Paranomàsia

NIVELL FONÈTIC-Al.Literació

- Repetició d’un mateix so al llarg d’una composició.

Onomatopeia

- Reproducció gràfica d’un so.

Paranomàsia

- Oposició de dos mots que únicament es diferencien en algun fonema o repetició de paraules homòfones.

NIVELL MORFOSINTÀCTIC-Antonomàsia

- Substitució d’un nom propi per un de comú o viceversa o per una perífrasi.

Apòstrofe

- Invocació o interpel.Lació vehement a algú, ja sigui real o imaginari.

Asíndeton

- Supressió de conjuncions.

Encavallament

- Ruptura entre el paral.Lelisme sintàctic i el mètric. Es  produeix quan la unitat sintàctica sobrepassa el vers (s’ha de notar, és obligat recitar el poema més de pressa perquè si no, perd el sentit).

Enumeració

- Desenvolupament d’una frase multiplicant els atributs d’un nom, els complements, els sintagmes o els verbs.

Epítet

- Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.

Hipèrbaton

- Alteració de l’ordre lògic gramatical de les paraules o frases.

Paral.Lelisme

- Repetició d’una mateixa estructura sintàctica.

Polisíndeton

- Abundor de conjuncions de coordinació.

Quiasme

- Ordenació creuada de les parts d’una frase o de frases.

NIVELL SEMÀNTIC-Al.Legoria

- Metàfora continuada. Successió d’imatges que expressen simultàniament un sentit directe i un altre de figurat. Seria el cas dels “eximplis” del Llibre de les bèsties de R. Llull.

Anadiplosi

- Repetició d’una o diverses paraules al final d’un vers i al començament del següent.

Anàfora

- Repetició d’una mateixa paraula al principi de vers de dos o més versos o oracions.

Antítesi

- Contraposició de dues expressions de sentit oposat.

Comparació

- Relació d’idees, coses, d’acord amb certa semblança entre elles.

Epanadiplosi

- Repetició d’una paraula al principi i al final d’una frase.

Eufemisme

- Substitució d’una expressió considerada dura, desplaent o poc delicada per una altra suau o ennoblidora.

Hipèrbole

- Exageració.

Imatge

- (Metàfora impura)
. Identificació poètica entre un element real i un d’irreal quan tots dos són presents en el text literari.

Interrogació retòrica

- Pregunta que no espera cap resposta perquè se suposa òbvia.

Ironia

- Negació tàcita del que es diu literalment. El que es diu és el contrari del que es vol dir.

Joc de paraules

- Identitat fonètica parcial entre paraules situades en un mateix context generalment amb la finalitat de produir sorpresa.

Lítote

- Negació del contrari d’allò que es vol afirmar.Metàfora.- (Metàfora pura). Identificació poètica entre un element real i un d’irreal quan només el segon és present en el text literari.

Metonímia

- Designació d’una cosa amb el nom d’una altra que hi té una relació de contigüitat lògica o física (continent pel contingut, el tot per una part, l’efecte per la causa, la matèria per l’objecte, l’autor per l’obra, la marca pel producte...).

Oxímoron

- Contradicció en el significat de dues paraules relacionades en el text per contigüitat, rima o paral.Lelisme.

Paradoxa

- Uníó de paraules o idees de significació aparentment contradictòria o absurda, però que en el fons representen un enunciat veritable.

Paranomàsia

- Col.Locació pròxima dins la frase de dos vocables semblants.

Perífrasi

- substitució d’una paraula o expressió per unes equivalents més extenses.

Personificació

- Atribució de qualitats humanes a éssers inanimats. Si l’ésser personificat parla, la figura retòrica s’anomena prosopopeia.

Pleonasme

- Repetició innecessària d’una paraula o d’una idea.

Sinestèsia

- Combinació d’elements que provenen de camps sensorials diferents.

TÒPICS LITERARIS-

Els tòpics literaris són un conjunt d’aspectes que caracteritzen personatges, espais o situacions genèriques, o que expressen una idea, i que la tradició literària ha convertit en model universal.

Beatus ille

- Felíç el qui... Caràcter lloable de la vida tranquil.La del camp, allunyada de la vida bulliciosa de la ciutat, que és vista com a perniciosa.

Captatio benevolentiae

- Captar la benevolència. Pretén captar l’atenció del lector i predisposar-lo a favor de l’obra; sovint l’autor recorre a la falsa modèstia per aconseguir-ho.

Carpe diem

- Aprofita el dia. Convit a aprofitar les alegries i els plaers de cada dia sense amoïnar-se gaire pel futur, davant la fugacitat del temps.

Fortuna mutabile

- La fortuna és variable. Reflexió sobre les voltes de la fortuna (la roda que et pot xafar o enlairar-te).

Homo viator

- L’home caminant. La vida és un camí que no té retorn i que ens porta inexorablement a la mort.

Invocació a les muses

- Les muses són les deesses protectores de les arts i es freqüent que abans de començar un cant el poeta s’hi dirigeixi per aconseguir que l’afavoreixin.

Locus amoenus

- Lloc deliciós. Lloc idíl.Lic on es desenvolupa una acció plaent, generalment un prat verd a la primavera, amb arbres on canten els ocells, amb fonts d’aigua fresca. Prové de la poesia bucòlica clàssica.

Tempus irreparabile fugit

- El temps passa irreparablement. Tema de la fugacitat de la vida.Nihil novum sub sole.- Res de nou sota el sol. Ens repetim malgrat que l’home es pensa descobrir coses noves.

Ubi sunt...?.-

On són? Què se n’ha fet d’aquells que foren abans que nosaltres? És una variació del tema del pas del temps. Interrogació retòrica sobre el destí dels grans homes d’èpoques passades que han mort. Posa èmfasi en la brevetat de la vida humana i la vanitat del present.