Pavelló alemany mies

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,6 KB

 

PAVELLÓ D’Alemanya A L’EXPOSICIÓ DE Barcelona DE 1929:

És una obra molt Important per al corrent Racionalisme modern. Es va construir com a motiu de L’exposició universal de Barcelona. Aquesta obra data de 1929 tot i que va ser Destruït l’any següent i es va reconstruir al 1986i l’autor és Mies Van Der Rohe. L’estil es racionalista dins de la Bauhaus i el trobem al parc de Montjuïc.

Context Històric: a Alemanya Trobem la república de Weirhmart on es volia demostrar que s’havien deixat Enrere els imperis. Trobem com el gran nombre d’avantguardes que hi va haver va Demostrar que Alemanya estava canviat. Amb l’arribada de Hitler al poder, Aquest avenç es va veure frenat i molts intel·lectuals i artistes van haver de Marxar a causa d’això. A Espanya trobem que es troba en els últims anys de la Dictadura de Primo de Rivera. El pavelló és d’estil racionalista i trobem com Tots els edificis que l’envolten eren d’estil noucentista. L’obra està molt Relacionada amb les avantguardes i està en contra de l’excés d’ornamentació. Es Busca solucions al creixement urbà desmesurat. Aquesta obra està molt Relacionada amb l’escola Bauhaus i les seves doctrines.

L’autor Mies Van Der Rohe, trobem com un cop acabada la 1a G.M. Va anar canviant fins arribar a Adoptar l’estil racionalista (és el seu estil més característic). Va ser Director de l’escola Bauhaus durant el seu últim període i al 1933 marxa Exiliat als EUA on seguirà amb la seva obra. El pavelló està al recinte firal, Tot i que està apartat de l’eix principal.

AMPLIAR APUNTS MOODLE


Anàlisi formal: l’edifici és un conjunt allargat de poca Alçada format per combinacions de rectangles. Els elements de suport hi trobem Uns pilars d’acer que sustenten l’edifici i lliuren al mur de la funció de Càrrega. L’arquitectura és arquitravada i, per tant, els murs únicament Delimiten i tanquen espais. Aquests pilars suporten una coberta plana i horitzontal.

Pel que fa a L’espai exterior, trobem com no té una façana pròpiament dita i s’aixeca sobre Un podi de marbre. S’accedeix a l’edifici per una escala que no porta a cap Entrada principal, sinó a un lloc on podem descobrir un espai obert. Podem observar Com el pavelló s’integra en un espai on queda molt dissimulat. Pel que fa a L’espai interior, hi trobem una planta lliure en la qual els murs divideixen Espais (la frontera entre l’interior i l’exterior no queda clara). Trobem un Domini important dels vidres a les parets que ens permet veure perfectament Tant l’interior com l’exterior (aporta sensació d’amplitud). Al fons hi trobem un Estany on hi ha una estàtua de George Kolbe (aquesta està envoltada per unes Parets amb pedres ònixs que contrasten l’estètica que fan unes línies Abstractes). Al darrera hi trobem una sèrie de despatxos i lavabos que estan Separats per un mur. L’espai és centrífug (no hi ha cap espai principal). La Bellesa la trobem sobretot en la gran qualitat dels materials utilitzats.

Trobem una Absència total de decoració i aquesta es bassa en la combinació d’aquests Materials (l’únic element decoratiu és l’escultura figurativa i trenca amb la Geometria característica de l’edifici). Un dels elements decoratius de L’interior és la cadira Barcelona i la catifa negra.

Interpretació i significació: L’edifici compleix amb Totes les característiques de la Bauhaus (està en un ple Racionalisme). Les Principals característiques que es compleixen són la planta lliure, els espais Oberts (recerca de l’integració de l’interior i l’exterior), es parets Serveixen per a delimitar, la combinació de nous materials amb els Tradicionals, etc. És un bon exemple del Racionalisme. Trobem com aquest Edifici és va construir com a motiu de l’exposició universal del 1929 i era Temporal. Aquesta simbolitzava els valors de l’Alemanya moderna allunyada de Les tradicions de l’Imperi alemany.
Va ser encarregada a l’autor ja que ja Havia destacat per al seva modernitat. La principal funció era la representació D’Alemanya per acollir la recepció que es feia al rei Alfons XIII.


Models precedents i consegüents: aquesta Obra va ser influenciada per l’escola de Chicago, per l’arquitectura Zen Japonesa (es caracteritzada per una gran integració amb la natura) i de Le Corbusier (planta lliure, ús de pilons (en aquest cas columnes), terrasses Planes, etc.). Autors similars a Mies Van der Rohe podrien ser Walter Gropius, Le Corbusier, etc. Aquesta obra influenciarà a la GATEPAC (grupo de artistas i Tecnicos españoles para el progreso de la arquitectura contemporània) i la GATCPAC (grup D’artistes i tècnics catalans per al progrés de l’arquitectura contemporània) i Autors e

Entradas relacionadas: