Pensaments automàtics

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,36 KB

 

Situacions conflictives i desordres psíquics


Factors interns i externs.

Trastorns mes freqüents. Ansietat:

Sentiment de malestar i por difusos a causa de la reacció que adopta una persona davant d'una possible amenaça: Estresso personals, interpersonals, econòmics i físics.

Estats depressius:

situacions continuades de tristesa extrema: en l'aspecte motivacional, anímic, cognitiu, físic, relacional i vital.

Comportament agressiu:

Conductes caracteritzades per la gran dosis de violència amb l' intenció de destruir objectes.

Desinterès e inactivitat:

Son el resultat de la situació de dependència i la sensació d'aïllament i soledat.

Agitació:

Caracteritzat per una fort excitació, confusió, intranquil·litat e irritabilitat.

Deambulació erràtica o vagabundegi:

caminar continuadament d'un costat a un altre sense motiu aparent.

Alteració de la son:

Dificultats a l'hora de dormir.

Trastorns de l'apetit:

tots aquells desordenes en que es manifesta un augment o una disminució de el.

Actuació davant d'un conflicte: Pautes generals d'actuació: En aspecte curatiu:

Buscar la causa. Evita deixar la solució en mans de la medicació. No descartis l'existència d'alguna patologia causant dels problemes. Demana ajuda quan sigui necessària.

Comunicatiu:

Mantenir la calma, ser pacient i afectuós. Comunicat activament amb la persona usuària. Tenir empatia. Evitar les situacions vergonyoses. Tenir en compte que aquestes persones s'ofereixen molt.

Educacional:

La baixa autoestima es igual a la falta de motivació i es la base de molts problemes. Fomenta la seva independència. Esforça en proposar-li i facilitar-te activitats gratificants, relaxants i accessibles. Estimula la interacció social. Respecta rutines. Intenta prevenir les situacions conflictives o estressants.

Respostes i tècniques d'intervenció:

Les respostes psíquiques. Els pensaments i emocions de les persones estan molt vinculats. Es classifiques en: afrontament, reestructuració cognitiva i de resolució de problemes. Les respostes fisiològiques. Les respostes socials.

Tècniques de relaxació:


Influeixen una amplis varietat de procediments encaminats a controlar la pròpia activació fisiològica. Ens facilitarà l'enfrenament a situacions estressants i ens a ajudarà a compatir l'ansietat.

La respiració profunda:

Tombat en decúbit supí, col·loca una mà sobre l'abdomen i l'altra sobre el tòrax. Pren aire, lenta i profundament, pel nas i fes-ho arribar fins a l'abdomen. Expulsa l'aire per la boca, tancant una mica els llavis i fent soroll similar al del vent quan bufa suament. Continua la respiració d'una manera lenta, pausada i profunda. Dificulta de la sensació de benestar i relaxació que obtens i continua l'exercici durant 5 o 10min. Al final, dedica una mica de temps en explorar el seu cos en busca d'algun signe de tensió.

La relaxació progressiva:

Beneficis: Incrementar la capacitat de relaxació permeteix augmentar l'autocontrol en qualsevol moment o situació. Possibilita superar l'ansietat i l' estrés. Ajuda a identificar i controlar les alteracions emocionals negatives o les derivades de situacions de tensió. Ajuda a afrontar amb major normalitat situacions estressants.

Tècniques cognitives:

Constitueix un ampli grup d'estratègies destinades a l'adquisició d'habilitats i a la modificació de la conducta o través de l' intervenció psicològica.

Tècniques de reestructuració cognitiva:

tenen com a objectiu identificar les distorsions del pensament i modificacions o substituir-les per altres emocions mes adequades.

Les distorsions cognitives:

fan referència a pensaments distorsionats o idees irracionals que poden influir en el comportament de la persona. +habituals: ínferència arbitraria. Abstracció selectiva. Sobre generalització. Maximització i minimització Personalització. Pensament dicotòmic. Descodificacions autonòmiques de la posició.

L'aplicació de la tècnica

fase 1. Instruir a la persona i entrenar-la en l'observació i registre de pensament des adaptats. Fase 2. Generar pensament alternatius. Fase 3. Modificació dels esquemes.

Tècniques d'afrontament

Tenen com a objectiu ensenyar a les persones habilitats que les ajuden a controlar situacions que presenten altres dosis d' estrés. Fase 1: Jerarquització de successos estressants. Fase 2. Vivències de les situacions estressants. Fase 3. Creació de pensaments per afrontar l' estrés. Fase 4. Afrontament de la realitat.

Tècniques de resolució de problemes

son un conjunt de procediments destinats a entrenar o millorar les habilitats personals que tenen a veure sobretot amb la competència socials. 5 fases: Fase1. Orientació. Fase2. Definició i formulació del problemes. El problema. La resposta. Fase3. Generalització d'alternatives. Fase4. Pressa de decisions. Fase5. Portar en practica i verificació dels resultats. Tenen l'efecte desitjar les respostes preses? Les noves respostes s'han demostrar útils? S'està satisfet am els resultats?

Entradas relacionadas: