Pavelló alemany analisi de historia

1. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTICA

Descripció: L’escultura presenta una gran massa de formigó armat d’on surten quatre grans braços recargolats que s’atansen a l’aigua de l’estany artificial que hi ha a sota.

Les 54 tones de l’estructura es troben penjant a l’aire gràcies als 4 potents cables d’acer que la subjecten, i al ser una escultura exempta es pot mirar des de diferents punts de vista. Els braços que s’acosten a l’aigua (poder recordar a una urpa) al ser corbats donen dinamisme a l’obra.

Els protagonistes de l’obra són: el material (formigó armat), un element que es manifesta mes enllà del seu propi espai, amb formes lliures i espontànies, i que respecta la natura i li dóna autenticitat; la gravetat, que es fa notar amb la sensació de lleugeresa que transmet l’escultura tot i el seu pes; l’aire, que embolica l’espai de l’obra i s’ha de considerar com un material més; i l’aigua, que en paraules del propi Chillida, és la meitat de l’escultura.

Composició: és força equilibrada. Això s’aconsegueix mitjançant les línies rectes de la part superior que contrasten amb les ondulants i de formes més orgàniques línies de la part inferior de l’obra.

L’escultura està en funció de l’espai (ell s’autodenomina “arquitecte del buit”), i té un lleuger moviment expressat per les diferents línies.

El color és un de sol, i la llum, al ser una textura no llisa sinó més aviat rugosa, no rellisca i per tant, no dóna efecte de brillantor.

Estil: L’estil abstracte és un corrent que, a grans trets, podem resumir com a: modalitat artística que prescindeix de les formes figuratives. Tot i així, l’obra de Chillida és molt personal. Opta per obres de grans proporcions, de formes molt simples (també molt pures), i que estan estretament connectades amb la natura.

2. INTERPRETACIÓ, SIGNIFICAT I FUNCIÓ

Significat: Els quatre braços que surten del cub superior de l’estructura recorden els dits d’una mà que vol tancar-se per tal d’atrapar l’aire que l’envolta. Relació entorn-escultura. L’obra pot recordar també, fixant-nos ara amb el reflex que es produeix a l’aigua de l’estany, al mite d’Eco i Narcís.

Funció: Decorativa (Barcelona 92).

3. ALTRES CONSIDERACIONS: MODELS I INFLUÈNCIES. VALORACIÓ FINAL

L’obra de Chillida recorda tant per la seva monumentalitat i materialitat, com per la perfecta integració en l’entorn, al caràcter màgic i fins i tot ritual dels monuments megalítics prehistòrics.

La profunda relació que aconsegueix entre Art i Naturalesa mostra un nou concepte contemporani d’escultura en el qual es pot percebre la història de l’home des del principi fins als nostres dies.

La Casa Museu Chillida-Leku, prop de Donosti, confirma i és una bona mostra d’aquesta relació entre monument i natura.