Oraciones
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,38 KB
3. La síntesi de l’amoníac pel procés de Haber-Bosch ve expressada per la reacció següent:
N 2 (g) + 3H 2 (g) ???? 2NH 3 (g) _H = -92,0 kJ
En un recipient de 2 L i a 400 K es troben en equilibri 0,80 mol d’amoníac,
0,40 mol de nitrogen i 0,50 mol d’hidrogen.
3.1 Calculeu la constant d’equilibri K c de la reacció a 400 K.
3.2. Establiu la geometria molecular de l’amoníac, raoneu el valor previsible del seu angle d’enllaç i argumenteu, a partir de la polaritat de la molècula, si l’amoníac serà soluble en aigua o no.
3.3. L’any 1918, donada la importància industrial de l’amoníac, Haber fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel procés de síntesi que du el seu nom. Indiqueu els principals usos i aplicacions industrials de l’amoníac.
Equilibri de gasos:
3.1 Càlcul de la constant d’equilibri, K c :
3 H 2 (g) + N 2 (g) ???? 2 NH 3 (g)
Mols (n i ) i concentracions molars (n i /2) en l’equilibri:
3.2 Geometria: piràmide de base triangular
Angle d’enllaç previsible: proper als 109º
Polaritat: molècula polar (moment dipolar resultant diferent de zero)
Soluble en aigua, atès que l’aigua posseeix també una molècula polar.
3.3 Usos de l’amoníac:
1- fabricació d’adobs (font de nitrogen)
2- matèries primeres per a explosius (p.e. KNO 3 )
3- fabricació de productes orgànics nitrogenats (p.e. amines)
4- fabricació de productes de neteja per a la llar (desengreixants)
5- fluid refrigerant (actualment substituït per altres substàncies)
6- calmant tòpic de la irritació per picades d’insectes
etc.
Opció A
4. Quan es fa l’electròlisi en una solució d’una sal soluble d’un metall divalent, fent passar un corrent de 3,00 A durant cinc hores, es dipositen 18,29 g de metall.
4.1. Calculeu la massa atòmica del metall.
4.2. Indiqueu el nom de l’elèctrode on es diposita el metall, escriviu la reacció que hi té lloc i raoneu si es tracta d’una oxidació o d’una reducció.
4.3. Tenint present el que representa la constant de Faraday, calculeu, expressant el resultat en coulombs, la càrrega de l’ió divalent del metall.
Electròlisi d’una sal
4.1.Càlcul de la massa atòmica del metall
Per calcular la massa atòmica del metall, començarem calculant la càrrega passada per la cel·la electrolítica i, a partir d’ella, el nombre de mols de metall dipositats (suposat un rendiment del procés del 100%).
Conegut el nombre de mols de metall dipositats i la massa corresponent, el càlcul de la massa d’un mol (massa atòmica) resulta immediat.
Càlcul de la càrrega passada:
Càlcul del nombre de mols de metall:
Càlcul de la massa atòmica:
4.2 Nom de l’elèctrode on es diposita el metall i reacció:
El metall es diposita en el càtode, que és cap on en les electròlisis es dirigeixen els cations.La reacció que hi té lloc és: Me 2+ (aq) + 2 e ? Me (s)
Es tracta d’una reducció (disminució de l’estat d’oxidació de l’element)
4.3 Càlcul de la càrrega elèctrica en coulombs del catió divalent:
La càrrega del catió és el doble de la càrrega de l’electró:
Càrrega de l’electró = F/N A = 96500 / 6,022·10 23 = 1,60·10 -19 C [0,25 punts]
Càrrega del catió = 2·1,60·10 -19 C = 3,20·10 -19 C
N 2 (g) + 3H 2 (g) ???? 2NH 3 (g) _H = -92,0 kJ
En un recipient de 2 L i a 400 K es troben en equilibri 0,80 mol d’amoníac,
0,40 mol de nitrogen i 0,50 mol d’hidrogen.
3.1 Calculeu la constant d’equilibri K c de la reacció a 400 K.
3.2. Establiu la geometria molecular de l’amoníac, raoneu el valor previsible del seu angle d’enllaç i argumenteu, a partir de la polaritat de la molècula, si l’amoníac serà soluble en aigua o no.
3.3. L’any 1918, donada la importància industrial de l’amoníac, Haber fou guardonat amb el Premi Nobel de Química pel procés de síntesi que du el seu nom. Indiqueu els principals usos i aplicacions industrials de l’amoníac.
Equilibri de gasos:
3.1 Càlcul de la constant d’equilibri, K c :
3 H 2 (g) + N 2 (g) ???? 2 NH 3 (g)
Mols (n i ) i concentracions molars (n i /2) en l’equilibri:
3.2 Geometria: piràmide de base triangular
Angle d’enllaç previsible: proper als 109º
Polaritat: molècula polar (moment dipolar resultant diferent de zero)
Soluble en aigua, atès que l’aigua posseeix també una molècula polar.
3.3 Usos de l’amoníac:
1- fabricació d’adobs (font de nitrogen)
2- matèries primeres per a explosius (p.e. KNO 3 )
3- fabricació de productes orgànics nitrogenats (p.e. amines)
4- fabricació de productes de neteja per a la llar (desengreixants)
5- fluid refrigerant (actualment substituït per altres substàncies)
6- calmant tòpic de la irritació per picades d’insectes
etc.
Opció A
4. Quan es fa l’electròlisi en una solució d’una sal soluble d’un metall divalent, fent passar un corrent de 3,00 A durant cinc hores, es dipositen 18,29 g de metall.
4.1. Calculeu la massa atòmica del metall.
4.2. Indiqueu el nom de l’elèctrode on es diposita el metall, escriviu la reacció que hi té lloc i raoneu si es tracta d’una oxidació o d’una reducció.
4.3. Tenint present el que representa la constant de Faraday, calculeu, expressant el resultat en coulombs, la càrrega de l’ió divalent del metall.
Electròlisi d’una sal
4.1.Càlcul de la massa atòmica del metall
Per calcular la massa atòmica del metall, començarem calculant la càrrega passada per la cel·la electrolítica i, a partir d’ella, el nombre de mols de metall dipositats (suposat un rendiment del procés del 100%).
Conegut el nombre de mols de metall dipositats i la massa corresponent, el càlcul de la massa d’un mol (massa atòmica) resulta immediat.
Càlcul de la càrrega passada:
Càlcul del nombre de mols de metall:
Càlcul de la massa atòmica:
4.2 Nom de l’elèctrode on es diposita el metall i reacció:
El metall es diposita en el càtode, que és cap on en les electròlisis es dirigeixen els cations.La reacció que hi té lloc és: Me 2+ (aq) + 2 e ? Me (s)
Es tracta d’una reducció (disminució de l’estat d’oxidació de l’element)
4.3 Càlcul de la càrrega elèctrica en coulombs del catió divalent:
La càrrega del catió és el doble de la càrrega de l’electró:
Càrrega de l’electró = F/N A = 96500 / 6,022·10 23 = 1,60·10 -19 C [0,25 punts]
Càrrega del catió = 2·1,60·10 -19 C = 3,20·10 -19 C