Palatals fricatives i africades

Les consonants es classifiquen:
sonoritat,
lloc darticulació i mode
darticulació.

Sonoritat:

permet distingir
aquelles consonants que sarticulen amb
vibració d les cordes vocals i que sanomenen
sonores, daquelles altres en què no es
produeix aquesta vibració i que reben el nom
de sordes.

Lloc darticulació

És el punt en què
es produeix lobstacle a la sortida de laire.
Tipus consonàntics:

Bilabials:

pel contacte
o acostament dels llavis inferior i
superior, labiodentals:
pel contacte lleuger del
llavi inferior i les dents
incisives superiors,dentals:
contacte
de l'àpex o punta de la llengua i la part inferior
de les dents incisives superiors,alveolars:
contacte de l'àpex o la part davant del dors de
la llebgua i la regió alveolar, palatals:
contacte de
la làmina de la llengua a la part més avançada
del paladar,o bé del dors de la llengua a la
part central del paladar.

I velars:

contacte de la
part més dorsal de la llengua al vel del
paladar.

Mode darticulació:

és el
tipus dimpediment que troba laire en ser
expulsat. Consonants
es classifiquen:

Oclusives:

successió d'una
fase implosiva i d'una explosiva, dos tipus orals
o nasals.

Fricatives:

constricció creada
per l'acostament de dos òrgans articuladors, que
no interromp la sortida de l'aire però que
provoca una turbulència o
soroll apreciable,africades:
successió d'un
moment oclusiu i d'un moment fricatiu en la
mateixa àrea articulàtoria,aproximants:
constricció creada per l'acostament de dos
òrgans articuladors, menor que en les fricatives
i sense turbulència, dos tipus graduals i
no graduals,

Ròtiques:

contacte de l'àpex de
la llengua amb la regió alveolar, si es produeix
un únic contacte parlem de bategant, i si
se'n produeixen diversos de molt breus de

Vibrant

I laterals,i laterals:

contacte de la
part central de la llengua amb la part superior
de la cavitat oral, de manera que l'aire
surt lateralment.

Síl·laba:

la estudia el so, la
fonètica i la fonologia. Des del punt d vista
de laccent, hi ha tòniques(accent fonètic)
i síl·labes àtones(sense accent fonètic).Quan
una síl·laba acaba en vocal diem que és
lliure, mentre que quan acaba en consonant
diem que és travada.

Sil·labificació

És
el procediment dagrupació dels sons en síl·labes.
Dos nivells: En la paraula:
Mar-ta. En els

Grups de paraules

Aquell ase: a-que-lla-se.
La sil·labificació en aquest segon nivell
també sanomena resil·labificació i,
sovint, comporta modificacions del darrer so
duna paraula.

Fenòmens de contacte

comporten la modificació dalgun tret articulatori
del primer so per preparar larticulació del
segon so. Alguns:

Hiat:

contigüitat de dues
vocals que actuen com a nuclis de dues
síl·labes diferents. Ex: riera.

Diftong creixent

Contigüitat,en aquest ordre,
duna consonant i duna vocal que actua com
a nucli sil·làbic, esdevé un so consonàntic.

Diftong decreixent

Hi ha una vocal que
actua com a nucli sil·làbic i duna
consonant gradual, esdevé un so
consonàntic.

Triftong

Duna consonant
gradual, duna vocal q actua com a nucli sil·làbic
i duna altra consonant gradual, esdevé un
so consonàntic . Assimilació de
la sonoritat:adopció dl tret articulatori d
sonoritat per part d certs consonants sordes
com a conseqüència de trobar-se davant de
un so consonàntic sonor,o fins i tot d'una vocal
si aquesta pertany a la paraula
següent. Consonants afectades:oclusives,
fricatives i africades i africades