Pavelló alemany mies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 11,34 KB

 

FITXA 46: PAVELLÓ ALEMANY

FITXA TÈCNICA

Edifici: Pavelló Alemany

Autor : Mies van der Rohe (Aquisgrà, 1886–Chicago, 1969)

Cronologia: 1929

Tipologia: Pavelló d’exposició

Materials: Marbres de colors, travertí, vidre, ònix daurat i acer

Estil: Funcionalista

Localització: Parc de Montjuïc (Barcelona)

CONTEXT HISTÒRIC

Cronologia:


1929

Context:


Dictadura de Primo de Rivera. Tres anys Abans de la Segona República. Exposició Universal de Barcelona. Segon gran desenvolupament urbà de Barcelona. A nivell europeu i mundial, període d’entreguerres, Marcat per l’aparició dels feixismes i tensions econòmiques (crac De la borsa, industrialització, èxode camp – ciutat…) i grans Avenços tecnològics. Victòria nacionalsocialista en les eleccions Alemanyes.

Cultura:


Generació literària espanyola del
27: García Lorca, Albertí. Surrealisme i
psicoanàlisi: Buñuel i Dalí [Un perro andaluz], Freud [Lliçons d’introducció al psicoanàlisis(1932)].

ESTIL

Funcionalisme (inicis Segle XX)

Es Caracteritza per la simplicitat de formes, el retorn als volums Elementals (cub, cilindre, con i esfera) i la lògica constructiva, La funcionalitat per davant de l’ornamentació. És coneguda també Com a arquitectura racionalista, moderna i funcionalista. Segueix L’Escola de Chicago amb el lema “la forma segueix la funció” (reacció contra el decorativisme). El gran moment del seu Desenvolupament fou l’època d’entreguerres i els principals Arquitectes són: Le Corbusier, Mies van Der Rohe i Walter Gropius.

DESCRIPCIÓ FORMAL

Planta: El pavelló alemany s’aixeca sobre un podi de travertí al qual S’accedeix per una petita escala de 8 graons tangencial al pla, i Que permet l’accés a l’estany rectangular situat a la part Esquerra de la plataforma i que actua com un mirall que inverteix la Imatge del pavelló.

L’estructura De l’edifici és rectangular. Té un cos auxiliar al l’extrem Sud, la zona de serveis (lavabo i oficines) darrere l’estany Artificial. S’integra en el conjunt gràcies al mur de travertí Del fons que s’uneix a la coberta de l’edifici principal i al Banc del mateix material que hi és paral·lel. A l’altra banda del Cos principal rectangular hi ha un petit pati rectangular tancat amb Un segon estany més petit.

Elements De suport:


Vuit pilars cruciformes D’acer inoxidable, molt prims, d’un color platejat, cromat. Aquests alliberen els murs de la seva funció de càrrega, i estan Disposats a intervals regulars.

Els Murs no sostenen l’edifici. Amb això l’arquitecte aconsegueix Que les parets de marbre i vidre de l’interior de l’edifici creïn La percepció d’un recinte obert i polivalent, oposat al Tradicional espai compartimentat (col·locats amb criteris estètics, No estructurals).

L’espai Interior s’allarga cap a l’exterior, degut a la gran quantitat De superfície vidriada. La gran entrada de llum junt amb els dos Estanys i el reflex de l’edifici en l’aigua creen la il·lusió Que l’edifici és més gran.

La Coberta és completament plana i horitzontal i s’estén en voladís Cap al costat esquerre i deixa al descobert el cantó dret on s’ubica El petit pati tancat. Predomina la línia horitzontal, de perfil baix I molt llarg, formada per la combinació de rectangles verticals i Horitzontals. Està fet a escala humana i presenta austeritat Decorativa, amb un disseny senzill i depurat.

En la Seva construcció es van usar materials de gran qualitat. Combina Materials moderns (tub d’acer i vidre) i materials tradicionals (marbre verd dels Alps, marbre travertí ROMà, ònix daurat de L’Atlas, marbre verd de Tinos)

Els Diferents materials es fan servir per mostrar les seves qualitats: el Marbre fa aigües i el vidre deixa passar la llum. El joc de plans fa Que tot i no ser transparent, el marbre deixi veure les dues bandes, Fa efecte d’equivalència o transparència.

Al Fons del pavelló hi ha l’escultura de bronze Demà, de Georg Kolbe. Aquesta representa una Dona que es desvetlla i està envoltada de parets d’ònix, Contrastant els seus dibuixos abstractes amb el Naturalisme de la Figura femenina. Cal subratllar les seves formes corbes estan Enfrontades amb les rectes de tota la construcció.

El mobiliari Va ser creat pel mateix arquitecte especialment per al pavelló, i Està format per la Cadira Barcelona (potes de tubs d’acer cromat, tires Extensibles que aguanten el respatller i el seient i coixins d’escuma Folrats de cuir blanc) i una cortina Vermella, que junt amb la catifa Negra del terra i el mur central d’ònix Representen la bandera Alemanya.



ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

Es Troba dins del recinte firal de l’exposició, a la falda de la Muntanya de Montjuic, a Barcelona. Es va emplaçar lluny de l’eix Central de l’exposició (triat per Mies van der Rohe), potser per Evitar el contrast amb les propostes historicistes i eclèctiques Dels grans palaus oficials.

Un cop Acabada l’exposició es va desmuntar, i el 1986 es va reconstruir Coincidint amb el centenari del naixement de l’arquitecte, al Mateix emplaçament que havia tingut.

S’aixeca En un entorn que no és pla, està a la part més baixa del terreny. El sòcol corregeix una mica la inclinació.

Contrasta Amb els edificis que l’envolten: les muralles del poble espanyol, Les torres de la fàbrica Casaramona, el palau de Victòria Eugènia... Amb molta alçada i guarniment, que contrasten amb el Pavelló, baix i amb poca decoració.

TEMÀTICA, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

L’edifici Tenia la funció de representar Alemanya a l’exposició universal De 1929 i acollir la recepció oficial que es va fer al rei Alfons XIII per part de les autoritats alemanyes.

La Construcció va suposar un model de referència i difusió de les Noves idees de l’arquitectura del moviment modern. És una obra Emblemàtica que anuncia un canvi radical en arquitectura.

El Pavelló volia significar els valors de la Nova Alemanya: Racionalitat, austeritat, transparència I perfecció, enfront de la arquitectura grandiloqüent dels edificis De la Fira Universal de 1929, entre ells el Palau Nacional, avui seu Del MNAC. Vol també posar en valor els principis de la Bauhaus, Escola de la que Mies van der Rohe va ser director entre 1930 i 1933 A Desau i Berlín.

MODELS I INFLUÈNCIES

MIES VAN DER ROHE va seguir els principis de L’arquitectura funcionalista iniciada a l’escola de Chicago per Louis SULLIVAN a la darreria del Segle XIX. Aquest corrent Arquitectònic va tenir continuïtat a Alemanya, amb els edificis de Walter GROPIUS, i a França, amb LE CORBUSIER.

L’any 1926, l’arquitecte francès va formular els cinc principis bàsics De la nova arquitectura: planta lliure, ús de pilons (columnes Metàl·liqües), terrasses planes, finestral continu i lliure Formació de la façana, preceptes que MIES VAN DER ROHE va utilitzar En l’edifici barceloní i que més endavant va aplicar amb Finalitats domèstiques a la casa Tugendhat de Brno.

El Pavelló de VAN DER ROHE ha inspirat l’obra de diverses generacions D'arquitectes contemporanis.

Entradas relacionadas: