A partir de la segona meitat dels anys setanta Benet i Jornet

Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,8 KB

 

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929-2003) és el poeta més llegit i popular de les darreres dècades a Catalunya. El seu to popular el feien accessible a tots els públics sense perdre el favor de la crítica ni les instàncies acadèmiques. La seua constant referència a la situació social i nacional catalana havien fet que molts dels seus poemes foren sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials, mentre que molts cantants havien posat música a les seues creacions, cosa que contribuí encara més a la seua popularització. Miquel Martí i Pol havia nascut en el si d’una família obrera.Als 14 anys va començar a treballar com a comptable, però el 1972 va haver de plegar a causa d’una esclerosi múltiple però va lluitar amb otimisme i aixó estava reflectit en les seues obres. A finals dels cinquanta, es va afegir al nucli pioner de la Nova Cançó com a cantautor. Políticament, va militar al PSUC i va ser membre de l’Assemblea de Catalunya. Poesia i vida són dos elements que van absolutament lligats en la seua obra. Els seus poemes reflecteixen totes les etapes del poeta: la reflexió metafísica, la poesia realista i compromesa, la malaltia i la seua superació, el compromís nacional, la poesia amorosa,el pas del temps i el balanç de vida. La seua poesia fon un temps interior, personal i subjectiu, amb un temps obert, exterior i social. Algunes obres importants son “Estimada Marta”, “La Fábrica”i “El poble”.

Benet i Jornet.
A partir de la segona meitat dels anys setanta Benet i Jornet va començar una carrera ben prolífica com a creador de guions per a sèries de televisió. D’aleshores ençà s’ha mantingut fidel a aquesta nova línia d’escriptura i l’ha continuada practicant,de manera regular, paral·lelament al que podríem anomenar la seua obra dramàtica major. És practicament l'únic autor de la seua generació que ha aconseguit estrenar amb regularitat sobretot perque ha sabut evolucionar i ha mentingut una certa complicitat estetic i ideològica amb un públic que l'entén. Ha participat com a guionista en sèries com Poble Nou(1992-1995), Pedralbes centre (1995), Rosa (1995-1996), Nissaga de poder(1996-1998), Laberint d'ombres (1998-1999) i Ventdelplà (2005). Aquesta dedicació s’ha de relacionar amb la preferència de Benet per les expressions de la cultura popular que van nodrir la seua imaginació durant la joventut i que també han influït el seu teatre. Les radionovel·les i els tebeos han inspirat especialment la concepció dels seus mons de ficció. L’interés de Benet per aquests gèneres populars l’ha portat a tenir una predilecció clara pel melodrama, un model teatral que ha practicat, recreat i parodiat repetidament.
La repercussió de l’obra de Joan Fuster a partir dels anys 50-60 del Segle XX fou enorme.En el panorama literari valencíà de llavors, molt mediocre,l’aparició d’un escriptor com Joan Fuster resulta, senzillament, insòlita. Fuster se centra, després d’uns començos poètics, en la història i la literatura. A través de l’assaig,  que ell dota d’un estil atraient i personal i d’una voluntat aclaridora, Fuster interpreta la nostra història com ningú no ho havia fet abans. Destrueix el mite de les suposades arrels prehistòriques, iberes, romanes ,visigodes o àrabs dels valencians actuals, per assenyalar-nos la nostra data de naixement(1238) i el nostre Març nacional (Nosaltres els valencians,1962).Aborda l’estudi dels nostres clàssics amb un rigor i estil inigualables, tant els medievals (Sant Vicent, Ausiàs March...) com els contemporanis(Salvat Papasseit, Espriu, Pla...) i en els assaigs reflexiona agudament sobre el món que l’envolta(Judicis finals, Diccionari per a ociosos, Consells,proverbis i insolències, Sagitari,etc.Tot això amb l’estil mordaç,crític, irònic (fixem-nos, per exemple, en el seu ús de les cometes, tan peculiar) i fins i tot provocador quan cal. Sap que l’estil és bàsic per fer-se llegidor i el cuida. Intensifica l’expressivitat, no sols amb la puntuació,sinó amb preguntes retòriques i apel.Lacions al lector. No dubta a usar modismes i expressions populars, al costat de profundes reflexions. Va ser objecte de les ires del franquisme, primer, i del regionalisme espanyolista, més tard.


Entradas relacionadas: