A partir del 1910 el reformisme dels governs liberals

Enviado por Chuletator online y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 83,72 KB

 
  1. El reformisme dinàstic

  1. El primer experiment regeneracionista

La falta de modernització d’Espanya a finals del Segle XIX va Sorgir moviments com el regeneracionisme. Des de un punt social i Econòmic estava en una situació de retard comparat amb països del Seu entorn. L’objectiu del regeracionisme va ser el de modernitzar Espanya, des d’un punt educatiu.

La reina regent va decidir cridar a palau a un polític conservador, Per poder aplicar un seguit de reformes inspirades en el Regeneracionisme, aquest polític va ser Silvela.

El desastre del 98 va mostrar les deficiències del Règim de la Restauració i va donar lloc a un reformisme polític basat en les Idees regeneracionistes.

Volien reformes polítiques, econòmiques i socials que ajudessin a Modernitzar el país i reduir la distància en els països del seu Entorn, també una reforma administrativa i territorial que tingués Un caire descentralitzador.

També volien atorgar a Catalunya un concert econòmic similar al que Ja tenia el País Basc.

Manuel Duran i Bas va entrar al govern.

Quan es forma aquest govern, es trobaran amb greus problemes Econòmics, sobretot problemes econòmics de recursos de l’estat Espanyol, ja que des de les guerres colònials, l’estat espanyol es Va endeutar.

Quan Silvela es nomenat primer ministre, s’adonen de que el Endeutament és més alt del que pensaven, de manera que per el Ministre d’Hisenda Villaverde no va voler buscar una altre Alternativa que demanar al govern que apliqués nous impostos i que Sobretot, aquests nous impostos es gravarien a les empreses de els Industrials i els comercials catalans i decideix aturar la reforma Descentralitzadora.

A Catalunya aquestes dues decisions per les classes benestants Catalanes va suposar la indignació de les classes benestants. No Només és va fomentar la indignació, sinó que moltes entitats: Cambra de Comerç, Cambra Agrària, Lliga de defensa industrial i Comercial de Barcelona va decidir fer un pas al endavant traduint la Seva indignació en una reacció il·legal: va impulsar un moviment De no pagar els impostos a partir de l’Agost de 1899: “Tancament De caixes”. Aquest moviment va tenir èxit i es varen sumar 7000 Empresaris de la ciutat de Barcelona. Quan Bartomeu Robert (alcalde De Barcelona) es va negar a fer els embargaments i va dimitir com a Alcalde de Barcelona.

El govern de Silvela va decidir suspendre les garanties Constitucionals a la ciutat de Barcelona, això significava que la Constitució deixava de ser aplicable a la ciutat de Barcelona. El Govern va declarar l’estat de guerra i la màxima autoritat de Catalunya va passar a ser dels militars.

Es va ilegalitzar i dissolta la Lliga de defensa industrial i Comercial, i els seus dirigents varen ser detinguts.

Aquestes mesures repressives va fer que Duran i Bas i Polavieja Dimitissin del govern.

El govern va ser un fracàs i no va poder donar cap reforma de caire Regeneracionista.

Al 1901 la reina regent va acceptar la dimissió de Silvela i es va Formar de nou el torn de partit.







    1. Les reformes d’Antonio Maura i José Canalejas

Al 1902 va ser proclamat nou rei d’Espanya Alfons XIII, sorgeixen Nous líders polítics dinàstics. Tant els conservadors com els Liberals varen intentar aplicar algunes de les reformes Regeneracionistes.

Cánovas deixa pas a Maura i Sagasta a Canalejas.

Tant Maura com Canalejas tenien por de que el sistema polític Espanyol es democratitzés de nou i que les classes populars Tinguessin un pes important.


  1. El regeneracionisme conservador: Antonio Maura

Antonio Maura (1853 – 1925) es va llicenciar en advocat, primer va Participar en la vida política de Mallorca i després a Madrid. Va Ser membre durant molts anys del Partit Liberal i només va ser a Partir de 1902 que amb el suport de Francisco Silvela va passar a Ingressar a les files del Partit Conservador.

Antonio Maura volia aplicar la “Revolució des de dalt”: Espanya Que estava necessitada de canvis i transformacions, pel sistema Polític de la Restauració i per les classes benestants, era Preferible que la transformació d’Espanya es dirigís des de el Govern i no de les classes populars. Per fer aquests canvis que Necessitava Espanya era necessari que les classes mitjanes (classes Neutres) recolzessin el govern per poder fer la “Revolució des de Dalt”.

Entre 1900 i 1910 va ser la seva activitat més activa políticament Parlant. Durant aquesta dècada Maura va ser president del govern i Primer ministre en dos períodes:

  • 1903 – 1904: “El govern curt”.

  • 1906 – 1909: “El govern llarg”. (Reformes més importants)

Reformes:


  1. Va aprovar al 1907 una nova llei electoral que pretenia modernitzar Les eleccions a Espanya, però que no varen servir per acabar amb la Corrupció, però si que va ser més difícil el frau.

  2. Projecte de reforma de l’administració local (ajuntaments, Diputacions) per que gaudissin més autonomia (descentralització) -> Maura volia atreure al catalanisme conservador.

  3. Llei social: de descans dominical: Per primera vegada a la història D’Espanya, el govern va declarar a tota Espanya de que els Diumenges fossi festa.

  4. Creació de l’Instituto Nacional de Previsión al 1908: Primer Intent de fer unes assegurances obreres.

  5. Aprovació de la llei de colonització interior que pretenia Estimular l’agricultura.

  6. Sèrie de mesures per reactivar la indústria moderna.

Tot i així, a qualsevol protesta, el govern les reprimia. Per Exemple, amb els fets de la Setmana Tràgica i va haver milers de Detinguts, centenars de recursos al castell de Montjuic on es va Utilitzar la tortura, condemnes a mort, 5 executats.

Les classes populars van ficar tantes pressions que finalment Maura Va dimitir.











    1. El regeneracionisme liberal: José Canalejas

José Canalejas (1854 – 1912). Es va llicenciar en dret i també va Ser un brillant periodista i escriptor. Va ser president de la RAE i Es va dedicar intensament a la política. En la seva joventut va Tenir idees republicanes i es va afiliar al Partit Liberal a partir Del inici de la Restauració. Al 1897 amb 43 anys es va allistar al Exèrcit i va anar a combatre a Cuba.

Al 1910 entra al govern José Canalejas amb el Partit Liberal.

El partit Liberal va ser considerat l’esquerra dinàstica. Canalejas volia promoure les reformes democràtiques més avançadés I especialment volia incidir en l’àmbit sociolaboral i en l’àmbit Religiós (reduir la influència de l’Església catòlica).


Reformes:


  1. Reformes en l’àmbit social i laboral. Volia aplicar l’anomenada “Setmana Anglesa”: Es treballava de dilluns a divendres i fins El mig dia de dissabte (1913 es va aplicar).

  2. Treball infantil i femení. A partir d’una edat de 10-11 anys un Nen podia treballar i es va prohibir a les dones el treball nocturn.

  3. Establir una primera i limitada seguretat social.

  4. L’eliminació del impost sobre consums i va posar un impost que Gravava proporcionalment la riquesa.

  5. La relació entre Església i estat. Canalejas volia secularitzar (eliminar, disminuir) la influència de l’Església sobre la Societat espanyola. L’Església va protestar i Canalejas posa la “Llei del Candado” on es prohibia a partir de 1910 nous ordres Religiosos.

  6. Llei que afectava a l’exèrcit espanyol (1912) que es va anomenar “Llei de Lleves”: sistema de reclutament de soldats (reclutes) Per a l’exèrcit espanyol. El sistema de reclutament des de el Segle XIX generava moltes protestes perquè afectava als fills de Les classes populars, mentre que els benestants es lliuraven d’anar A la guerra pagant. Canalejas elimina aquesta situació injusta i fa Obligatori el servei militar de tots els nois majors de 18 anys. Suprimeix la redempció en metàl·lic (possibilitat de lliurar-se Del servei militar pagant uns diners).

  7. Canvi en l’organització en l’àmbit territorial de l’estat Espanyol, el territori passarà de municipis i províncies a Mancomunar les províncies de Catalunya (va unificar les províncies Com les de Catalunya): “Llei de Mancomunitat”: aquesta llei Permetia la uníó de les diputacions provincials d’una regió Espanyola per tal que aquesta autogovernes alguns serveis públics, Però al 2012 Canalejas mor i aquest projecte es converteix en llei Al 1914 sota el govern conservador de Eduardo Dato. L’única Mancomunitat que es va convertir en comunitat va ser la Mancomunitat De Catalunya presidida per Enric Prat de la Riva.














  1. Les formes d’oposició

  1. El republicanisme

  1. Característiques i evolució

El republicanisme neix al Segle XIX i a principis del Segle XX el Republicanisme espanyol tenia al darrer sòlida que es va anar Consolidant amb un intel·lectualisme molt important, aquesta Solidesa havia atraït a molts regeneraciones e intel·lectuals Espanyols com Ortega i Gaset, Ramiro de Maeztu i cap al 1902 varen Morir molts líders històrics del republicanisme (Zorilla, Francesc Pi i Maragall) al igual que havia passat en el Partit Liberal i el Partit Conservador. El republicanisme al Segle XX també té a Principis del Segle XX un relleu regeneracional.

L’experiència del Sexenni havia portat a una extremada divisió, Volien solucionar aquesta fragmentació..

Al 1903 hi ha una primera iniciativa dirigia per N. Salmerón i Alejandro Lerroux per tal d’unificar totes les forces republicanes I finalment es crea al 1903 un partit anomenat Uníón Republicana i S’aglutinen totes les forces republicanes però sense el concurs Dels Republicans Federals que són especialment forts a Catalunya.

Al 1903 hi ha eleccions a Espanya i la Uníón Republicana guanya Absolutament a Madrid, Barcelona i València, l’experiment havia Tingut èxit.

Al 1907 Salmerón decideix que la Uníón Republicana ha de Presentar-se a Catalunya amb la coalició Solidaritat Catalana, que Es va presentar per reivindicar l’autogovern i en contra del Centralisme. A aquestes eleccions, Solidaritat Catalana va guanyar a Catalunya. La participació dels republicans al costat de la Lliga Catalana i la Lliga Regionalista no va fer molta gràcia a Alejandro Lerroux perquè significava anar amb els catalanistes que a més eren Burgesos.

Com que Salmerón no va voler marxar de Solidaritat Catalana, Lerroux Se’n va anar del partit i va crear un de nou: Partido Republicano Radical.

Vicente Blasco Ibañez també es separa de la Uníón Republicana i Crea un nou partit a València.

Al 1909 es produeix els fets de la Setmana Tràgica, degut a la Repressió, la Uníón Republicana firma un pacte amb el PSOE: Conjunción Republicanosocialista. Varen aconseguir 27 diputats al 1910.


    1. Alejandro Lerroux i el Partido Republicano Radical

Alejandro Lerroux va néixer a Córdoba al 1864 i va morir al 1949. Es Va llicenciar en dret i era fill d’un veterinari que formava part De l’exèrcit espanyol. Per millorar la seva situació personal va Emigrar cap a Catalunya i es va establir a Barcelona al 1901, després Participa en la creació de la Uníón Republicana en la que després Es va separar, també va ser director del diari republicà “La Publicidad”. Políticament Lerroux era republicà però dins del Republicanisme era un nacionalista espanyol, partidari del Centralisme, radicalment anticatalanista. Era un polític radicalment Anticlerical, partidari de aniquilar la influència de la Iglesia Catòlica espanyola sobre la societat espanyola. Els seus discursos Eren molt populistes amb un llenguatge molt radical.

Al 1908 impulsa el Partido Republicano Radical separant-se de la Uníón Republicana ja que la Uníón Republicana s’havia acostat al Catalanisme a les eleccions de 1907.








    1. El carlisme

Quan es produeix el desastre al 1898, el carlisme està dividit: Carlisme oficial (gira al voltant del candidat a la monarquia Espanyola: Carles VII de Borbó) i el Partido Católico Nacional (s’havia separat del carlisme convertint-se en un partit ultra Catòlic, integrisme.

Al 1909 es produeix la mort de Carles VII, el príncep Carles de Borbó va a passar a anomenar-se Jaume III.

Al 1914-1918 el carlisme es va dividir més, un sector del carlisme Oficial era partidari dels alemanys (germanòfils) mentre que un Altre sector era els aliadòfils. Els germanòfils abandonen el Carlisme oficial i creen el Partido Tradicionalista al 1919.

Les bases socials del carlisme eren la mateixa: els donaven suport Els petits camperols, arrendataris, propietaris mitjanes, petit Sector de l’Església Catòlica, petites ciutats de l’interior D’Espanya...

Volien fer forta la seva ideologia a Navarra, País Basc i interior De Catalunya, però tot i així el carlisme va ser difós fora D’aquests territoris i es varen crear petits grups carlistes a Altres territoris com Andalusia i Castella.

Al 1907 s’havia fundat el Requeté (organització carlista de joves Molt fanàtics de caire paramilitar) que es va fundar perquè els Carlins eren antidemocràtics, antisocialistes, antianarquistes i Antirepublicans. Quan hi havia vagues el Requeté agredia als Militars manifestants.

Al 1931 es fa la proclamació de la 2a República Espanyola, al Mateix any els partits carlistes es fusionen en la Comuníón Tradicionalista


    1. Les forces obreres: El socialisme i anarquisme


  1. El socialisme: El PSOE i la UGT

El socialisme va passar de ser una força minoritària es va extenir Pr tota Espanya. A principi del Segle XX el PSOE va deixar de costat El radicalisme evolucionari a curt domini. El que farà el PSOE es Adoptar una lluita dktronista per aconseguir millores laborals de les Classes treballadores. El socialisme es va unir amb altres partits: Conjunción republicanosocialista. El PSOE y la UGT es varen centrar En aconseguir millores, augments salarials. Va continuar sent molt Importants les cases del poble, etc...

El PSOE creix en afiliats, emergeixen nous líders, com Indanecio Prieto, Júlia Bestero, Francesco Largo Caballero.

El creixement de la UGT va arribar a 1914 120.000 y al 1921 va Arribar a 240.000.

On hi havia més força del PSOE y UGT era a Madrid, Astúries i el País Basc especialment Vizcaya, altres indrets: zones de Andalusia, Extremadura.

A partir del 1917 (Revolució Russa) un sector abandona la UGT i fan Un partit nou: Partit Comunista Espanya amb líders com José Díaz, Dolores Ibarrui.

La base social del s PSOEUGT era la classe treballadora.


    1. L’anarquisme: La Solidaridad Obrera i la CNT

Havia una organització important que era la FTRE. El gran dirigent De l’anarquisme durant aquest anys va ser A. Lorenzo. L’anarcocomunisme va ser molt fort a Catalunya i durant aquest anys Es va anar consolidant aquesta força. Als anys 1890 hi va haver L’època dels grans atemptats, el moviment anarquista va participar En les lluites per millorar les condicions de vida i de treball de Les classes treballadores, tenien els ateneus llibertaris on es Trobaven treballadors de totes classes i eren locals per afavorir la Relació social, etc.

També el anarquisme estava dividit en anarcosindicalisme i en Anarcocomunisme.

