Origen de la filo occidetal

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 22,61 KB

 
Sòcrates:sofista"només sé k no sé res",conegut a través dels seus deixebles(no va escriure res),ensenya x 0?.Sortia a l'àgora,a conversar i preguntar(alliçonar->se les tenia am gent important).Lletra escrita=pensamets morts,millo llengua oral i pensament altres.Ironia(nega el k vol afirmar i afirma el k vol negar,preg iróniques).Es va guanyar mols enemics.Maievo(ell ajuda parir la veritat amb=dolor k 1dona al parir).Reconeix la propia ignorància(si ets autocrític pots aprendre,savi:ho sap tot,filòsof:vol aprendre).Dona respostes,no diu ke s be o maldat,tothom i a d'arrivar pels seus mètodes.1er la pàtria,si a decitit k 1 cosa s fa axi es fa i punt,es va suïcidar,s'hi s'hagués exiliat s'hagués contradit &mai haguès estat feliç . Està posseit x1dimoni k li fa di l k diu.Mètode socràtic:definir conceptes,informar-se i documentar-se,discutirsobre la validesa de d'alguns conceptes.Maièutica:Ajudar a fer idees(descubrir la veritat(aletheia)parlant "mira de contestar tot el que jo et pregunti").Discussió(intel·lectualisme ètic):Una persona no és malvada,és ignorant,ki coneix el bé no pot no fer-lo,bé i vellesa ens atrau,i a veritat absoluta peró i a gent k no la sap.Objectivisme:Les coses són bones x elles matexes no x com les veig.Maièutica:Mètode que s'utilitza per a extreure la veritat,així l'altre pensa.Motius pk l condemnen:Li tenet tírria,questiona la democràcia,posa en evidència k les pers+poderoses són+ignorants.Tribunal:Corromp els joves(els posa a cuestionar les idees dels seus pares,contestaris ),defensa o parla amb normalitat d xexe entre homes,nocreu n ls déus d l'estat,nous déus am noms d dimonis.
Aristòfanes:Odiava Sócrates a Els núvols el ridiculitza.
Plató:Teoria idees(ontologia platònica):Món idees(MI):raó,1 veriatat->coneixement(ÀNIMA->inmortal).Món coses(MC):Realitzat xls sentits->cópia idees(COS HUMÀ).Teoria coneixement(epistemilogia platònica):Mite de la caverna:caverna(MC->objectes sobre mur),exterior(MI->èssers exteriors),ombres(còpies MI),doxa(creure k ombres=realitat),foc(bé,sol k ilumina les coses),llibertat(filósof->cerca la veritat),camí món exterior(filo+educació)
Antropologia platónica(dualisme):Mite carro alat:carro alat(ànima),auriga(penament),cavall blanc(tendències positives),cavall negre(tendències negatives),controlar carro(MI,contempla idees),no controlar carro(vol tornar MI,no contempla idees).Teoria amor:anhel bé/bellesa(via x arrivar a MI) , humà reconeix&admira Bellesa&Bondat->MC.Política:Estat Utópic:La República(ploiteia):busca orbanització social justa&modèlica,governat xls + savis.Interès polític de Plató:·partit aristocràtic(incapaç de posar ordre estable)·desilució x la democràcia(jutja&condemna sócrates)·desilució x la política(citica sistema polític) .Estructura tripartita estat:tendex al totaliarisme.Mite dels metalls(la república):·home no autosoficient·societat(polis)nex d la nececitat d'organització social x sobreviure·individus no= x criteris naturals&inelectuals.Ànima:ordrjustícia ètica/moral(cada part t 1 funció)Estat:ordre+harmonia . ***Educació&selecció dls millors:millors=+savis(filósofs)Jerarquia règims polítics:Timocràcia(degeneració aristocràcia,militars,bé personal).Oligarquia(degen timocracia,poderosos,enriquiment propi).Democràcia(degen oligarquia,poble,direcció no xls millors).Tirania(degen democracia,liders ambiciosos,"salvador")
Aristótil:Saber enciclopèdic.Plató s'equivoca en MI/MC->realitat hileomòrfica matpèria/forma.Ànima=vida.Existeix canvi->Substancial(passa a se una altra cosa)/accidental/impossible.No hi ha no-ésser.Filo de la naturalesa(Física&metafísica):Potència&acte:Canvi->no no ésser.Potència:alló a que el concepte aspira a ser.Acte:concepte.Primer motor inmòbil:Ca usa d tot.Déu:atura cadena d les causes.Causes d l'èsser:·Material(matéria d'alló que està fet)·Formal(que és en essència)·Eficient(que/qui la va fe se potència)·Final(dóna sentit a l'ésser&la seva transformació)Filo d la vida(Bio&Psicologia):Ànima=principi vital:Humà viu pk té ànima.Unió substancial am el cos.Vegetativa:plantes->vegetatiu.Sensitiva :animals- >vegetatiu +moviment .Racional :humans ->vegetatiu +moviment+pensamet/raó .


Escoles filosófiques de la polis:Saber enciclopèdic.Plató s'equivoca en MI/MC->realitat hileomòrfica matpèria/forma.Ànima=vida.Existeix canvi->Substancial(passa a se una altra cosa)/accidental/impossible.No hi ha no-ésser.Filo de la naturalesa(Física&metafísica):Potència&acte:Canvi->no no ésser.Potència:alló a que el concepte aspira a ser.Acte:concepte.Primer motor inmòbil:Ca usa d tot.Déu:atura cadena d les causes.Causes d l'èsser:·Material(matéria d'alló que està fet)·Formal(que és en essència)·Eficient(que/qui la va fe se potència)·Final(dóna sentit a l'ésser&la seva transformació)Filo de la vid a (B io&Psicologia):Ànima=principi vital:Humà viu pk té ànima.Unió substancial am el cos.Vegetativa:plantes->vegetatiu.Sensitiva :animals- >vegetatiu +moviment .Racional :humans ->vegetatiu +moviment+pensamet/raó .1.CARACTERÍSTIQUES DEL PERÍODE HEL·LENÍSTIC

- La conquesta de les ciutats gregues per part de Macedònia i l?expansió cap a Orient del domini d?Alexandre el Gran van canviar radicalment la situació social del món grec, començà l?anomenat període hel·lènic.
- Per Alexandre, la distinció neta entre grecs i ?bàrbars? era artificiosa i falsa: ell pensava segons el concepte d?imperi, no segons el de ciutat (ciutadà cosmopolita). Això va suposar el final de la polis, on l?home grec havia fundat la vida política i se sentia com a casa (individualisme à filosofia personalitzada). La llengua s?uneix (koiné à dialecte àtic).
- Durant aquest llarg període, el saber adquireix matisos: les escoles de pensament filosòfic (escepticisme, estoïcisme i epicureisme) continuen tenint el seu centre a Atenes, mentre que en el Museu d?Alexandria, proliferen les ciències específiques; matemàtiques, astronomia, física, filologia...

2. LES ESCOLES FILOSÒFIQUES DE LA POLIS

- L?acadèmia i el Liceu dominaven encara la vida cultural d?Atenes. La influència de les primeres escoles feia difícil introduir nous horitzons per a la filosofia.
- A diferència dels sistemes filosòfics de Plató i Aristòtil, que inauguren les grans preguntes de la filosofia, les propostes d?escèptics, epicuris i estoics se centren en l?àmbit de la moral.
2.1 Escepticisme
- Diògenes va decidir viure com un gos, per això se?l va anomenar cínic (caní) à proclama la virtut personal enfront les convencions (gir dels objectius humans à anti-dogmatistes)
- L?escola escèptica va ser fundada per Pirró :
Ø Plantejaven l?oculta inquietud que és l?ànima viva del pensament filosòfic, la dificultat dels sentits per conèixer la realitat, ja que la percepció només copsa l?aparença.
Ø
Finalitats i objectius:
- Per a mantenir-se en silenci (afàsia) és necessari suspendre el judici (epokhé).
- Cal evitar qualsevol passió (apatia) i torbament (ataràxia) à vida tranquil·la però no plaent. Només es pot assolir quan no se sap res: escepticisme

2.2 Epicureisme
- Aristip de Cirene va fundar l?escola cirenaica. Es tracta d?un pensament hedonista (persegueix el plaer) que defensa la recerca del plaer com a objectiu per a obtenir la felicitat.
- Epicur va establir una gradació de plaers / poders. Es va establir a les afores de la ciutat d?Atenes on va crear la seva pròpia escola en una casa, el Jardí d?Epicur, on hi deixava entrar a homes, esclaus lliures i dones.

- L?objectiu de la seva filosofia era aconseguir l?ataràxia, absència de pertorbació, el plaer com a equilibri à semblant al nirvana budista. Entén el dolor com a plaent à quan menys necessites millor ? versió materialista de Plató i Aristòtil.

