Palau de la musica

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,91 KB

 
Palau de la musica: Analisi: Planta: S’emplaça al barri vel de Sant Pere. Havia quedat lliure encaixat dins la trama urbana. Per això la planta es irregular i lleugerament trapezoïdal, amb unes dimensions mes aviat reduïdes. Elemetns de suport: El suport de l’estructura s’aconsegueix mitjançant un entramat metàl·lic i columnes de ferro, ajudat x parets, pilars i arcs. La sala de concerts es concebuda com un espai únic, una capsa de vidre. Es un exemple d’arquitectura de ferro. Es poden estalviar les parets mestres amb unes solucions que semblen inspirades en les estructures gòtiques.Els elements suportats son bigues, revoltons a la catalana i l’enorme claraboia central de vidre. Utilitza sistemes de construcció i materials populars i sovint menystinguts.Espai exterior: La remodelació i ampliació aporta ara perspectiva a través d’una plaça-auditori que mostra una façana oculta durant més de 90 anys, ja que s’ha tirat a terra una església que estava adossada al monument. A la intersecció de les dues façanes hi ha un grup escultòric de Blay, una al·legoria de la musica catalana representada x una figura femenina protegida x Sant Jordi. A la façana principal hi destaca un mosaic que escenifica la Balanguera.Espai inteiror: L’element clau es la gran sala d’audicions, esta construïda amb pilars recoberts e ceràmica vidrada i amb capitells florals, el sostre esta format x elements estructurals vistos.L’escenari, el pati de butaques, i les llotges s’integren en un tot orgànic, sense les separacions típiques d’aquest tipus de construccions. L’arc de la boca de l’escenari desapareix i queda nomes suggerit per dos conjunts escultòrics de Pau Gargallo que representen la musica popular i la musica culta. Al fons de l’escenari unes figues femenines destaquen sobre el trencadís que cobreix el mur. Les figures son bustos esculpits complementats x cossos de mosaics i units x garlandes. La sala es troba coberta d’una enorme claraboia central de vidres multicolors formant dibuixos que confereix a la sala lluminositat.

Autoria: Arquitecte, historiador, periodista i polític. L’exposició universal de Barcelona de 1888 li dona ocasió de construir les primeres obres. Amb el seu company Antoni Maria Gallisà hi instal·là després un taller de perfeccionament de les arts decoratives aplicades a l’arquitectura. Una de les principals característiques del modernisme a Catalunya es l’esperança historicista x fora i l’ús de nous materials i tècniques a nivell estructural. Està pendent al Palau, la concepció orgànica de l’edifici; l’abundant decoració en que es barregen les arts majors i menors, les belles arts i les aplicades; i en que la inspiració de la naturalesa, particularment vegetal, es molt important. Altres obres: Fundació tapies, Hospital de la santa creu. Interpretacio: En un moment en que la ciutat de Barcelona creix fins a omplir a la pràctica les funcions de capital, el modernisme construirà els primers edificis d’aquest projecte políticocultural. Era un moviment que enllaçava amb l’herència del gòtic nacional dels segles XIV i XV, i que responia a les demandes de modernitat de la burgesia industrial. El palau constitueix un veritable manifest del modernisme i de l’orgull nacionalista. Les referències a la pàtria catalana a traves d’al·legories el van convertir en un dels símbols del catalanisme. Es realment un edifici emblemàtic i de ressonàncies simbòliques i una exaltació del modernisme que assoleix amb aquesta obra la integració de les distintes arts desitjades pel moviment artístic.Fou costejat totalment x les contribucions populars i pels amics de l’orfeó. Funcio: Va ser edificat com seu de l’orfeó català i sala de concerts.

Entradas relacionadas: