic per a tots els sabers, no distingeix entre coneixement filósòfic i científic Perú`que el fonament dels dos és la RAÓ. El vertader pensament és el tot coherent, l'explicació global de la realitat.

EL MÈTODE CARTESIÀ

És essencial per descobrir la veritat. És el camí que posta al coneixement de la veritat en tots els camps del saber, per tant és garantía de veritat. L'exacte cumpliment de les regles assegura la consecució del coneixement vertader, mai ningú no prwndrà com a vertader el que és fals. Les facultats del coneixement de la ment són:

-La intuïció: Es fonamenta en si mateixa i no depèn de cap altre coneixement. És una visió intel·lectual per la qual la ment comprèn completament una qüestió, de manera que no queda el més mínim rastre de dubte.

-La deducció: És el coneixement que arrenca d'un altre i que fonamenta en aquest últim la veritat.


REGLES DEL MÈTODE

1)Evidència:


Una proposició evident és CLARA(directa i òbvia) I DISTINTA( no es pot confondre amb les altres idees, s pot distingir perfectament). Evident és sinònim d'indubtable.( claredat+distinció=evident) Aquesta primera regla formula el criteri de certesa. Les restants persequeixen obtenir aquests coneixements clars i distints.

2)Anàlisi:


Es tracta de descompondre els problemes en els seus elements més simples, anomenats naturaleses simples, que són fàcilment cognoscibles i d'ells deriven els coneixements més complexos.

3)Síntesi:


(sentit invers de l'anàlisi) A partir dels elements més simples la ment dedueix els elements restants amb la mateixa certesa que aquells ja que cada pas està garantit per una operació mental clara i distinta.

4)Enumeració: Repassar l'aplicació de les regles anteriors

El MÈTODE és una serie de procediments que regulen el pas d'allò conegut intuïtivament a allò conegut deductivament.

EL DUBTE METÒDIC És necessari dubtar del que sigui qüestionable i rebutjar com a fals tot allò que presenti el més petit dubte.

-Els SENTITS: Sovint ens enganyen( un pal dins l'aigua se mbla que està trencat)

-Confusió SOMNI7VIGILIA: No podem distingir clarament el somni de la vigília, no podem dir si esteim desperts o somiant.( tots els pensaments que ens poden venir desperts també ens poden venir somniant). Si la vida és un somni no podem estar segurs de l'ecistència real dels objectes que veiem. Però això no afecta a la certesa de les matemàtiques(3+2=5).

-La RAÓ: ës possible dubtar de la nostra pròpia raó, avegades ens confon. Descartes dubta de tot allò que tradicionalment s'havia considerat vertader.

Descartes s'adona de l'existència d'un coneixement absolutament ferm i segur, el jo pensant, a partir del qual es pot reconstruir tota la filosofia. "Penso, per tant existeixo" No pudem pensar que no pensem.


LES SUBSTÀNCIES (Cògito: veritat incuestionable)

1)Substància pensant(Res cogitans): El meu jo és una substància pensant, una ànima, un esperit o ment. Concepxió dualista de l'ésser: L'ànima és distinta del cos, i és més fàcil de conèixer. L'ànima està formada per l'enteniment, la voluntat, la imaginació i la snesibilitat.

2)Substància divina(Res infinita): Déu existeix perquè aquesta idea només l'ha pogut implantar ell en l'ésser, no pot tenir cap altre origen que  Déu mateix, no la pogut crear la meva ment imperfecta. "Déu és l'ésser del qual no es pot pensar un altre". Déu és garantia de veritat, no pot enganyar-me. Les idees evidents són vertaderes perquè Déu existeix.

3)Substància material(Res extensa): Recorre a la veracitat de Déu. Déu seria enganyador si permetés que jo cregués erròniament que els objectes materials fossin reals si no existissin. Déu no pot permetre que jo m'equivoqui per tant les cosas materials realment existeixen. El món no és més que matèria extensa i moviment. Les QUALITATS: Primaries, són objectives, reals i les secundàries, subjectives no formen part de l'objecte sinó del que ho percep( no són inprescindibles).

-El MECANICISME: Teoria sgons la qual l'Univers físic està format únicament per partícules materials que interaccionen segons certes lleis.

Física RACIONALISTA

L'experiència no és important en quant a l'obtenció de principis i lleis, sinó que aquests són deduibles racionalment. L'Únivers creat per Déu té una estrucutra matemàtica tenint en compte que la raó humana és capaç de conèixer les lleis matemàtiques, es desprèn que hi ha una correspondècia entre al naturalesa i la raó i això possibilita el coneixement de l'Únivers. Va creure que podia aplicar els principis de les matemàtiques a la filosofia. Amb Descartes neix la FÍSICA MODERNA.


RELACIÓ SUBSTÀNCIA PENSANT I SUNSTÀNICA MATERIAL

Per a Descartes els humans són éssers DUALS, formats per dues substàncies, la pensant(ànima) i l'extensa(cos). El mecanicisme permet explicar l'estructura i el funcionament dels cossos materials en temres d'una maquina:

 Els animals són simples màquines, incapaços de pensar ni de tenir sentiments, acuten mecanicament sense tenir llibretat, en canvi els humans són els únics que poseeixen un cos mecànic i una ànima racional.

Ha d'haver-hi un punt de connexió entre les dues substàncies: la GLÀNDULA PINEAL(part del cervell)l'única que no és doble. ( Rebutja la concepció de la uníó accidental d'ànima i cos)

Entradas relacionadas: