El pensador catala

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,55 KB

 

EL PENSADOR

FITXA TÈCNICA:


Autor: Auguste Rodin Cronologia: (1880 – 1900)


Estil: Impressionista Tècnica: Fosa

Materials: Bronze Formes: Exempta

Tipologia: Sedent Cromatisme: Monocroma

Dimensions: 71,5 cm x 40 cm Localització: (París)


CONTEXT HISTÒRIC:


Ens situem a França durant l’últim terç del Segle XIX. La societat està en ple desenvolupament econòmic i cultural. En aspectes polítics, França estava en el període de la III República, i socialment, la burgesia es consolida del tot com a grup dominant, també tenia una gran capacitat econòmica, per això era el principal client d’obres d’art.

En quant a l’art, en aquests temps, hi havia grans exposicions organitzades per les acadèmies. Van aparèixer nous corrents artístics pels canvis culturals que s’estaven produint i que influenciaren als artistes.

Així que París, a finals del XIX, era una ciutat plena d’activitat artística


ANÀLISI FORMAL:


Tenim davant un home adult assegut amb les cames obertes i el tronc inclinat cap endavant. El cap descansa sobre la mà dreta, i té els dos braços recolzats a la cama esquerra. L’anatomisme és representat amb gran Realisme, i l’actitud és reflexiva.

La composició és centrípeta per la posició de l’home.
El pensador
presenta formes anguloses que juntament amb la tensió dels músculs de l’home, fa que l’escultura tingui una gran vitalitat.

Les superfícies varien des del poliment del cos a l’aspror de la pedra. L’ús de diferents acabats i textures fa que la llum reaccioni de manera desigual a la superfície metàl·lica, fet que dóna més expressivitat i vitalitat a l’obra. En conjunt l’obra es presenta com si estigués inacabada (“non finito”).

Diem que el ritme és dinàmic pels diferents jocs de llum i textures, per la tensió, i pel ziga-zaga. D’aquesta manera, El pensador és una escultura que presenta tot el contrari del que un s’espera trobar en una figura en posició reflexiva.

Si parlem del temps de l’obra, veiem que vol exercir una voluntat d’eternitat, ja que mostra el primer home pensant cosa que ens supera dels animals. Tot plegat és una metàfora de l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal i inevitable.

Estil: L’escultura impressionista apareix en primer lloc en l’obra d’alguns pintors que creen petites escultures en les quals treballen amb total llibertat. Tot i així, Rodin va elaborar tot un nou llenguatge artístic que s’oposava a l’academicisme, com per exemple: el tractament de la textura del bronze, la sensació d’obra inacabada o la imprecisió. També busca l’expressió per sobre del Naturalisme, així que les escultures han de transmetre el sentiment que les anima a través d’actituds, gestos, jocs de llum i ombra...

INTERPRETACIÓ:


Temàtica: Al principi el pensador havia de ser la representació de Dante reflexionant sobre la porta de l’infern. Com que no ho va aconseguir, l’escultura va adquirir una entitat pròpia. És un home pensant.

Significat: Símbol de l’ésser humà com a capaç de pensar i prendre consciència de la seva existència. L’idea es reforça pel tractament de la figura del pensador, un home que pel seu aspecte no sembla acostumat a l’activitat intel·lectual i que per això ha de fer un sobre-esforç per pensar.

Funció: Decorativa


MODELS I INFLUÈNCIES:


Està influenciada per les escultures de Miquel Àngel: intensitat en el tractament de la musculatura i el “non finito”.

Per l’altra banda, Rodin és considerat el gran renovador de l’escultura contemporània, així que el gust per les formes arrodonides van tenir gran eco en l’escultura modernista i en els primers nou-cents.

Entradas relacionadas: