Origen i Evolució de la Vida: Teories, Hominizació i Cultura

Origen i Evolució de la Vida

Al segle VI a.C. sorgeix un grup d'homes que es fan preguntes i volen respondre-les de forma racional; aquest és el principi de la filosofia. Una d'aquestes preguntes és: D'on venim?

Hi ha, com a mínim, tres tipus de respostes:

• Religioses
• Filosòfiques
• Científiques

Respostes Científiques

La ciència funciona amb lleis i teories que es van substituint i completant amb un sistema falsacionista. La teoria admesa sobre l'origen del món és el Big Bang: una acumulació de matèria i energia que dona lloc a una gran explosió. A partir d'aquí es crea l'univers i, llavors, apareix la vida en un llarg procés.

Respostes Religioses

No tenen base racional, són mites. La cultura occidental ha estat influenciada per dues concepcions:

• Religió Judeocristiana: Teoria del Creacionisme o del Disseny Intel·ligent.
• Mitologia Grega: El món ha existit sempre, és creacionista i hi ha unes lleis fixes.

Respostes Filosòfiques (Període Cosmològic)

En el període cosmològic de la història de la filosofia, s'intenta trobar el principi que va originar el cosmos i el manté com una cosa viva, bella, ordenada i immutable. Gairebé tots els físics es van llançar a la recerca d'aquest primer element: l'Arkhé.

A la pregunta "De què serveix tot el que hi ha?" es donen una sèrie de respostes que es basen en observacions de la natura:

• Tales de Milet afirma que l'aigua és l'element que origina la natura i la manté, basant-se en el fet que un 70% del món i del cos humà és aigua.
• Després hi ha un seguit de físics que afirmen que són altres elements, fins a arribar als atomistes.

L'Origen i Evolució de les Espècies

Fixisme

Aristòtil (s. IV a.C.) va fer una classificació de tots els éssers vius segons espècies i gèneres. Quan va néixer la biologia, es va basar en moltes de les observacions d'Aristòtil. Aristòtil afirma que:

• Les espècies són eternes i immutables.
• La biologia s'interessa només per l'espècie i no per l'individu.
• La forma dels òrgans va sempre lligada a les funcions.

El creacionisme adapta el fixisme aristotèlic afirmant que un ésser superior havia creat el món i les espècies de la forma més perfecta possible i, per tant, no han d'evolucionar. A més, entre les espècies més perfectes, hi ha l'home. Posteriorment, alguns físics com Linné (s. XVIII) van fer més classificacions, però sempre partint de la no-evolució de les espècies.

Transformisme (Lamarck)

Lamarck (s. XVIII) s'enfronta al fixisme afirmant que els éssers vius canvien per adaptar-se al medi. Els òrgans que no es fan servir s'atrofien i se'n desenvolupen d'altres. El problema d'aquesta teoria és que Lamarck pensava que tots els canvis eren heretables. Nosaltres sabem que només s'hereta la informació genètica.

Darwinisme

Darwin (s. XIX), a conseqüència dels seus viatges i de les observacions de la natura, va concloure que el fixisme era insostenible. Va aplicar l'origen de les espècies amb idees molt importants:

• Tots els éssers vius tenen un origen comú, també l'home.
• Afirma que d'una forma de vida primitiva provenen totes les altres.
• La natura és dinàmica; els éssers vius canvien.
• Aquests canvis són sempre progressius: cada generació fa petites variacions.
• Els canvis es donen en un procés de selecció natural: les espècies que no s'adapten, desapareixen.

La idea de selecció natural de Darwin implica que només els individus més ben preparats s'adapten als canvis del medi. L'únic que no queda ben especificat amb la teoria de Darwin és com s'hereten els canvis a les espècies.

Mutacionisme

Teoria que explica com s'hereten els canvis entre individus d'una espècie. No es tracta de capacitats, sinó de possibilitats. A partir de les lleis de Mendel, sabem que hi ha informació genètica que s'hereta amb encreuaments entre els gens recessius i els dominants. Al segle XX es va descobrir la cadena completa d'ADN, la qual es pot modificar mitjançant consideracions ètiques.

Teoria Sintètica (Neodarwinisme)

És la teoria dels científics actuals. Uneix el Darwinisme, les teories de Mendel i alguns nous conceptes, com la teoria dels saltacionistes, que afirma que de tant en tant sorgeixen espècies de forma abrupta i sobtada.

Hominizació: El Procés Biològic

Procés atzarós en un grup de primats que evolucionen fins a esdevenir Homo sapiens sapiens.

Moments Clau de l'Evolució

1. Primer Moment: Origen dels Mamífers

   Després de la glaciació, un grup de lèmurs s'amaga a unes roques i passen de ser ovípars a gestar les cries al costat de la mare. Un primer avantatge evolutiu: sorgeixen els primers mamífers.

2. Segon Moment: Evolució dels Primats

   Primats primitius: dormen de dia i cacen de nit. Desenvolupen habilitats visuals i mans prènsils.

3. Tercer Moment: L'Aparició dels Hominins (Fa 4 milions d'anys)

   Els primers Australopithecus.

   • Homo habilis (fa 2 milions d'anys): Capacitat cranial i habilitat manual. Comença l'agricultura.
   • Homo erectus (fa 1,6 milions d'anys): Caçadors carnívors i feines més sofisticades.
   • Homo antecessor (fa 800.000 anys): Trobats al jaciment d'Atapuerca. Eren recol·lectors i carnívors.
   • Homo sapiens (fa 250.000 anys): Més capacitat cranial i sorgeix la capacitat simbòlica.

Canvis Anatòmics

• Bipedació: Caminar sobre dues cames.
• Encefalització: El cervell cada vegada té més funcions. Fabriquen estris, s'organitzen per caçar i així realitzen més connexions neurològiques.
• Escurçament de la mà: La mà s'escurça i s'oposa el polze, desenvolupant la intel·ligència i la capacitat instrumental.

Canvis Fisiològics

• Alliberament de les mans: La relació mà-cervell fa possible el naixement de la tècnica (transformació de l'entorn).
• Plasticitat biològica: L'ésser humà és l'espècie menys preparada per viure a la natura, però és capaç de desenvolupar la cultura.
• Particularitats en la reproducció: Única espècie no controlada per èpoques de zel, cosa que ha fet l'erotització de la reproducció.

Canvis Socials

• Intensificació de la vida social: Per organitzar-se per caçar i per a l'organització de la vida en grups. La vida social és cada vegada més complexa.
• Llenguatge: Per a una societat més complexa és necessari un llenguatge, i aquest fa necessari el desenvolupament del cervell.

Humanització: El Desenvolupament de la Cultura

Quan ha acabat el procés d'evolució purament biològic, els homínids comencen els canvis intel·lectuals. El resultat és la cultura.

Factors que Condicionen el Procés d'Humanització

• Descobriment del Foc

  Proporciona llum i escalfor, permet un canvi de dieta i crea un lloc de reunió social.

• Fabricació d'Eines

  Va permetre especialitzar-se per fer les tasques necessàries.

• Agricultura i Ramaderia

  És una forma d'assegurar el menjar en el futur i una organització social. Els grups deixen de ser nòmades i s'organitzen per a les noves activitats.

Pensament i Llenguatge

Per a tots els factors de la humanització és necessari un cervell cada vegada més complex i amb més connexions neuronals, i començar la temporalització. Amb tot això, no és el pensament el que caracteritza l'espècie humana, sinó el llenguatge.

La cultura humana és simbòlica. En un principi, un grup d'homínids relaciona objectes amb un símbol, establint una relació variable. Aquest és el naixement del llenguatge com a codi entre membres d'una mateixa comunitat.