Panteó de Roma

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,68 KB

 

FITXA 15: EL PANTEÓ

FITXA TÈCNICA

Títol : Panteó

Autor : Desconegut (possiblement Apol·lodor de Damasc)

Cronologia: 118-128 dC

Tipologia: Temple

Material: Formigó, granit, maó, marbre i fusta.

Estil: ROMà imperial

Localització: Camp de Mart (Roma)

CONTEXT HISTÒRIC

El Panteó va ser construït entre els anys 118 i 128, durant l’etapa De l’Imperi (31 aC-476 dC). Es va fer sota el mandat de l’emperador Adrià, successor de Trajà.

L’Imperi Sorgeix a causa de la impossibilitat de governar un territori tan Gran, i es desenvolupa un nou sistema polític, liderat per L’emperador. Per facilitar el control del territori també es Divideix el territori en províncies. Amb una sòlida estructura Social, jurídica (dret ROMà), política i comercial, aquest període Correspon al de màxima expansió de l’Imperi.

En Aquest moment també es romanitzen els territoris conquerits, que Adopten la cultura romana i s’integren dins de l’Imperi. És una Etapa de globalització cultural, totes les ciutats es volen Assemblar a la capital de l’Imperi i n’imiten els seus edificis i Tots els ciutadans participen d’una mateixa llengua i cultura.

La Construcció inicial del Panteó la va dur a terme, l’any 27 a.C., Agripa, un general i polític ROMà que va arribar a ser ministre i Gendre de l’emperador August. L’any 80 un incendi va destruir el Temple gairebé del tot (Neró); va ser restaurat per Domicià i Reconstruït per Adrià entre el 118 i el 128 (és tal i com es Conserva actualment).

DESCRIPCIÓ FORMAL

Estil ROMà imperial.

L’edifici Consta de dues parts diferenciades:

1.
P
òrtic d’entrada De tres cossos, octàstil Amb quatre parells de columnes d’ordre Corinti monolítiques (14 metres) de Granit egipci, que sostenen un entaulament amb fris llis amb la inscripció Del temple d’Agripa, i coronat per un frontó triangular (inspiració Grega). Estava situat sobre un gran Pòdium al qual s'accedia a través D'una gran escalinata frontal, Que augmentava el protagonisme de la façana d’acord amb la Tradició romana.

2. Una enorme cel·la circular On els murs actuen com a tambor D’una immensa cúpula semiesfèrica, De 43 metres de diàmetre, Que crida l’atenció i que remata l’edifici, i amb un oculum Central (d’uns 9 metres) en la part Superior per a la il·luminació i La ventilació, I que descansa sobre un complex sistema De descàrregues ocult entre les parets I els murs.

El tambornorevestiment exterior de marbre i mostra la tècnica De construcció romana a base de morter (opus caementicium)i maó (opus Latericium).

La Transició entre aquest el tambor i el pòrtic es fa mitjançant un Cub o pròpylon Que s’aixeca fins a l’alçada de la Imposta superior del tambor.

Les Línies d’imposta delimiten tres pisos d’arcs de maó, que Descarreguen el pes en els contraforts integrats al mur que, al seu Torn, distribueixen el pes dels vuit pilars interns repartits per la Planta de la cel·la.

S’accedeix A l’interior a través d’unes portes de bronze gegantines d’època Romana que van haver de ser restaurades al Segle XVI. Estan Flanquejades per dos nínxols o concavitats que tanquen les naus Laterals del pòrtic d’entrada (possiblement per a les estàtues de D’Agripa i August).

Pel Que fa a l’interior, la cel·la O rotonda parteix d’una planta Circular presidida pels vuit Pilars que reben la pressió de la cúpula
. Aquesta distribució de les càrregues tan original permet que, en el perímetre de la cel·la, s’obrin Vuit obertures, Nínxols o fornícules entre pilar i Pilar, una de les quals es correspon amb la porta d’accés i L’oposada A una mena d’absis cobert per cúpula De quart d’esfera, on es trobaven les Estàtues dels déus. Aquestes vuit Obertures, estan emmarcades per Pilastres i columnes corínties.

En els espais tancats de la paret Sobresurten templets rematats per Frontons triangulars o de segment de cercle Alternativament, ornamentals.

Gran Importància de l’aspecte interior: és una façana Fictícia, ornamentada a base de marbres i materials nobles, Amb columnes, cornises i pilastres... Que amaga tot el sistema de Càrregues i que mostra l’admiració que tenien els romans per L’arquitectura arquitravada grega.

La cel·la és circular, L’altura De l’edifici és la mateixa Que la del diàmetre de la cúpula: 43’30 m, amb una cúpula De mitja esfera que en el seu punt Zenital arriba a la mateixa alçada que el diàmetre, cosa per la Qual es pot inscriure una esfera Completa en l'espai interior.
Aquestes Proporcions confereixen a l’edifici una perceptible Sensació d’harmonia.

L a Relació entre el cercle i el quadrat es manté en el paviment de Marbre, realitzat amb els colors de l’edifici.

La Cúpula està decorada a base de cassetons, símbol de la cúpula Celestial. Està feta de formigó barrejat amb fragments de pedres Volcàniques molt lleugeres i recobert a la part exterior per maons. Posseeix una estructura d’anells i nervis.
Els Cassetons,
compartiments buits de forma Quadrada, estan distribuïts en cinc Sèries de 28 per tot el diàmetre de La cúpula, que disminueixen Progressivament en sentit ascendent, Conforme es va tancant la cúpula. Tenen una doble funció:

1)Alleugerir el pes De la cúpula

2)Donar sensació d’esfericitat i De profunditat o altura a la semiesfera, Gràcies al joc de llums i ombres

La Llum que es filtra a través de l’òcul emula el disc solar i va Recorrent lentament la volta a mesura que avança el dia, com un Rellotge solar. A més d'il·luminar, també ventila l’interior.

L’enorme Cúpula va ser construïda amb un encofrat.

ENTORN I INTEGRACIÓ URBANÍSTICA

Per Entendre l’exterior Del Panteó, s’ha de saber com fou concebut. El projecte incloïa Una plaça porticada (igual que en els fòrums imperials) que només Hauria permès veure el pòrtic d’entrada.

El pòrtic, mirat frontalment, amagava Totalment el cos principal de l’edifici (el Tambor
) i, a primer cop d’ull, es Podria confondre amb un temple grec Clàssic, amb pòrtic Octàstil, entaulament I frontó triangular (com el Partenó –dòric-).

Actualment Està completament integrat en l’entorn, perquè tot i les seves Dimensions no supera l’alçada dels edificis contigus i les seves Proporcions s'adeqüen a la plaça que l’acull.

Entradas relacionadas: