Organització Política: Estat, Democràcia i Models Globals

L'Organització Política de les Societats

1. L'Estat: Organització Política de la Societat

Estat: Conjunt d’institucions creades per organitzar la vida i l'activitat de les persones que viuen en un mateix territori i que estan governades per unes mateixes lleis sota un mateix poder.

L’estat té unes fronteres definides i no pot exercir el seu poder fora d’aquestes. Les persones que formen part de la societat de l’estat tenen uns drets i unes obligacions igualitàries.

L’estat té diferents funcions i institucions associades:

• Parlament: Encarregat d’elaborar les lleis de l’estat.
• Poder judicial: Encarregat de jutjar el compliment d’aquestes lleis.
• Cossos policials i exèrcits: Encarregats de vetllar per la seguretat interior i exterior.
• Política exterior: Encarregada de les relacions exteriors.
• Recaptació d'impostos: Fonamental per finançar serveis com la seguretat social.
• Economia: Encarregada de regular l’activitat empresarial i el mercat laboral.
• Serveis públics: Encarregats de proveir educació, sanitat, etc.
• Constitució: Conjunt de lleis fonamentals, establertes generalment per votació, que determina la forma de govern, estableix els drets i els deures dels ciutadans i ciutadanes, i defineix les institucions i el funcionament de l’estat.
• Administració: Conjunt d’organismes necessaris perquè l’estat exerceixi les seves funcions. Les persones que treballen per l’estat (funcionaris) estan integrades en cossos o grups dedicats a tasques relacionades amb la justícia, la sanitat, l'ensenyament, etc. Normalment, accedeixen al seu lloc de treball per mitjà d'oposicions.

2. L'Exercici del Poder: La Democràcia

Un estat és democràtic quan els ciutadans participen en les tasques de govern.

La democràcia sol ser representativa: els ciutadans, per mitjà d’eleccions, trien representants que governaran en nom seu.

Les persones elegides formen el parlament, creen les lleis i elegeixen el president del govern.

Un referèndum és una consulta directa als ciutadans sobre una qüestió específica.

Perquè les eleccions siguin democràtiques cal que compleixin 4 requisits:

• Han de ser lliures (s’hi pot presentar qualsevol candidat o partit que compleixi els requisits legals).
• Han de ser plurals (hi ha d'haver diferents opcions polítiques per votar).
• S'ha de garantir el sufragi universal (vota tota la ciutadania major d’edat, sense exclusions indegudes).
• Han de ser periòdiques (s’han de celebrar eleccions cada cert temps establert per llei).

Cada partit polític presenta la seva ideologia en un programa electoral que fa conèixer als votants, juntament amb els candidats que es presenten a les eleccions. Cada votant tria el partit que li sembla més adequat. Segons el nombre de vots obtinguts, cada partit polític té una representació determinada al parlament per defensar els seus punts de vista.

En democràcia, els poders estan dividits per evitar la concentració de poder:

• Poder legislatiu: Elabora i vota les lleis (és el parlament).
• Poder executiu: Determina la política a seguir i l'aplica (és el govern).
• Poder judicial: Aplica les lleis, jutja i castiga els incompliments (són els jutges i tribunals).

3. Models d'Estat

3.1 Organització Territorial dels Estats

Segons el seu nivell d'autonomia política, econòmica o administrativa interna, podem distingir 4 models principals:

• Estats unitaris: Com França, reconeixen poca autonomia a les regions o províncies que els integren i impulsen lleis uniformitzadores. Aquestes divisions territorials depenen fortament d’un poder central que s’exerceix des de la capital de l’estat.
• Estat descentralitzat (o autonòmic): Com Espanya, atorguen un grau significatiu d’autonomia als territoris que en formen part (comunitats autònomes). A Espanya, les Corts Generals elaboren les lleis comunes per a tots els ciutadans, mentre que cada parlament autonòmic pot crear lleis pròpies que només s’apliquen a la seva autonomia, dins el marc competencial establert.
• Estat federal: Com Alemanya i els EUA, les competències són compartides entre el govern central (federal) i els governs dels estats federats. Els diversos estats membres solen tenir constitucions pròpies i una gran autonomia legislativa i executiva.
• Estat confederal: Com Suïssa (històricament, tot i que avui funciona més com un estat federal), aplega estats independents que deleguen certes competències (com ara la defensa i la política exterior) en un òrgan comú de la confederació, sense que això signifiqui una renúncia completa a la seva sobirania individual.

3.2 Monarquies, Repúbliques, Dictadures i Democràcies

Segons la forma de la prefectura de l'Estat:

• Monarquies: Estats com Espanya o Bèlgica, on el cap d’estat és un rei o una reina que hereta el càrrec de forma vitalícia. Poden ser parlamentàries (el poder real resideix en el parlament i el govern) o absolutes (menys comunes avui dia).
• Repúbliques: Estats com Itàlia o França, on el cap d'estat (president o presidenta de la república) és elegit per votació popular o parlamentària per a un període determinat (per exemple, cada quatre o cinc anys).

Segons el règim polític:

• Dictadures: Es caracteritzen per:
  • El poder es concentra en mans d’un grup petit de persones (un partit únic, una junta militar) o una sola persona, el dictador. Els dictadors són personatges autoritaris que sovint justifiquen la seva posició invocant principis com la pàtria, l’ordre o la religió.
  • Els drets i les llibertats de la ciutadania estan limitats: no hi ha llibertat d'expressió, la participació política és escassa o nul·la, etc.
  • El grup que controla el poder intenta impedir l’oposició mitjançant mètodes que van des del control dels mitjans de comunicació fins a la repressió i la violència física.
• Democràcies: Es basen en el respecte dels drets fonamentals dels ciutadans i en l’expressió de la voluntat popular a través del vot lliure i just en eleccions periòdiques. Garanteixen la separació de poders i les llibertats individuals i col·lectives.

4. Tractats, Declaracions i Organitzacions Supranacionals

Sovint, els problemes que afecten un país també afecten molts altres països de manera similar. En aquests casos, els països afectats s’uneixen per buscar una solució conjunta mitjançant convenis, tractats o declaracions internacionals. Un dels documents més importants per a Espanya i el món ha estat la Declaració Universal dels Drets Humans (1948).

Les encarregades de facilitar aquesta cooperació i trobar solucions conjuntes són les organitzacions supranacionals. N’hi ha d’àmbit mundial, com l'Organització de les Nacions Unides (ONU) o l'Organització Mundial del Comerç (OMC), i d'àmbit regional, com la Unió Europea (UE).

4.1 Organització de les Nacions Unides (ONU)

És la més gran i important de totes les organitzacions supranacionals. Es va crear l’any 1945 (després del final de la Segona Guerra Mundial) per 51 estats fundadors; actualment, gairebé tots els estats del món en formen part.

Els seus objectius principals són:

• Mantenir la pau i la seguretat internacionals.
• Fomentar relacions d’amistat i de respecte entre tots els pobles.
• Cooperar en la solució dels problemes internacionals (econòmics, socials, culturals, humanitaris).
• Fomentar el respecte als drets humans i les llibertats fonamentals.

Dues agències especialitzades dependents de l’ONU molt conegudes són:

• UNICEF (Fons Internacional d'Emergència de les Nacions Unides per a la Infància): Creada per protegir els drets de la infància i la joventut arreu del món.
• UNESCO (Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura): Té com a objectiu contribuir a la pau i el benestar social a través de l'educació, la ciència, la cultura i la comunicació.

5. Les Organitzacions No Governamentals (ONG)

5.1 Què són les ONG?

Les Organitzacions No Governamentals (ONG) són entitats privades sense ànim de lucre que no depenen dels governs i que són independents dels estats i dels partits polítics. En elles col·laboren milers de persones, ja sigui fent aportacions econòmiques (socis) o treballant-hi com a voluntaris.

N’hi ha que es dediquen principalment a accions humanitàries, com la Creu Roja, Intermón Oxfam o Metges Sense Fronteres.

D’altres promouen els drets humans i vigilen que es respectin, com Amnistia Internacional.

També n’hi ha que tenen com a objectiu principal protegir la natura i el medi ambient, com Greenpeace.

Les ONG tenen cada vegada més importància i influència en l'àmbit local i internacional, actuant sovint on els estats no arriben o complementant la seva acció.