Orígens i Desenvolupament de la Guerra Civil Espanyola (1936)
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 3,48 KB
Del Cop d'Estat a la Guerra Civil Espanyola
El 17 de juliol del 1936 al Nord d'Àfrica i el 18 de juliol a la Península es va organitzar un cop d'estat per acabar amb el govern del Front Popular. El va protagonitzar un sector important de l'exèrcit (com Franco, Mola...), amb el suport dels falangistes i d'altres forces conservadores.
Els sublevats van vèncer ràpidament a:
- Canàries
- Nord d'Àfrica
- Sevilla
- Castella i Lleó
- Galícia
- Navarra
- Zones d'Aragó
El 19 de juliol, el govern republicà va lliurar armes a les milícies dels sindicats i dels partits del Front Popular per frenar el cop d'estat. A Catalunya es va aconseguir aturar l'aixecament, dirigit pel general Goded, ja que va tenir poc suport de la població civil i gràcies al fet que els cossos policials es van mantenir lleials a la República.
A part de Catalunya, l'aixecament va ser sufocat a Madrid, a les zones industrials del País Basc, a Astúries, a Castella-la Manxa, a Santander, al Llevant i a part d'Extremadura i d'Andalusia. Espanya es va dividir en dues zones i així va començar la Guerra Civil.
La Internacionalització del Conflicte
Els militars sublevats van tenir, des del primer moment, ajuda d'Alemanya i Itàlia (règims feixistes). Alemanya hi va contribuir sobretot amb aviació (la Legió Còndor), artilleria, carros de combat i equips de transmissió. Itàlia va aportar-hi voluntaris.
Per tal de no agreujar la tensió europea, els països democràtics liderats per França i per la Gran Bretanya van decidir mantenir-se neutrals en la Guerra Civil, creant el Comitè de No-intervenció.
La República va comptar amb l'ajuda de l'URSS, que hi va aportar armes i assessors militars. També hi va haver una onada internacional de solidaritat que es va concentrar en la formació de les Brigades Internacionals, formades per milers de voluntaris arribats de diferents països per defensar la legalitat republicana.
En resum:
- Suport a la República: URSS, Brigades Internacionals.
- Suport als Franquistes: Itàlia (Mussolini), Alemanya (Hitler).
La Zona Republicana: Guerra i Revolució
Durant els primers mesos de la Guerra Civil, a la zona republicana s'hi va desfermar una revolució social.
Sota la influència anarquista, es van formar comitès, òrgans de poder popular, que van col·lectivitzar fàbriques i latifundis. Tot símbol aristocràtic, burgès o religiós era perseguit i podia ser motiu d'empresonament o de mort.
El govern de Largo Caballero va intentar frenar la revolució social i, per guanyar la guerra, va fusionar les milícies en un Exèrcit Popular. Però els fracassos militars enfront dels sublevats van comportar la divisió de les forces republicanes i l'enfrontament armat entre els diferents sectors (especialment les esquerres).