L’anarcosindicalisme tindrà un paper molt fort en una de els Vagues més importants: Vaga de 1902, que s’havia començat com Una vaga de treballadors de les fàbriques metal·lúrgiques de Barcelona. La vaga es va fer per aconseguir la jornada de 9 hores. Es Va iniciar una vaga general en solidaritat amb aquests obrers Metal·lúrgics. Aquesta vaga es va iniciar el 16 de febrer i va Acabar el dia 23 de febrer. La ciutat de Barcelona va quedar Paralitzada i varen haver manifestacions que varen acabar amb la Creació de barricades i de enfrontaments entre la policia i els Manifestants. Els enfrontaments varen ser molts seriosos i van haver Més de 40 ferits, 10 morts i 200 condemnats a presó. Utilitzant L’exèrcit espanyol la vaga va acabar en una derrota obrera i Repressió generalitzada.

Això va tenir com a conseqüència que la FTRE va quedar dissolta i La UGT va patir una crisi on es varen reduir dràsticament els seus Afiliats i va moure de Barcelona a Madrid la seu.

Les bases socials eren d’una banda els treballadors industrials Però també els obrers del camp (jornalers). Sobretot va tenir un Pes important a Catalunya, Andalusia i País Valencíà i Aragó.

Desapareguda la FTRE es va crear una nova organització sindical nova Que estava oberta a tots els treballadors d’Espanya i d’altres Ideologies: Solidaridad Obrera.

Aquesta nova organització estava més organitzada i té un caràcter Més anarcosindicalista. Havia altres organitzadors com Josep Negre i Tenia el recolzament com d’anarquistes intel·lectuals com Francesc Ferré i Guàrdia que va crear l’Escola Moderna.

La Solidaridad Obrera va anar creixent però va empitjorar amb els Fets de la Setmana Tràgica, així que els seus locals varen quedar Tancats i molts van ser empresonats.

Al barri barceloní de Sants es funda la CNT al 1910, la CNT (anarcosindicalista) recollia els principis anarcosindicalistes més Fonamentals: apostava per un apoliticisme, l’acció directa (prescindir dels intermediaris), revolució social (enderrocar el Capitalisme), tot això s’hauria de fer amb una vaga Revolucionaria, antimilitarisme, rebuig de la guerra.

Sorgeixen nous líders i nous dirigents a la CNT com Salvador Seguí “el noi del sucre”, Angel Pestaña o Joan Peiró entre altres.

L’anarquisme I l’anarcosindicalisme tindran una altíssima llista de diaris: Solidaridad Obrera (La Sole), Tierra y Libertad.

La CNT va tenir una alta afiliació, els anys de la Primera Guerra Mundial varen facilitat una altíssima afiliació.

Al 1918 es van crear els Sindicats Únics d’Indústria. A Barcelona Es va iniciar una vaga de la fábrica la Canadenca, la llarga va ser Molt llarga i finalment hi va haver una gran victòria obrera i es va Instituir la jornada de 8 hores, gràcies a això, el govern liberal Va instituir la jornada de 8 hores a tota Espanya.

Al cap de poc temps es varen fer conflictes sagnants a la ciutat de Barcelona entre 1919 – 1923: Pistolerisme.

1927 -> FAI Federació anarquista de anarquistes espanyols i Portuguesos fins el final de la Guerra Civil a Espanya.

Al 1931 quan es proclama la IIª República a Espanya el paper de la CNT va ser de primer ordre.




  1. Catalanisme i Republicanisme (1901 – 1909)


  1. La consolidació de la Lliga Regionalista

Al llarg de les primeres dècades del Segle XX la Lliga es va Consolidar com el partit hegemònic a Catalunya. El seu ideari, que Va ser definit per Prat de la Riba, reclamava el dret de Catalunya a L'autonomia política, però es mostrava disposat a intervenir en la Política espanyola per tal de modernitzar i descentralitzar l'Estat. Cal destacar també Francesc Cambó.

Els primers anys de la Lliga Regionalista no varen ser fàcils a Causa del republicanisme lerrouxista i les discrepàncies Ideològiques internes.

Aquestes desfetes electorals de la lliga van evidenciar les Desavinences entre un grup d’intel·lectuals i professionals. La Crisi esclatà arran de la visita de rei Alfons XIII a Barcelona, en Què un grup de regidors de la Lliga, no obeïren els acords del Partit de boicotejar la visita reial. El sector més crític de la Direcció del partit abandonar aquesta fundació i formar-ne una de Nova de caire republicà.


    1. La Solidaritat Catalana

El rebuig massiu de la llei de jurisdiccions va gestar un moviment Patriòtic de refermament de la personalitat catalana i de compromís En la lluita pels drets de Catalunya. Aquest va ser l’origen de Solidaritat Catalana, una coalició electoral que aplegava totes les Forces catalanes tret dels partits dinàstics i dels lerrouxistes. A Les eleccions, els partits de Solidaritat van decidir presentar una Candidatura conjunta i programa comú que defensava la derogació de La llei de jurisdiccions i la necessitat de dotar a Catalunya D’òrgans d’autogovern. Els solidaris van obtenir un gran triomf A les eleccions provincials per a les diputacions.

Les discrepàncies entre els diferents partits que formaven la Coalició solidària va ser l’element fonamental de la ruptura. 2 Factors de discòrdia:Projecte de reforma de l’administració local Impulsat pel conservador Antoní Maura. Els membres de la Lliga volien Negociar un primer pas cap a la descentralització i que l’esquerra Solidària rebutjava per poc solidari.La Lliga, defensant a L’Església, es va oposar a un projecte de l’ajuntament de Barcelona que comportava la introducció a les escoles municipals de La cooficialitat del català, la coeducació i la neutralitat Religiosa. Els fets de la Setmana Tràgica, van acabar de dispersar El moviment solidari, ja que, la Lliga va veure amb bons ulls la Repressió, i els republicans, en canvi, van criticar l’actuació Governamental.


    1. El catalanisme d’esquerres

Els escindits de la lliga l'any 1904, encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà(1906). Un partit nacionalista,republicà i democràtic al Qual es van afegir alguns militants provinents del federalisme.Poca Incidència electoral a causa del partit republicà radical de Lerroux, tot i així va promoure el sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria (CADCI), vinculat a L'obrerisme.

L'apropament de les forces republicanes d'esquerra a l'any 1910 va Provocar la fundació de la Uníó Federal Nacionalista Republicana (UFNR) amb què van obtenir bons resultats a les eleccions de 1910. Però la posterior aliança amb el Partit Radical de Lerroux va Provocar la crisi de la UFNR, que va desaparèixer l'any 1916






    1. La Setmana Tràgica i el seu impacte

      1. Les causes

1a Causa:


El conflicte del Marroc. Espanya Decideix tenir noves colònies i ocupa: Guinea, Sàhara, Sifi Ifni i Finalment i el nord del Marroc (Rif). Aquesta zona colonial al Marroc Es va fer a través de:

  • Conferència d’Algeciras (1906): El canceller Bisber pressiona per Ocupar una part del Marroc, França i Espanya diuen que no, però Gràcies a Alemanya amb l’ajuda de Regne Unit es fa una Conferència a Algeciras.

  • Tractat Hispano-francès (1912): Es fa un protectorat francoespanyol Al Marroc.

Els habitants del Rif es van revoltar i van començar una guerra de Guerrilles en contra de la colonització. Les raons per a que Espanya Colonitzés El Marroc varen ser:

  • Restaurar el prestigi de l’exèrcit espanyol.

  • Que Espanya es tornés a convertir en una potència colonial.

  • La ocupació del Marroc feia diners.

Tot això inicià la Guerra del Marroc que s’inicia al 1909 i que No va acabar fins el 1927.

2a Causa:


l’antimilitarisme de les Classes populars espanyoles. En conseqüència de la pèrdua de Cuba I de Filipines i pel sistema de reclutament que hi havia a Espanya.

Creixent presència de l’exèrcit espanyol en la vida política del País i el fet que l’exèrcit culpes dels seus mals als civils

3a Causa:


l’anticlericalisme: fa Referència a la crítica de l’Església catòlica i les seves Creences per part de les classes populars espanyoles que tenien una Llarga tradició amb una educació molt religiosa. Factors de L’anticlericalisme:

  • Van provenir ordres religiosos d’arreu d’Europa

  • Competència socioeconòmica.

  • Creació de sindicats grocs per tal d’oposar-se als sindicats Obrers.

4a Causa:


la influència d’Alejandro Lerroux i del Partit Republicà Radical sobre les classes populars Catalanes de ciutat i especialment Barcelona.

5a Causa:


La força del moviment obrer Anarcosindicalista a Catalunya. Neix l’organització Anarcosindicalista Solidaritat Obreta. L’anarquisme fa una crítica A l’autoritat (entre elles l’exèrcit) i la crítica a l’Església Catòlica.


      1. Els fets

  1. El desencadenant

El 9 de juliol de 1909, en la via ferroviària que connectava Melilla Amb les mines del Marquès de Comillas i del Conte de Romanones, els Treballadors del ferrocarril van ser objecte d’un atac per sorpresa De la resistència rifenya contra l’ocupació espanyola. Aquests Treballadors estaven protegits per un escolta militar, i la major Part dels treballadors i el seu escolta van poder arribar a Melilla i Protegir-se. A partir d’aquest dia es quan s’inicià la Guerra Del Marroc. El govern de Maura decideix enviar tropes a la zona i fa Una gran mobilització dels reservistes.

  1. Els esdeveniments

El 18 de juliol de 1909, la marquesa de Comillas i altres senyores D’alta classe va fer regals als reservistes: medalles i tabac. Això Va indignar a la multitud, alguns soldats quan els hi van entregar Les medalles els hi va indignar molt i les van tirar. Hi va haver una Lluita entre policia i obrers i els incidents i manifestacions Espontànies es van estendre per la ciutat de Barcelona. La Solidaridad Obrera convoca una vaga general de 24 hores pel 21 de Juliol de 1909 contra la guerra del Marroc. Les protestes també es Varen produir a altres zones d’Espanya: a Madrid al 2 d’Agost de 1909 amb PSOE i UGT.

El dilluns 26 de juliol de 1909 serà el primer dia de la Setmana Tràgica. Es realitza una vaga general total a Barcelona i a altres Ciutats obreres catalanes: ciutats del Vallès, Sabadell, Terrassa, Badalona, Mataró, Granollers i Sitges. Es va crear un Comitè de Vaga on hi havia republicans de Lerroux, anarquistes i socialistes. La jornada es completament pacífica, sense incidents ni Confrontaments.

El dimarts 27 de juliol arriben noticies del Marroc: Hi ha hagut una Emboscada en un lloc anomenat “el Barranco del Lobo” on una Columna militar ha estat emboscada i provoca més de 100 morts (entre Ells el general Pintos) i 600 ferits. Això fa que es produeixi una Insurrecció general: milers de treballadors obrers, socialistes, Anarquistes... Surten al carrer armats i es produeix un atac general Contra els símbols de l’autoritat: casernes de la policia, Cuartells de l’exèrcit, comença un atac sistemàtic als edificis Religiosos.

El 28 de juliol la situació és igual i el moviment a Barcelona S’estén per les altres ciutats catalanes on també s’ataquen Edificis religiosos, es tallen els fils dels telègrafs, es trenquen Les vies el tren, el comitè de vaga ha estat sobrepassat per les Accions, no pot parar les insurreccions i incapaç de controlar es Dissol.

Policies i soldats de Barcelona que surten al carrer, es neguen a Disparar contra els manifestants.

Del 29 fins al 31 el moviment perd intensitat.

L’exèrcit conquereix totes les barricades i ocupa tota la ciutat. El diumenge 1 d’Agost la Setmana Tràgica s’ha acabat.

Hi va haver 78 morts, 500 ferits a tota la ciutat, 112 edificis Incendiats (80 d’ells religiosos).

A partir d’aquests moments s’inicia la repressió, la policia i La Guardia civil comencen a buscar a tots els participants per tal de Detenir-los. Hi haurà milers de detinguts, la repressió va ser Indiscriminada , varen ser detingudes moltes persones que no van Participar en els fets i es varen processar a 2000 persones, 175 Persones varen ser desterrades, centenars a diverses penes de presó, 59 cadenes perpetues i 5 condemnes a mort.


      1. Conseqüències de la Setmana Tràgica

  • La pèrdua d’influència del republicanisme de Lerroux, la classe Obrera catalana es va trobar en que els que eren els seus Representants, durant els fets de la Setmana Tràgica havien marxat.

  • El republicanisme catalanista d’esquerres també es va veure Afectat per aquesta situació en el sentit de que no havien satisfet Les expectatives que tenien aquests treballadors.

  • La creixent força del sindicalisme anarquista amb la creació l’any 1910 de la CNT al barri de Sants.

  • La Setmana Tràgica va suposar la fi de la Solidaritat Catalana.

  • A les eleccions de 1910 hi va haver una perduda de vots molt Important de la Lliga Regionalista, perquè la Lliga va acceptar la Repressió del govern de Madrid.

  • La repressió que va ordenar el Partit Conservador de Maura va Portar a la campanya de “Maura no” i finalment Maura acabarà Dimitint i es formarà un nou govern espanyol en mans dels Partit Liberal amb Segismundo Moret.

  • Fi del reformisme conservador.

  • Al 1910 els màxims dirigents dels partits republicans i el PSOE Varen decidir presentar-se junts (Conjunción Republicano-socialista) i que varen tenir uns importants resultats i Va ser l’any en que per primera vegada el PSOE va tenir acte de Diputat amb Pablo Iglesias.



  1. La Mancomunitat de Catalunya

    1. El procés de formació i el paper d’Enric Prat de la Riba

La Mancomunitat de Catalunya (1914) va ser el primer ens (organisme) Administratiu català que va existir després de 1714. A partir del Sorgiment del catalanisme es varen fer present a l’àmbit Administratiu la Lliga Regionalista de Catalunya i les idees del Catalanisme (tant en ajuntament com en les diputacions). Els Dirigents de la Lliga Regionalista eren conscients de que al principi Del Segle XX si es volia modernitzar i regenerar Catalunya havien de Millorar tres àmbits:

  1. El de les infraestructures.

  2. Modernitzar i millorar el sistema educatiu.

  3. Promoure i fomentar la llengua i la cultura catalana.

Les primeres iniciatives es fan a partir de 1907, Enric Prat de la Riba va ser escollit com a president de la Diputació de Barcelona i Des de aquesta institució va fer noves iniciatives i per tal D’impulsar la cultura catalana va fer crear l’Institut d’Estudis Catalans i va promoure la creació de una Biblioteca de Catalunya.

El 1911 Enric Prat de la Riba va impulsar el projecte per unir les 4 Províncies catalanes (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). La Idea era mancomunar (unir) les 4 diputacions. Al 1911 trasllada Aquesta proposta al govern de Madrid (governa el Partit Liberal -> José Canalejas), el govern de Canalejas elabora un projecte de lleis De Mancomunitats, finalment, les Corts Espanyoles (Congrés dels Diputats) varen discutir aquesta llei que finalment va ser aprovada. El mateix 1912 José Canalejas es assassinat a Madrid i el procés Queda paralitzat ja que la forta oposició del Partit Conservador. La Llei queda aturada perquè el senat no va aprovar la llei, al 1912 hi Va haver una situació de bloqueig parlamentari a la llei de Mancomunitats.

Al 1913, es va formar un govern conservador amb Eduardo Dato. Aquests, per tal de no incitar a nous conflictes entre la Lliga Regionalista i el Partit Conservar, va decidir negociant amb Prat de La Riba, donar llum verda. La llei de Mancomunitats va ser aprovada Pel senat.

El 6 d’Abril de 1914 es va crear la Mancomunitat de Catalunya.


    1. La constitució de la Mancomunitat: evolució i el seu final

Es varen fer eleccions i el president de la Mancomunitat va ser Enric Prat de la Riba.

La Mancomunitat estava constituïda per una Assemblea de 96 diputats (36 per Barcelona i 20 més per cada una de les altres províncies), I un Consell Permanent de 8 membres, 2 per cada província. Aquest Consell Permanent va ser assessorat per les Comissions Tècniques Auxiliars.

A part de la majoria de la Lliga hi va haver la presència important D’altres partits.

La Mancomunitat no va ser mai un veritable organisme autonòmic, va Ser purament administratiu, que sumava de fes les competències de Les diputacions. El govern de Madrid es varen negar a ampliar les Competències que tenia la Mancomunitat i la seva acció sempre va Ser limitada perquè el govern de Madrid mai va incrementar els Pressupostos.

L’obra realitzada durant els anys que va durar va ser prou Important.

La Mancomunitat va tenir com a president Enric Prat de la Riba fins Al 1917 ja que aquest va morir. El pròxim president va ser Josep Puig i Cadafalch fins al 1923 (cop d’Estat de Primo de Rivera), que Fa dimitir a Josep i posa Primo de Rivera a Alfons Sala. Alfons sala Va deixar de ser president al 1925 ja que el dictador va decidir Eliminar la Mancomunitat.





    1. L’obra de govern de la Mancomunitat

En l’àmbit de les infraestructures i dels serveis públics:

  • Millora de la xarxa viària i ferroviària (i també telefònica) Principal i secundària per cohesió territorial catalana.

  • Pla de modernització agrària, amb creació d’Escoles de Capacitació, foment de cooperatives, impuls a la modernització de La tecnologia.

  • Creació de l’Escola de l’Administració Pública, per millorar La funció pública i la idea de servei públic a Catalunya.

En l’àmbit de la cultura i de l’educació:

  • Creació de l’Institut d’Estudis Catalans, Biblioteca de Catalunya, xarxa de biblioteques populars.

  • Consolidació del català: impuls a la normalització de l’ús de La llengua catalana: projecte ortogràfic a Pompeu Fabra.

  • Protecció del patrimoni cultural i monumental català: monuments, Museus, catalogació d’edificis d’interès.

  • Impuls de la renovació i modernització pedagògiques: Escoles de Treball i Industrials, Escoles de Mestres, Escoles Experimentals...

  1. La crisi de 1917

A partir de 1914, Espanya viurà una nova etapa de crisi, una crisi Que culmina al 1917 que va ser fonamentalment militar, política i Social que farà trontollar el sistema. Aquesta crisi múltiple Tindrà la influència de l’impacta de la 1a Guerra Mundial.


    1. L’impacta de la 1a Guerra Mundial (1914 – 1918)


Quan s’inicia la guerra el 1914, hi va haver la Tripla Enténça i La Triple Aliança (Alemanya i Imperi Astrohongarès) com que Espanya No formava part de cap aliança i es va mantenir neutral, però la Confrontació entre els aliats i la Triple Aliança es va manifestar En Espanya, els ciutadans, els partits polítics, diferents entitats Econòmiques, socials... és van implicar en recolzar un bàndol o un Altre i això va fer que sorgissin els anomenats “aliadòfils” i “germanòfils”.

En línies generals, persones, entitats, partits polítics Progressistes, van tendir a donar suports als aliadòfils. Mentre que Els sectors més conservadors varen tendir a recolzar a la Triple Aliança. El fet de que es Generés durant la guerra dos bàndols També a Espanya entre els diferents partidaris, va incrementar les Tensions polítiques del país.

La guerra va afavorir que es visqués a Espanya un procés d’expansió Econòmic pel fet que sent neutral Espanya, podia negociar amb els Dos bàndols.

Espanya va exportar els cereals castellans, la producció industrial Basca i sobretot la indústria catalana, especialment el tèxtil. Aquesta exportació cap els països bel·ligerants va permetre fer Molts diners, la burgesia espanyola varen guanyar molts diners i va Haver molta gent que es va enriquir. Aquests beneficis extraordinaris No varen ser invertits en fer millores productives i es va desviar en El consum de productes de luxe.

Els preus de tota mena de mercaderies van tendir a pujar molt. Els Preus dels aliments bàsics es varen incrementar moltísim (fins al 98%), però els salaris no varen créixer en la mateixa proporció. Això últim va provocar una intensa conflictivitat social.




Es produeix el primer esclat revolucionari de l’Imperi rus, i això Va generar una sèrie d’expectatives a els demés països -> Conflictivitat social.

La guerra va acabar amb una gran quantitat de nous països, el Presidents dels EUA Wilson va ser l’abanderat del dret de la Autodeterminació dels pobles, això va fer que els nacionalismes Pressionessin més a Madrid per aconseguir almenys l’autonomia.

Els anys de la Primera Guerra Mundial es varen caracteritzar per la Seva inestabilitat política (els dos partits polítics es van Conformar grups a l’interior que no s’entenien entre ells -> Es varen dividir en diferents banques). Com que alguns d’aquests Governs no tenien estabilitat política, varen decidir tancar les Corts, i es varen dedicar a governar mitjançant decrets, també es Suspenien les garanties constitucionals.

Desprestigi del sistema de la Restauració.

Les forces d’esquerra volien liquidar el sistema


    1. La crisi de 1917

    1. La crisi militar

L’ exercit espanyol va sortit molt perjudicat del desastre del 98 i Varen tornar a la vida política. Al 1917 es varen fer una sèrie de Incidents:

  • Malcontent entre els oficials espanyols (excés d’oficials i Oficials que servien a la península ascendien de grau molt poc a Poc, però altres ho feien de manera vertiginosa que eren els que Servien al Marroc, ja que en l’exèrcit espanyol es permetia L’ascens per mèrits de guerra).

  • Els soldats de la península varen ser perjudicats per la inflació De preus i els seus salaris no van pujar. Els soldats es van Associar i van crear uns organismes “sindicats militars” Anomenades Juntes De Defensa, es van organitzar a tota la península I van pressionar al govern, publicant manifestos, i demanaven tres Coses: augment de salaris, supressió dels mèrits de guerra i que Només es pogués ascendir de grau tenint present l’antiguitat.

  • Finalment el govern va acabar negociant amb les juntes de defensa i Va assumir aquestes reivindicacions.

      1. La crisi política i la assemblea de parlamentaris

Al 1917 torna a governar Eduardo Dato. Malgrat a la situació del Malcontent militar i social alguns partits polítics varen proposar Que es reunissin en assemblees de parlamentaris: varen ser la Lliga Regionalista i els Partits Republicans. La Lliga Regionalista volia Convocar una assemblea de parlamentaris catalans, arriben a uns Acords: intentar que a Espanya s’intentis construís un govern Provisional, que aquest nou govern fes-hi acords constituents (elaborar constitució), volien la descentralització de l’estat Espanyol. Van convocar-lo pel 19 de juliol i calia reunir-se a Barcelona i havia de ser una assemblea de parlamentaris de tota Espanya -> no va tenir èxit.


      1. La crisi social. La vaga general revolucionària

En el context de la Iº Guerra Mundial les condicions de les classes Populars espanyoles varen anar empitjorant: la vida es feia més cara Mentre que els salaris no pujaven a la mateixa proporció, llavors es Van esclatar vagues i mobilitzacions obreres. Això va fer que els Diferents sindicats creessin vagues que varen incrementar el Malestar. Al 1917 el dos majos sindicats majoritaris: UGT (socialistes) i la CNT (anarcosindicalistes) van crear un comitè D’acció conjunt per tal de coordinar les diferents iniciatives que Les dues organitzacions volien impulsar.Pñ- En aquest comitè van Destacar Julian Besteiro i Francisco Largo Caballero (UGT) i pels Anarcosindicalistes (CNT) Salvador Seguí i Àngel Pestany.

A partir d’una vaga que s’havia produït a València en l’àmbit Del ferrocarril, les dues organitzacions sindicals van decidir Convocar una vaga general revolucionaria: volien la fi de la Monarquia, la proclamació d’una república espanyola de Treballadors, que es celebressin eleccions a corts cons. Per tal D’organitzar aquesta nova república i fer una nova constitució..

A l’Agost de 1917 a Rússia es va fer una gran revolució que va Provocar la caiguda del tsar i que arreu d’Europa es va veure amb Una gran simpatia per part de les classes baixes.

A partir del 5 d’Agost es convoca la vaga i el 13 s’inicia i va Tenir un resultat desigual: manifestacions al carrer, ocupacions D’alguns edificis estatals, va ser total en el Març industrial: Catalunya, Astúries, País Basc, Madrid i en les altres parts D’Espanya no va tenir moltes incidències.

El 15 d’Agost és quan hi ha més apogeu de la vaga general i Finalment el dia 19 havia finalitzat pel fet que no havia estat Seguida massivament per Espanya i per les iniciatives del govern: Varen fer un acord amb l’exèrcit i aquest es va posar Immediatament al servei del govern, decretant el govern la llei Marcial(que suposa que en una situació d'eergencia la llei passa a Sser miliar), la màxima autoritat va passar a ser militar.

Els enfrontaments va provocar 40 morts, 220 ferits i 2000 detinguts (entre ells els membres del comitè d’Acció Conjunt, que varen ser Jutjats per alta traïció i condemnats a cadena perpetua).

La Restauració va ser incapaç de generar reformes que la fessin més Adaptada a les noves circumstàncies i va sortir molt perjudicada.

  1. La descomposició del sistema (1918 – 1923)


    1. La fi del torn pacífic

De la crisi del 1917 el sistema va sortir molt debilitat i això va Portar a que si bé el govern conservador de Eduardo Dato havia Aconseguit acabar amb la crisi i les protestes, totes les Organitzacions polítiques van considerar convenient que per tal de Solucionar aquesta crisi de la Restauració havia interrompre el torn Dinàstic i crear governs de concentració nacional (governs formats Per membres de els partits polítics més importants [conservadors, Liberals, Lliga Regionalista]).

En aquests anys hi va haver 3 governs de concentració:

Durant 1918:

  • Un presidit pel liberal García Prieto.

  • Segon presidit pel líder conservador Antoní Maura.

No van tenir èxit perquè eren molt contraris els diferents partits.

Al 1919 s’acaba aquesta alternativa de govern de concentració i es Torna al torn dinàstic i al 1921 es genera el tercer govern de Concentració que reb el nom de Govern Nacional on estaben Personatges molt coneguts com Maura i Dato, Alba i Gàrcia Prieto, i Una segon govern de concetració, de Melquialez Álvarez.

Aquest tercer govern de concentració va fracassar i al 1922 va haver L’últim govern de la Restauració.

Entre 1918 i 1923 i va haver 10o governs: gran inestabilitat política Enmig de una gran malestar i conflictivitat social amb la influència De la revolució russa.

Al 1923 hi ha un cop d’estat militar liderat pel general Primo de Rivera.


    1. La campanya per a l’autonomia

Des de la Lliga i sobretot des de la Mancomunitat es va crear una Organització que tenia com a objectiu superar la limitada Centralització de la Mancomunitat. Es va crear una campanya que Tenia com a objectiu que s’aprovés un estatut d’autonomia.

Al 1918 es va elaborar un projecte que va ser referendat a Catalunya Per representants de tots els Ajuntaments catalans que varen aprovar Aquest projecte, presentat al govern de Madrid al mes de Gener de 1919.

El congrés dels diputats per iniciativa dels diferents govern es va Posar a les Corts per elaborar un projecte d’autonomia per a Catalunya. Va ser una mica més descentralitzador que la Mancomunitat Però no va satisfer les reivindicacions catalanistes. La rebuda Madrid i a la resta d’Espanya d’això va ser rebuda malament, amb Manifestacions en contra dels catalans, etc... L’anticatalanisme Era útil per determinades forces polítiques.

Tant el projecte català com el projecte de descentralització Finalment varen quedar enraconats, ja que al 1919 la conflictivitat Social era enorme.

Va acabar amb la vaga de la Canalenca i això va donar com a resultat Que es poses a 1919 la jornada de 8 hores, enmig d’aquesta Situació, la Lliga Regionalista va considerar prioritari col·laborar Amb els governs de Madrid i sobretot acabar amb aquesta Conflictivitat social i la força dels sindicats, especialment la CNT.


    1. L’enfortiment del catalanisme d’esquerres. (Pag 228 o Explicat punt 6.3)


Era un catalanisme molt minoritari, ja que el catalanisme estava Monopolitzat per la Lliga, però, durant aquests anys es va anar Enfortint i els partits van voler catalanitzar a molts republicans Que no ho eren i republicanitzar a molts catalanistes que no ho eren.

Al 1917 neix el Partit Republicà Català dirigit per Lluís Companys.

Al 1922 neix Acció Catalana també republicà i d’esquerres i al 1922 neix un partit anomenat Estat Català liderat per un exmilitar Anomenat Francesc Macià -> Primer Partit de la història Completament independentista (proposa la separació d’Espanya).

Finalment, tot això confluirà amb la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya que neix al 1931.


    1. La conflictivitat social

    1. El Conflicte rural: Andalusia, latifundisme i trienni bolxevic

Al 1918 va acabar la Iª Guerra Mundial, això es va traduir en un Auge de la conflictivitat social i política i un altre factor va ser La Revolució Rusa amb un govern bolxevic revolucionari liderat per Lenin. Donades les difícils condicions en que es trobava la classe Obrera europea, molts obrers van mirar el nou estat revolucionari Socialista com una mena d’esperança de que si els treballadors D’Europa volien i podien es podia plantejar una revolució com la Que es va produir a Rússia.

A Espanya, va acabar amb una expansió econòmica la 1ª Guerra Mundial, però la inflació de preus va fer que les classes populars Veien la seva vida anava en davallament perquè tot va pujar mentre Que els rics guanyaven més. Espanya al 1917 per influència de la Revolució Rusa es va crear un augment de la revolució social i Sindicalisme, tant al camp com a la ciutat. A partir de 1918 que són Diversos milions, s’afilien massivament als sindicats: UGT i CNT.

Al camp espanyol, i especialment a les zones latifundistes, els Jornales i les seves famílies vivien en una situació de misèria Molt greu mentre que els latifundistes s’enriquien. Els jornalers Guanyaven diners només quan els propietaris els contractaven quan Volien: als mesos de collita, als mesos de no collita els ingressos D’aquests jornalers eren mínimes. Els jornalers volien una reforma Agrària (expropiar les terres d’aquests grans propietaris i Repartir-les a la gent que no tenien).

Va ser a Andalusia on el conflicte va ser més greu, vehiculat pels Sindicats i que va donar lloc a veritables revoltes pageses: ocupació De finques, crema de collites, atacs contra la propietat i que es van Produir durant el Trienni bolxevic (1918-1921).


      1. El Conflicte urbà: Catalunya, Canadenca i pistolerisme

La Conflictivitat social també es va incrementar a la industria i a les Principals ciutats industrials del país: País Basc, Astúries, Madrid... Però on el conflicte va ser més greu va ser a ciutats Industrials de Catalunya però sobretot a Barcelona.

Al 1917 S’havia produït una vaga general revolucionaria que havien Organitzat la CNT i la UGT socialista, que va fracassar, però D’aquesta experiència els sindicats van sortir més enfortits. A Catalunya, el sindicat majoritari era la CNT.

Al 1918 Es va celebrar un Congrés al barri de Sants de Barcelona de la CNT, En aquest congrés la organització interna va quedar modificada: Dins de la CNT es van fer els Sindicats Únics (Organització Cenetista que hi havia a les diferents branques de la producció Industrial, això vol dir que en l’àmbit del tèxtil es va crear El Sindicat Únic del tèxtil de la CNT, abans d’això hi havia el Sindicat dels filadors, dels teixidors... Es van unificar tots els Sindicats). Això va donar molta forca a la CNT i als sindicalistes. La CNT al 1918 tenia 74.000 afiliats. Un any després al 1919 la CNT Tenia a tota Espanya 700.000 afiliats (d’aquests 700.000, 400.000 Eren catalans).

Dins de La CNT havien dos tipus de tendències:

  • Sindicalistes Com Salvador Seguí, Angel Pestaña...

  • Anarquistes Representants per Buenaventura Durruti que eren partidaris de L’Acció Directa.

Al Gener De 1919 es va iniciar un conflicte laboral a una fàbrica molt Important de la ciutat de Barcelona: La Canadenca, que produïa llum A tota Barcelona, el nom oficial de la fàbrica era Barcelona Light And Power. Volien augmentar els seus salaris, millorar les condicions Laborals i la jornada de les 8 hores. La empresa es va negar a Negociar i la vaga va continuar, com pasava en aquella època un Conflicte localitzat es podia convertir en un conflicte més general, Ja que van anar passant els mesos i nombroses fàbriques es van de Vaga en solidaritat amb els treballadors de la Canadenca, cap al març De 1919 el 70% de la indústria catalana estava paralitzada. La vaga Va persistir fora de la Canadenca i l’Abril de 1919 els empresaris Van arribar a un acord entre treballadors i empresa en el que S’establia els següents punts:

  • Readmissió Dels acomiadats.

  • Alliberament Dels detinguts.

  • Augment Dels salaris.

  • Jornada De 8 hores.

Al cap D’unes setmanes, el govern espanyol va ser aprovat amb un decret Del govern liberal la jornada de 8 hores a tota Espanya i això va Despertar el temor de moltes entitats, però sobretot de la burgesia Espanyola i catalana, que deien que això s’havia de canviar aviat I debilitar el moviment obrer.


El Pistolerisme va deixar un rastre de més de 800 atemptats entre 1917 I 1923. A partir de la derrota de la burgesia catalana, els amos de Les fàbriques es van organitzar i al mateix 1919 la major part dels Empresaris industrials catalans van crear una organització anomenada Federació Patronal.





  1. La Dictadura de Primo de Rivera (1923 – 1930)


Van decidir que fos Primo de Rivera el que primer actués. A la Matinada del 13 de Desembre del 1923, Primo de Rivera fa un Pronunciament, estableix Catalunya l'Estat de guerra. Primeo de Rivera ordena que ocupin les tropes. Es publica fins i tot a La Vanguardia va sortir pulicat un manifest de Primo de Rivera al país. El rei ntrega tot el poder a Primo de Rivera (?)


    1. Les causes del cop d’Estat

  1. Causes externes

  • Triomf de la Revolució Rusa (1917), temor de que es pugues produir A Espanya una situació similar.

  • Crisi progressiva de la democràcia i avenç de l’autoritarisme i Sorgiment del feixisme a Europa, primer amb el feixisme italià i Després a Alemanya..

  • Crisi econòmica del capitalisme dels anys 20 que anticipa gran Depressió econòmica dels anys 30. Es creia que la crisi es podia Combatre amb la intervenció de l'estat.

  1. Causes internes

  • Esgotament del sistema de la Restauració que estava bloquejat i va Caracteritzar entre 1918 i 1923 per una gran inestabilitat (13 Governs).

  • Incapacitat del sistema de la Restauració per integrar partits Polítics i moviments de la oposició (republicans, nacionalistes, Partits i organitzacions del moviment obrer).

  • Persistència de la corrupció i del frau electoral així com del Caciquisme.

  • Greu conflictivitat del moviment obrer que va espantar a l’Estat.

  • Creixent protagonisme militar en la política espanyola.

  • Guerra del Marroc.

  • Desastre Annual del 1921.

  • Voluntat militar d’impedir la democratització del sistema.

  • García Prieto el volien impulsar com a dirigent.

- Importància dels nacionalismes perifèrics.


    1. Els fets i la reorganització de l’Estat

      1. Els fets

El general Primo de Rivera al 1923 era capità general de Catalunya. Viatja a Madrid el juny de 1923 i allà reuneix a una sèrie de Generals de l’exèrcit i decideixen fer un cop d’estat. Torna a Barcelona oi allà prepara el cop i finalment la nit del 12 de Setembre matí del 13 fa el cop d’estat que constitueix en ocupar Els principals edificis públics de Barcelona (diputació, Ajuntament, casernes...) declara l’Estat de Guerra i es proclama un Manifest que surt a diaris com la Vanguardia.

Moltes fonts i crítiques van fer entendre que el rei havia Participat, el rei no sabia res i finalment el rei es va reunir per Poder solucionar els problemes que hi havia a Espanya.

La dictadura de Primo de Rivea va crear un Directori militar, per a Arreglar els problemes més importants que va suspendre el règim Constitucional (cambres legislatives, ajuntaments, etc.) i va Perseguir anarquistes i comunistes.

Suports del cop d’estat: monarquia, els sectors catòlics i Tradicionalistes, l’exèrcit, la burgesia basca i catalana, Latifundistes i finalment un sector d’intel·lectuals conservadors.

La ideologia en un principi no estava molt ben elaborada ja que Estaven a favors de elements conservadors d’ideals Regeneracionistes, catolicisme, a favor de la propietat privada, Mentalitat militar i el valor positiu que donaven a l’autoritat, la Jerarquia, l’ordre...

La ideologia de Primo de Rivera era antidemocràtic, antiliberal, Partidària d’un estat fort i intervencionista, conservador, Monàrquic i catòlic.




7.2.1 ---> actualmente en classe

    1. El Directori Militar (1923 – 1925)


Primo de Rivera va formar el primer govern anomenat Directori Militar Presidit pel dictador i que va estar format per generals de l’exèrcit Que es varen repartir els diferents ministeris.

Hi havia una barreja d'elements conservadors

Mesures que va prendre el Directori Militar:

  • La suspensió del règim constitucional.

  • Dissolució de les cambres legislatives.

  • Cessament de les autoritats civils i ajuntaments

  • Prohibició dels partits polítics i sindicats.

  • Militarització de l’ordre públic.

  • Drets i llibertats democràtics suprimits.

  • Aprovació de l’estatut municipal d’àmbit municipal i d’àmbit Provincial (tots els ajuntaments i municipis varen ser dissolts). Aquestes entitats primers varen ser per militars i després per els Majors contribuents de la ciutat. Amb això volia eliminar el Caciquisme

  • Repressió del moviment obrer i de les seves organitzacions sobretot Al CNT i al PCE, però en canvi al PSOE i UGT legalment varen estar Prohibits però varen ser tolerades i durant un temps els Socialistes espanyols varen plantejar-se col·laborar amb la Dictadura.

  • Primo de Rivera pensava que El Marroc proporcionava més Inconvenients que no pas beneficis i es va plantejar abandonar el Marroc i fins i tot va intentar negociar amb Ab el-Krim com que Espanya controlava cada vegada menys territori després del Desastre, finalment Primo de Rivera va fer amb el govern francès Una estratègia conjunta per derrotar a Ab el Krim. Finalment es va Arribar a l’acord d’emprendre una acció coordinada de l’exèrcit Espanyol i de l’exèrcit francès. A partir del desembarcament a La badia de Alhucemas varen derrotar a l’exèrcit marroquí fins Que Ab el Krim va demanar negociar i es varen rendir. La guerra va Acabar.

  • Plantejament per part de la dictadura de un nacionalisme espanyol (excloent i identitari) rebutjant els nacionalismes perifèrics. Eliminació de la Mancomunitat de Catalunya.

  • Es va crear un partit polític anomenat Uníón Patriòtica creat per Partidaris de la dictadura al 1924 a Valladolid. Els membres D’aquest partit procediran del catolicisme, del partit conservador (mauristes), funcionaris de l’estat, cacics. Al costat de la Uníón Patriòtica hi va haver el Sometent Nacional que es va convertir en Una mena de guàrdia armada del règim.

