Pau València

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,81 KB

 

1.
Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins alsanys 70 condiciona la producció narrativa de l’època .
(162 paraules)

Els canvis polítics que van començar el 1939 varen provocar l’abolició de la Generalitat,l’Estatut i els partits polítics i la prohibició de l’ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.Després del 39 la novel∙la en català reapareix lentament, primerament a l’exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica
fins als seixanta rebutge tractar directament la realitat i ho faça per mitjà de mites (com M ites de Jordi Sarsanedas) . Altres autors com Perucho i Calders opten per una literatura fantàstica. Altra tendència està representada per Rodoreda i la novel∙la psicològica.
El 1959 es va produir el relleu generacional del panorama literari català. Es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista. Al País Valencíà caldrà esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d’escriptors comence apublicar narrativa de manera sòlida i continuada.


2.

Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor

(168 paraules)
Des que es va publicar la seua primera novel∙la,V alor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista,que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària.
A la darreria de la dècada dels setanta E nric Valor va començar a publicar les novel∙les del cicle de Cassana , integrat per la trilogia S ense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i 
Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel∙les, que constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del Segle XX,V alor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d’una classe social,la dels terratinents valencians de les comarques del sud. La producció literària de l’autor inclou també les Rondalles valencianes. En aquesta obra V alor no es va limitar a transcriure els relats orals del
nostre folklore, sinó que en va novel∙litzar els personatges i les circumstàncies. El resultat és la creació d’un món literari fascinant.


3.

La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges

Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. (208 paraules)
Intentant fugir d’una vida amb poques expectatives, va començar a col∙laborar en diverses publicacions períòdiques. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes característiques de novel∙les posteriors: narració en 1a persona d’un personatge femení, la introspecció psicològica o
el lirisme. El 1939 s’exilia i fins a la dècada dels cinquanta, quan s’estableix a Ginebra, no va a reprendre la novel∙la (Vintidos contes).
El 1962 va publicar La plaça del Diamant, on Rodoreda hi tracta la història senzilla d’una dona de les classes populars i, per mitjà de les seus limitades possibilitats de visió i de comprensió, els
grans esdeveniments col∙lectius que va a haver de viure. La plaça del Diamant tracta la Guerra Civil com un rerefons, la narració se centra en la psicologia de la protagonista. Les tècniques del
monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica, incorporant també elements simbòlics. Del 1974 és Mirall trencat, narració de la liquidació de tot un món centrada en la vida d’una dona de la burgesia barcelonina i la seua família des del començament del Segle XX fins a la Guerra Civil. La visió del món que es desprèn d’aquesta novel∙la és la més tràgica i desencisada de totes.


4.
Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.
(151 paraules)
Els novel∙listes que donaren a conèixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel∙lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel∙les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional
i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l'entorn sociopolític de la dictadura franquista. Des de la primeria dels huitanta la novel∙la de gènere  policíaca, l’eròtica, la de ciènciaficció i la històrica,ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors;amb tocs d'humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l'existència, han produït
una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.

5.
Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
(166 paraules)
Els contes de Quim Monzó es basen en una idea inicial i única,de vegades una sorpresa final,que produeix un gag, una situació còmica, irreverent i absurda, en els primers llibres, més realista i càustica en els darrers. Després del seu primer recull de contes—U f, va dir ell —,s’hi fa
perceptible una evolució envers la màxima elisió d’elements superflus,tant pel que fa a la ficció com al model de llengua literària. Els motius centrals de la narrativa de Monzó van des de la solitud existencial fins a la reflexió irònica sobre l’escriptura. En el segon llibre de contes, O livetti,Moulinex,Chaffoteaux et Mauri (1980),encara és present una
certa atmosfera onírica,però en L ’illa de Maians (1985) preval la reflexió sobre el llenguatge i l’acte de l’escriptura, i també la denúncia de les vanitats del món literari. Els personatges de Monzó, l’ambient en què viuen, les formes habituals de relació, etc.,tenen una relació molt directa amb els estils de vida urbana de les acaballes dels setanta i el començament dels huitanta.

Entradas relacionadas: