Paritat per mill

Mill

1.-

Utilitarisme dels actes

És la teoria ètica de J. Bentham Segons la qual podem parlar d’un comportament moral quan, aquest beneficia als altres, Quan és útils pels altres. El que compta a l’hora de jutjar una acció és el Resultat d’aquesta: una acció serà correcte quan, efectivament, aquesta hagi Estat  profitosa pels altres.

2.-Utilitarisme De la regla

És la Doctrina que desenvolupa J.S. Mill modificant algunes de les consideracions de L’utilitarisme dels actes de Bentham. El principi de l’utilitarisme busca la Més gran felicitat per al màxim nombre d’individus però no ho podem fer Mitjançant l’anàlisi dels resultats d’accions concretes; S.Mill diu que s’ha D’enfocar l’ètica des de les conseqüències globals d’una regla que ha de valer A nivell global. La norma ha de tenir un valor universal, ha de contemplar la Dignitat humana i, com a mínim, tenir en compte que cap situació que ens afavoreixi Pot ser bona si malmet a un altre.

3.-Plaer

Benestar lligat a la felicitat. S. Mill parla de les diferències qualitatives dels plaers, a diferència de Bentham (que valora el número, la quantitat de plaer)
Per S. Mill no tots els plaers Són equiparables i l’ètica ha de contemplar aquells que no provenen d’accions Purament egoistes i contribueixin a millorar el benestar de la societat.

4.-Felicitat

És la pauta a partir de la qual es Guia l’utilitarisme quan parla d’accions morals. Es determina si una acció és Bona o és dolenta quan produeix felicitat a un major nombre d’individus. Per S. Mill, la felicitat està vinculada al fet de gaudir de forma solidària ( no Podem ser felíços si els que ens rodegen no ho són) i és diferent al concepte D’acontentament (plaer personal, no moral).

5.-Liberalisme

És la teoria que defensa la mínim Participació de l’Estat en l’economia i la mínima interferència en la vida Privada de les persones. És la teoria de l’Estat mínim (en contraposició al Socialisme: l’Estat màxim) i se sol considerar que el liberalisme és el Març Polític de les ètiques utilitaristes per la reivindicació de la idea de que L’individu ha de mantenir el control i la iniciativa sobre la pròpia vida.

6.-Principi De llibertat negativa

La llibertat no es defineix com a capacitat de realitzar la pròpia voluntat (llibertat positiva) sinó que s’entén com l’absència d’interferències en un àmbit en que les persones podem fer el que vulguem. La llibertat negativa Dibuixa un cercle privat en el que ningú (ni tan sols l’Estat)  té dret a Controlar la voluntat o accions individuals.

7.-Virtut

Qualitat moral d’excel·lència humana Lligada, segons S.Mill a la necessitat de sentires admirat i estimat (buscant L’excel·lència) i al desig d’estar amb els altres (una mena d’instint social).

8.-Principi De dany

: norma ètica segons la qual els individus són lliures d’actuar com els sembli Convenient sempre i quan les accions no vagin en detriment dels altres, no és Lícit perjudicar a ningú en favor de la pròpia felicitat.

Mill-Nietzsche: Mill: 1.-Tendencia filosofica: Utilitarista I liberalista 2.-Moral:
L’utilitarisme és una ètica constructivista, considera que podem fonamentar-la Sobre principis racionals, empíricament contrastats i avaluats. Mètode inducti 3.-Plaer: Rebutja el dolor, encara que a vegades és inevitable sentir-lo. La Felicitat implica plaer  4.-Utilitat: Allò útil és bo per Tant la utilitat ens apropa a la felicitat, que és el fi de la moral. La Rellevància moral es troba en l’acció i les seves conseqüències./// Tot i que L’utilitarisme de Mill contempla unes regles a l’hora de considerar les accions Morals (dignitat humana, autodesenvolupament etc) la seva ètica se segueix Fonamentant en el valor moral  les accions concretes i en el seu Resultats. 5.-Política: Defensor de La democràcia representativa i del liberalisme. Accepta la idea d’Estat en tant Que regulador dels afers públics però rebutja la seva intromissió en la vida Privada dels individus. La gent és lliure de fer el que li sembli sempre i Quant això no suposi un dany a altres. Nietzsche:  1.-Tendencia filosofica: Vitalista 2.-Moral: En la crítica i la fonamentació de la moral busca l’origen etimològic de Les paraules bo i dolent. Mètode Genealògic 3.-Plaer: No rebutja el dolor, perquè és part de la vida, cal Saber-ne treure l’energia de superació. “Allò que no ens mata ens fa més forts” 4.-Utilitat: Primer hem de qualificar a la Persona, aquesta, si és bona el que fa està bé. El noble fa les coses Espontàniament, l’esclau és fred, calculador i preveu les conseqüències (critica el fet de que no importi si s’és egoista o no, sinó que importa el Tipus d’acció). Són plebeus, esclaus, perquè basen les seves teories en allò Vulgar: en el benefici que se’n treu d’una acció, en l’automatisme, en la passivitat; No en la capacitat creadora. És la moral de l’últim home. 5.-Política: Rebutja l’Estat modern i les tendències demòcrates i Socialistes. Critica a l’Estat catalogant-lo com “el monstre més fred”* perquè Ens intenta fer creure que s’identifica amb el Poble.
*Així parlà Zaratustra

Crítiques a S.Mill

1.-Crítica a l’utilitarisme en tant Que ètica de mínims

L’utilitarsime és la filosofia segons la qual allò útil és bo i com que la utilitat ens produeix plaer, del que es tracta és que El major nombre de persones aconsegueixin la felicitat (entesa com a benestar i Plaer). Una de les crítiques més importats que s’han fet a aquesta teoria és la Que l’ha qualificat com una “èticade mínims”; la crítica ve dels defensors de Teories de la moral que busquen uns “màxims” i que creuen que l’ètica ha de Cercar l’excel·lència humana i els mitjans per aconseguir-la. L’utilitarisme és Una ètica de mínims perquè busca el consens a partir del principi “el més gran Plaer pel més gran nombre de gent”, és una ètica que pretén esbrinar els punts Comuns en que estan d’acord vàries opcions diferents en la societat per arribar A uns principis, a uns mínims d’acceptació comuna. Aquest tipus de pensament Xoca amb la idea de que buscar la felicitat no té a veure només amb el plaer, Sinó amb un sentit d’autorealització humana. La crítica és menys ferotge en el Cas de l’utilitarisme d’Stuart Mill, ja que en el seu intent d’establir una Regla moral, ens dirà que la felicitat està lligada a la dignitat humana i a L’autodesenvolupament individual. No obstant,S. Mill no defineix prou aquests Principis (dignitat humana i autodesenvolupament) com perquè siguin normes Autònomes, màximes definides per l’autorealització humana; ens dirà que la Regla depèn de la utilitat i busca la compatibilitat entre aquesta i el criteri Utilitarista de buscar la felicitat pel nombre més gran d’individus així, els principis De la regla, segueixen depenent del consens i, en conseqüència, segueixen sent Mínims.

2.-Crítica a L’utilitarisme, la fal·làcia naturalista

També s’ha acusat a l’utilitarsime d’incórrer en la Fal·làcia naturalista. Aquest tipus de fal·làcia succeeix quan un filòsof Intenta fer una ètica definint “allò bo” a partir d’una o més característiques Naturals (tals com ser agradable, acceptable, desitjable etc.) i s’intenta Justificar la bondat de quelcom pel simple fet de ser considerat natural. La teoria D’S.Mill és naturalista perquè sosté que “allò bo” és el plaer, la utilitat, i Per això l’hem de perseguir. El filòsof que va desenvolupar més aquesta qüestió Va ser Moore, que va dir que la confusió d’Stuart Mill ve del fet d’haver Identificat “allò desitjat” (que és un fet) amb “allò desitjable” (que és un Valor), que una cosa sigui desitjable, com el plaer, és un fet natural però no Té perquè ser valor ètic, no té perquè ser bo.

3.-Crítica Al liberalisme

Stuart Mill no va ser un liberalista estricte ja que Simpatitzava amb algunes formulacions socialistes i era partidari de superar L’antítesi entre el capitalisme i socialisme a través de sistemes de Cooperatives. Malgrat tot, se l’ha identificat amb el liberalisme pel seu Aspecte antiestatista i per la seva reivindicació de la iniciativa individual. La fórmula liberal defensa la no intervenció de l’Estat en l’economia i altres Aspectes de la vida dels individus perquè l’economia s’autoreguli pels mercats (mitjanç ant la llei de l’oferta i la demanda) i les persones puguin Desenvolupar les seves llibertats personals que permeten el desenvolupament de La personalitat humana i l’extensió de les societats creadores de benestar.

Les Posicions polítiques més socialistes han criticat el liberalisme per ser la Ideologia que acompanya i justifica l’economia capitalista; des d’aquesta òrbita l’èmfasi es posa en el fet que en l’afany de garantir la individualitat Els sistemes liberals no són capaços de garantir la igualtat de base (hi ha Gent que ja de naixement té més recursos que d’altres) i per tant, l’èxit del Desenvolupament dels individus està més relacionat amb casualitats (com el fet Que hereti una propietat) que no pas per la seva iniciativa individual.

També es Podria dir que el fet que l’Estat no intervingui en pràcticament res, significa Que gran part de projectes que beneficiarien a tothom i són indispensables (per Exemple els temes d’educació, sanitat, transports etc. Públics) queden relegats A l’esfera privada, fet que crearia desigualtats perquè no tothom hi podria Accedir.

La major Part de les crítiques socialistes van en la línia de les anteriors i és que si Es considera que el liberalisme és la teoria de l’Estat mínim, el socialisme és La teoria de l’Estat màxim ja que, en termes generals considera que l’Estat és L’encarregat de controlar l’economia. Per això les dues concepcions solen Aparèixer contraposades. En principi podríem dir que el liberalisme defensa la Llibertat, l’antiestatisme i l’individualisme mentre que el socialisme opta per Al igualtat, l’estatisme i el col·lectivisme