2.3 Teoria del coneixement. Canònica (teoria epicúria)
- La teoria del coneixement es basa en l?estudi de la lògica à el coneixement proporciona tranquil·litat a l?ésser humà ja que així pot distingir la veritat i la falsedat.
- Per Epicur s?han d?establir uns cànons que permetin orientar el coneixement.
Ø El primer criteri són les sensacions (el contacte directe amb els sentits).
Ø El segon criteri són les afeccions (el plaer i el dolor permeten distingir el bé i el mal)
Ø El tercer criteri són les anticipacions (conjunt d?experiències anteriors que es van demostrar veritables).
- Per últim el raonament prové des del que és visible cap a allò que és invisible i pot conèixer realitats que no copsen els sentits.

2.4 L?atomisme. Una física materialista
- Teoria física feta a partir de l?hedonisme. La matèria està feta d?àtoms.
- Filo deísta à existeix un Déu però l?eximeix de responsabilitat del que pugui passar
- L?univers és l?únic que existeix, format per; cossos (constatats per la sensació) el buit (espai i realitats intangibles per on es mouen els àtoms).
- Per tal de defugir el dolor és necessari evitar uns neguits (mor, penúries, Déus i malalties i malts) que es poden subsanar amb uns remeis à tetrafàrmacs ( la mor no m?afecta, la riquesa resol les penúries, els Déus no es preocupen de mi i les malalties es poden evitar amb vida sana).
* Contempla l?existència dels Déus

2.5 L?ètica. Felicitat i plaer
- La felicitat i el plaer s?esdevenen com a tal quan són valorats en la seva justa mesura.
-
Classificació dels desitjos:
Ø Naturals i necessaris (sorgeixen per reacció al dolor)
Ø Naturals i no necessaris (sorgeixen per les variacions i necessitat del plaer)
Ø No naturals i no necessaris (producte de les opinions vanes à riquesa...)

2.6 Estoïcisme

L?ésser humà està desorientat i ells l?ajuden a ser feliç i recuperar l?individualitat.
- Fora de la Naturalesa no hi ha res. Està composta de matèria i foc à principis que formen les coses, les quals tenen entre sí una simpatia que les manté unides.
- Ho important és la raó (no platònicament sinó pensant que és millor la raó que els sentiments (que pertorben l?ànima).
- Es reunien al pòrtic (estoa) de columnes d?Atenes (procedència del nom)
- Zenó, Crisip, Prosidoni, Sèneca, Epictet, Marc Aurelià Estoics
· El Logos és el punt de partida de l?etica estoica. L?ésser humà busca la felicitat i només la pot assolir si viu ?d?acord amb la naturalesa?, accepta el destí final i domina la seva passió amb la raó.
- La concepció de la naturalesa és materialista i unitària i es troba subjecta a una ordre (= EPICURS)
- L?ordre i la unitat de la Naturalesa és deguda a l?existència d?un Logos que la regula i l?organitza.
- Zenó va iniciar l?estudi de la lògica formal, que va desenvolupar Crisip.
- L?ésser humà no és lliure per decidir res. Ha d?acceptar amb dignitat les coses tal com se li presenten
- Allò realment important no és aconseguir alguna cosa durant la vida (ja que tot està determinat) sinó actuar sent autèntic i impassible.
- Formulen un tipus d?ètica à formal i autònoma. No és busca la realització d?un objectiu, sinó la descripció d?una forma d?actuar basada en l?elevació de la dignitat humana.

3. CIÈNCIA ALEXANDRINA


- Alexandria à Capital de l?imperi i centre de la vida intel·lectual (abans Atenes)
- Museu d?Alexandria: es promociona la recerca científicaà avenç en diversos àmbits del coneixement: mates, física, medicina, astronomia,... (esplendor fins invasió romana)
-
Matemàtica: Abandona el caràcter màgic i místic de tipus pitagòric i platònic per ser un coneixement autònom. (Euclides à 1er sistema Geomètric)
-
Astronomia: Tomb respecte la visió d?Aristòtil. S?abandona la idea d?un món supralunar perfecte i incorruptible per considerar-lo un camp que es pot estudiar amb els mateixos mètodes que la naturalesa. Aristarc de Samos va descriure els 2 moviments de la Terra i va exposar la teoria heliocèntrica, corregida + tard per Hiparc (distància de La Terra respecte el Sol varia).
- Investigacions d?Arquimedes constitueixen l?aportació més decisiva de la ciència moderna. Aplica els seus treballs a la matemàtica, a la física (el princ. d?Arquimedes) i a la fabricació de ginys mecànics (catapultes,...)
- S. III aC à
Medicina es desenvolupa com a ciència i en el tractament de malalties. Heròfil (fundador anatomia), Erasístrat i Estrató.

3.1 Recopilació saber en l?Imperi Romà

-Ciceró transmet les idees gregues al llatí // Varró: enciclopedista, recol·lecció d?idees
- Astronomia: Ptolomeu à Desestima la visió heliocèntrica i dissenya un cosmos geocèntric.
- Compilacions i comentaris romans han permès conèixer + sobre el pensament grec: Sext Empíric (escepticisme), Lucreci (epicureisme) i Epictet (estoïcisme)

- No avenç de la ciència durant l?EM per la caiguda de L?imperi Romà
- El perquè de l?EM:
- La destrucció de la vida política va fer inoperant el saber
- La difusió de la ciència es va produir en un món no governat per la raó (com el grec) sinó elaborat per conceptes al·legòrics (com l?hebreu) à apareix el cristianisme
- També es pot pensar en ?una altre EM? que la modernitat no ha sabut valorar (com pensa Jacques Le Goff)

4. FILOSOFIA I RELIGIÓ

-Sincretisme d?idees: barreja d?idees filosòfiques i religioses que admet moltes respostes
- Idees religió jueva:
· Consciència d?un temps històric i lineal que té el seu origen en la creació del món per part de Déu i que acaba amb l?arribada del Messies, salvador
· Idea de pecat que recorre la Bíblia des del principi (Adam i Eva) fins al final (judici final). Origen de la desgràcia del poble jueu que va assumir en forma de sentiment de culpabilitat
* Poble escollit per Déu però massacrat al llarg de la història (paradoxa)

-Religions monoteistes: Creen enemics on s?imposen (promouen el dogmatisme). Els romans en contra fins que l?emperador Constantí l?adopta(313). L?emperador Julià el prohibeix (361) i Teodosi l?acaba imposant (380).
- Jueus i Cristians van ser perseguits pels romans i altres.
-Jahvè à el que és. Segons Filó, l?ideal grec de saviesa es fa realitat en el judaisme

4.1 Fundació cristianisme

- Apareix amb Sant Pau [Pau de Tars](10 aC - 65 dC). Diu que Jesucrist era el Messies que esperaven els jueus; Déu fet home.
- Pau de Tars intenta primer dur a terme la síntesi de filo i teologia, prenent el platonisme i la doctrina cristiana (2 formes de coneix. x assolir l?autèntica veritat de Déu)
- 1er à Convertir al cristianisme per la idea de la raó (no té gaires adeptes).
- 2ón à El contrari: convertir a través de la fe.
- s. II i III à Defensa passional de la irracionalitat religiosa. Justí i Tertul·lià [Ho crec perquè és absurd]
- Aretges: Gent que fa interpretacions del Cristianisme (Gnòstics). Amb Teodosi al poder, són apartats de la vida catòlica
- Cristianisme és trinitari (3 en 1 à Pare, Fill i Esperit Sant)
- Dualisme antropològic à cos i ànima
- Fets que marquen l?ascens del Cristianismeà Edicte de Milà (313) i St Pau
- Bases del cristianisme: Amor, perdó i pau.
- L?església influeix al govern, en canvi, el govern no influeix a l?església
- Pare de l?Església: Unificació del dogma (PATRÍSTICA)
- St. Agustí à Manaments è Ciutat de Déu (Bé)
Lleis (política) è Ciutat dels homes (Mal)


5. ÚLTIM VESTIGI DE LA FILO HEL·LENÍSTICA: NEOPLATONISME (PLOTÍ)


- Plotí à màxim exponent del neoplatonisme
- Cristià que es converteix en filòsof.
- Va dur a terme l?últim intent per reanimar l?autonomia i la profunditat del pensament filosòfic dins el misticisme gnòstic. La seva aportació es deu a la lectura rigorosa de Plató.
- Idea màxima à l?U, font de la que emanen el món sensible i el coneixement. És inaccesible per la seva manca de límits.
- El que hi ha més a prop de l?U (ésser) és el Nous (pensament, lloc de les idees,...), després l?ànima del món (la racionalitat humana) amb la finalitat de separar-se de la part sensible en un procés de purificació (katharsis).
- El pensament accedeix 1er al Nous i, finalment, s?accedeix a l?U en l?èxtasi. (música, amor i filoà mitjans que ajuden en aquesta elevació i la bellesa garanteix que el camí escollit és l?adequat). Venim de l?U i volem tornar-hi mitjançant un procés de purificació
- La naturalesa ho desglossa tot i l?ésser progressa recopilant-ho fins arribar a l?U
- De l?U sorgeix tota la resta
- Constitueix l?última veu del pensament hel·lenista. Amb el neoplatonisme, finalitza la visió grega d?unitat entre el cosmos i l?home. (NO + fins final EM)

Entradas relacionadas: