Partit república radical

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,22 KB

 

L’oposició a la dictadura de Primo de Rivera i la vertebració de la segona república (1923-1931)


Les primeres organitzacions que Primo de Rivera considera il·legals els sindicats anarquistes, CNT, etc.
D’entrada opcions republicanes, la Lliga Regionalista no són formacions polítiques que Primo de Rivera consideri il·legals. La lliga ha donat suport al cop de Primo de Rivera. Hi ha alguns partits republicans que no veuen amb mals ulls el cop d’Estat (PSOE i UGT).
Hi ha molts sectors de la societat espanyola que la política de tensió que s’ha produït des del
1914 al 1922 ha provocat que estiguin farts. Hi ha gent d’esquerra que creu que ha Espanya li falta una mà dura per solucionar els problemes al país. 
A Catalunya provoca que l’oposició a la dictadura i a la monarquia se li notifiqui des del 1923 fins el final de la dictadura, el 1930, a dues formacions l’ Estat Català (Macià) i a la CNT.  Existia el PRC (Partit Republicà Català) té a Lluís Companys que durant els anys del pistolerisme i la dictadura mantindran comunicacions molt intermitents amb el món dels anarcosindicalistes. I també una certa connexió, molt puntual, amb l’Estat Català. 
Al 1925 hi ha un intent d’invasió de Catalunya intenten travessar des de la Vall d’Aran a Espanya i provocar una insurrecció global contra la dictadura de Primo de Rivera, però només creuar la frontera són tots empresonats per la policia francesa.  Intenten convertir la seva detenció en un assumpte internacional. Macià queda projectat de cara a la opinió publica com la oposició a la dictadura de Primo de Rivera a Catalunya i genera complicitat amb la CNT, és important perquè és la gran central sindical amb més suport dels obrers de Catalunya.
A Espanya el 1925 algun d’aquells sectors que havien donat suport inicialment a la dictadura de Primo perquè creien que potser s’establia el ordre, bona part de les formacions republicanes i del propi partit socialista comença a retirar el suport a la dictadura i algun d’aquests partits comencen a participar en conspiracions contra el propi Primo de Rivera i contra la monarquia. 
Del 1926 al 1929 es produiran una sèrie de conspiracions a les que també s’hi afegiran els monàrquics liberals. Els republicans catalanistes, la CNT i els sector radicals s’afegeixen republicans alguns dirigents socialistes, monàrquics liberals i comencen a aparèixer militars liberals i alguns fins i tot, republicans. L’oposició de Primo té una vessant conspirativa i una vessant política, és concretaria en l’anomenada Alianza Republicana. Fins i tot, els republicans catalanistes hi participen d’aquesta Aliança i serà d’aquí d’on sortirà la iniciativa del Pacte de Sant Sebastià (1930-1931) una reuníó clandestina que tindrà l’objectiu de posar les bases del que podria ser un futur estat republicà espanyol. Assisteixen diferents grups nacionalistes bascos i catalans, socialistes, republicans i fins i tot els comunistes. Té sentit en el moment en que al 31 Primo de Rivera es queda sense suport dels partits ni del rei i això anima a la oposició a fer la reuníó a Sant Sebastià. 
Quan Primo de Rivera dimiteix el que es fa es preguntar al rei, i ara què? Mantens una dictadura monàrquica o que? El que li aconsellen liberals, conservadors i regionalistes catalans a través de Cambó, gran apadrinador de la supervivència del rei, el millor per no  liar-la és tornar a establir les garanties constitucionals com en el 1923, i “si te he visto no me acuerdo”, és a dir, tot el que ha passat pel mig ha estat un forat negre. Si es restableixen aquestes garanties, vol dir que han de restablir el Parlament? Han de restaurar el Parlament, els Ajuntaments...La manera de solventar aquesta situació es convocar eleccions a tot, però fins el moment restauren els Ajuntaments amb els regidors existents i amb les diputacions provincials igual. El Parlament no el retoquen. I diuen que el que han de aconseguir són unes eleccions. Problema: el sistema parlamentari espanyol funcionava pel torn de partits. 
El primer que faran es convocar eleccions municipals per veure qui guanya, el 12 d’Abril del 1931 i d’aquelles eleccions que d’aquí surt la proclamació de la República i s’enfonsa el regim. 
A Catalunya el discurs de republicans contra monàrquics en les eleccions també existeix però el joc de partits que hi participen no són de disciplina espanyola. 
A Catalunya hi ha el mateix que a la resta d’Espanya però son formacions independents.  Existia d’una banda la Lliga Regionalista amb Cambó, és la opció política de continuïtat de la Monarquia. I de l’altre costat, l’alternativa era una organització catalanista d’esquerres republicana, Acció Catalana, que és una excisió de la Lliga Regionalista. 
Quan tenen lloc les eleccions municipals, a Barcelona ciutat, la candidatura favorita que era Acció Catalana, s’enfonsa i és derrotada estrepitosament per una coalició republicana-socialista, ERC-USC (Uníó Socialista de Catalunya). Són els caps del partit d’ERC proclamen la República, Macià des de la diputació provincial (Generalitat) i Companys des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona. 
ERC inicialment i durant tota la República no és un partit independentista. Es sobretot un partit republicà federal, però és la fusió de moltes sensibilitats d’esquerres i catalanistes. Està formada per PRC (la més majoritària), per Estat Català (la més reduïda), un grup que són periodistes i han creat un diari que es diu L’Opinió, es defineixen com a laboristes i dins d’aquest diari està Josep Tarradellas. Aquests 3 grups es coaliguen en ERC però diuen si fem un bon resultat ens constituïm en partit, sinó cadascú pel seu costat. S’acaben constituint com un partit, durant el període del 31 al 39 i patirà al seu interior moltes tensions. Està Macià que serà el cap del partit, i també trobem gent que es considera separatistes, però no són extremament independentistes. Els uneix la idea de que Catalunya només pot existir en una Espanya republicana federal. 

Entradas relacionadas: