Paret Cel·lular Procariota: Estructura, Tipus i Funcions

Paret Cel·lular Procariota

Estructura: Rígida, adossada a la membrana plasmàtica. Es troba en tots els bacteris, excepte en els Micoplasmes.

Composició: Majoritàriament peptidoglicà o mureïna, un polisacàrid format per dos glúcids: N-acetilglicosamina (NAG) i N-acetilmuràmic (NAM).

Estructura: Cadenes de NAG i NAM units per enllaços glicosídics. Les diferents cadenes estan unides per un tetrapèptid unit a NAM de cada cadena.

Funcions de la Paret Cel·lular Procariota

• Manté la forma de la cèl·lula i prevé la lisi osmòtica.
• Té components amb capacitat antigènica (àcids teicoics, lípid A).
• Regula l’intercanvi amb l’exterior.
• Proporciona càrrega negativa a la superfície cel·lular.

Tipus de Paret Cel·lular Procariota

Hi ha dos tipus segons la tinció de Gram: Gram Positius (G+) i Gram Negatius (G-). Christian Gram, un bacteriòleg danès, va desenvolupar la tècnica el 1884. S'utilitza per diferenciar els bacteris segons la composició de la paret.

• G+: bacteris que es visualitzen de color violeta.
• G-: bacteris que es visualitzen de color rosat.

S'utilitza una tècnica diferencial amb dos colorants: cristall violeta (morat) i un colorant de contrast, safranina. Es renten amb alcohol i:

• G+ no es decoloren, retenen el cristall de violeta i apareixen violeta.
• G- es decoloren i apareixen rosa perquè no retenen el colorant cristall de violeta.

Paret Cel·lular G+

• Capa gruixuda de mureïna o peptidoglicà.
• Àcids teicoics units a la capa de mureïna.
• Àcids lipoteicoics units als lípids de la membrana plasmàtica.
• Espai periplàsmic.
• Membrana plasmàtica.

Paret Cel·lular G-

Formada per les següents capes:

• Membrana externa: formada per una bicapa lipídica, sobretot lipopolisacàrids (LPS) en la part externa i proteïnes, com les porines.
• Periplasma: entre la membrana externa i la capa de mureïna.
• Fina capa de mureïna unida a la membrana externa per lipoproteïnes que travessen el periplasma.
• Periplasma: entre la capa de mureïna i la membrana plasmàtica.
• Membrana Plasmàtica

Nucli Interfàsic

Quan no està fent la seua funció, no s'està dividint. Consta de: embolcall nuclear, cromatina, nucleòl i nucleoplasma.

El nucli està envoltat per una membrana doble: la membrana nuclear externa i la membrana nuclear interna, separades per un espai intermembranós. La membrana nuclear externa està connectada amb el reticle endoplasmàtic rugós. Ambdues membranes es comuniquen per mitjà de porus nuclears a través dels quals es produeix l’intercanvi i el transport de molècules grans, com ara l’ARN i les proteïnes, entre el nucli i el citoplasma. Cada porus està envoltat per un anell integrat per huit blocs proteics. Cada bloc consta de cent proteïnes distintes. Les proteïnes de l’anell mantenen la morfologia dels porus, serveixen d’ancoratge de la membrana nuclear. La membrana nuclear interna conté la làmina nuclear fibrosa que desapareix a nivell dels porus. La seua funció és estructural i d’ancoratge i regula el creixement de l’embolcall nuclear.