7.2.3 ---->


    1. El Directori Civil (1925 – 1930)


  • Va imposar la creació d’una sèrie d’institucions substituint Part dels militars per civils. En aquest nou directori hi va Impulsar l’arribada de civils al govern, el nou govern tindrà 4 Militars i 7 civils com José Calvo Sotelo (maurista, conservador Monàrquic i catòlic) que va ser ministre d’Hisenda.

  • Creació l’any 1927 de l’Assemblea Nacional Consultiva que S’inspirava en l’assemblea de Mussolini i que tenia un caire Corporatiu: els membres no eren escollit mitjançant sufragi Universal sinó que eren escollits per entitats-organismes de L’estat. L’objectiu era consolidar la dictadura i crear una nova Constitució al 1928 i amb la idea de Primo de Rivera calia trobar Un altre partit polític que fos “l’esquerra” en el règim i Van agafar al PSOE, però aquests no van acceptar la proposta. Això No va fer possible la Constitució.


    1. La política econò mica i social

      1. Política econòmica

  • La dictadura es va beneficiar els primers anys de la bona conjuntura Econòmica internacional: felíços anys 20.

  • L’Estat Espanyol va intervenir en l’economia amb la intenció D’enfortir les empreses del país que es van subvencionar: Mineries, navilieres... A partir d’un organisme anomenat Consell D’Economia Nacional que va ser l’organisme que va concretar Aquestes iniciatives econòmiques subvencionant empreses, Proporcionant primeres matèries barates, etc.

  • Forta política proteccionista. Restringir la importació i Incentivar el consum de productes nacionals, creació de monopoli: La Telefónica (1924), CAMPSA (1927), Iberia (1927).

  • L’Estat va impulsar grans obres públiques d’infraestructures de Tota Espanya. Es va millorar i crear kilòmetres de xarxa Ferroviària, xarxa de carreteres, camins veïnals... Això es va Complementar amb la creació de les primeres ràDios amb Radio Barcelona i Radio Madrid.

  • Es van fer tota una sèrie d’obres en l’àmbit hidràulic: Transports fluvials, regadius, obtenció d’energia hidràulica i D’hidroelectricitat: envasaments, creació de confederacions Hidrogràfiques -> “Plan Hidrológico Nacional”.

  • A l’industria es va fer una política de recolzament a les Empreses del país.

  • Decret de protecció de la industria nacional, la idea era concedir Ajudes de l’estat a aquestes empreses per tal de que tiressin Endavant, tot això es va finançar recurrent al deute econòmic.

  • Espanya va modernitzar durant la dictadura una gran part de L’economia però la dictadura es va quedar curta.

  • El símbol de l’economia es troba a quan el 1929 la dictadura Decideix a Barcelona l’Exposició Universal i a Sevilla una Exposició iberoamericana.

      1. Política social

  • La dictadura va posar en marxa un model de la regulació del treball I de la regulació laborals. Així es va crear la Organització Corporativa Nacional en la qual hi estaven afiliats empresaris i Treballadors, serà un antecedent del Sindicalisme Vertical Franquista. Per aconseguir això es van crear els Comitès Paritaris Que agrupaven empresaris i treballadors que determinaven les Condicions laborals i arbitraven els conflictes. Al 1926 la Dictadura aprova la llei “Codi del Treball” on s’establien Drets i deures de tots els que participaven en l’economia.

  • A diferència de la CNT, la UGT es va mostrar favorable a la nova Reglamentació i va participar en el Governs Paritaris.

    1. L’anticatalanisme de la Dictadura

  • En els primers moments de la dictadura, la burgesia catalana i la Lliga Regionalista que representava als seus interessos van rebre Amb simpatia el cop d’estat i en una conjuntura en que havia Vingut marcada sobretot a Catalunya per la intensíssima Conflictivitat social, algú que prometia ordre, autoritat i Tranquil·litat. Primo de Rivera va mostrar una actitud de respecte A la Lliga Regionalista i Burgesia quan ell era capità general de La regió de Catalunya, però una vegada arribat al poder, al mateix 1923 es va aprovar un decret que era contra el separatisme, aquest Decret-llei es va concretar en la progressiva repressió i Desmantellament de institucions catalanistes tan públiques com Privades. A partir d’aquest decret és el que es va fer servir per Dissoldre al 1925 la Mancomunitat de Catalunya. Ateneus, Associacions culturals catalanistes, etc van ser dissoltes. També Es va prohibir el català a l’educació. Mesures posteriors van Prohibir la senyera, els jocs florals, les sardanes i la diada de L’11 de Setembre, alhora la censura que va establir el règim es Va aplicar a tot allò que fes referència a Catalunya-catalanisme i Per tant la premsa va ser censurada, els llibres també i entre 1923-25 aquells funcionaris de la Mancomunitat que es dedicaven al Magisteri van ser depurats i es va impulsar una forta política de Castellanització a Catalunya.

  • Un dels símbols va ser que es va censurar el Camp de les Corts del Barça.

    1. L’oposició a la Dictadura

  • En un primer moment aquest oposició va ser molt dèbil i a mesura Que va continuar el règim aquesta oposició va agafar més força.

  • L’oposició estava composta per:

    • Partit Conservador.

    • Partit Liberal. Partits dinàstics

    • Partits Polítics republicans → Aliança Republicana: Aprofitar la possible caiguda de la Monarquia per poder proclamar de nou la República a Espanya.

    • El Nacionalisme català de totes les seves formacions i fins i tot la Lliga Regionalista es va situar a la oposició. Al 1926 hi va Haver un intent armat de fer caure la monarquia quan l’estat Català de Francesc Macià des de França va ocupar una part de Catalunya i que finalment es varen tenir que retirar perquè no es Podien enfrontar → Fets de “Prats de Molló”

    • Moviment obrer: UGT, la FAI (1927), PSOE.

    • Estudiants Universitaris van Crear la Federació Universitària espanyola (FUE) → Protestes, manifestacions... Partidaris de la república. Fins que El dictador va tancar les universitats de Madrid i Barcelona.

    • Molts exiliats.

    • Alguns membres de l’exèrcit Espanyol de Primo es van posar en contra del dictador: grups Oficials que eren monàrquics però partidaris del regim liberal, Conspiracions militars.

  • Tots i tots plantejaven una república per a Espanya.

    1. La fi de la Dictadura

Alfons XIII per tal d’evitar que el desprestigi de la Dictadura Afectes la monarquia va aïllar la monarquia de les seves idees i va Portar a que Miguel Primo de Rivera no suportés aquesta situació i Al Gener de 1930 va presentar la seva dimissió. Per evitar tenir Responsabilitats penals va marxar a l’estranger a París i al cap De pocs mesos va morir.

El rei veient els problemes i el desprestigi de la monarquia va Decidir nomenar un nou primer ministre militar que fou el general Berenguer (dictablanda). L’objectiu era fer la Restauració. Poc a Poc es varen restablir les llibertats i drets però amb un objectiu De convocar eleccions. El procés era molt lent i la impaciència Ciutadana molt gran, les mobilitzacions i les pressions varen ser Molt fortes i això va fer a que el febrer de 1931 el general Berenguer fos substituït per l’almirall Aznar i aquest va convocar Una sèrie d’eleccions per donar més temps als partits monàrquics D’organitzar-se i així primer va pensar en fer eleccions Municipals, després provincials i finalment eleccions legislatives. D’aquesta manera es varen donar temps a les forces monàrquiques Perquè aquests veien que la monarquia estava en perill.

L’Agost de 1930 es varen reunir tota l’oposició i varen firmar El Pacte de Sant Sebastià on els participants van arribar a uns Acords i a partir de les eleccions que es fessin, els partits D’aquest pacta plantejarien totes tres eleccions com si fossin un Referèndum entre monarquia o república.

El 12 d’Abril de 1931 les eleccions municipals es varen celebrar, Guanyen els partits del Pacte de Sant Sebastià i la monarquia marxa.



Entradas relacionadas: