Oracio subordinada en funcions
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Francés
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 1,99 KB
Subjecte:
Encapçalades per que: Em preocupa molt que no vinguis.
Davant de que no es pot anteposar l´article el (a diferència del castellà); ara bé, sí que hi podem anteposar l´expressió el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis.
Encapçalades per l´infinitiu: No m´agrada (de) treballar al torn de nit. Aquí també es pot anteposar l´expressió el fet de a l´infinitiu: No m´agrada el fet de treballar...
Altres possibilitats: No m´importa què diran/ No m´importa si vindran/ M´agrada com escrius.
C. Directe:
Les substantives en funció de C.D. compten amb les estructures bàsiques, és a dir, les d´infinitiu i les introduïdes per la conjunció que. També poden ser introduïdes per si, què, qui, com o estil directe.
Em va explicar que no vol jugar.
Els cosins volen pujar a les golfes.
Li vaig preguntar si havia trobat la clau.
Els alumnes sabien què preguntar.
Et demano qui pujarà.
Demaneu-li com ha pujat.
Em va preguntar: vols un xiclet?
C. Indirecte:
Aquesta funció només pòt ser assumida per l´oració substantiva de relatiu o substantivada:
Doneu els discos als qui vinguin a la festa.
Guardem xampany per als qui arribin tard.
C. Atributiu:
Quan a l´oració principal apareix un verb copulatiu o pseudocopulatiu:
Un cotxe és el que desitjo comprar-me.
C. Preposicional:
Depenen de la preposició que regeix el verb; ara bé, davant de la conjunció que, les preposicions a, de en i amb cauen:
S´han acostumant a estudiar molt poc.
Acostumeu-lo que prengui vitamines.
C. del nom, de l´adjectiu, de l´adverbi:
L´oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi:
El ministre té la certesa de ser mal interpretat. (N)
És incapaç de recordar la data. (Adj.)
Estàvem lluny de trobar l´antídot. (Adv)
Encapçalades per que: Em preocupa molt que no vinguis.
Davant de que no es pot anteposar l´article el (a diferència del castellà); ara bé, sí que hi podem anteposar l´expressió el fet...: Em preocupa el fet que no vinguis.
Encapçalades per l´infinitiu: No m´agrada (de) treballar al torn de nit. Aquí també es pot anteposar l´expressió el fet de a l´infinitiu: No m´agrada el fet de treballar...
Altres possibilitats: No m´importa què diran/ No m´importa si vindran/ M´agrada com escrius.
C. Directe:
Les substantives en funció de C.D. compten amb les estructures bàsiques, és a dir, les d´infinitiu i les introduïdes per la conjunció que. També poden ser introduïdes per si, què, qui, com o estil directe.
Em va explicar que no vol jugar.
Els cosins volen pujar a les golfes.
Li vaig preguntar si havia trobat la clau.
Els alumnes sabien què preguntar.
Et demano qui pujarà.
Demaneu-li com ha pujat.
Em va preguntar: vols un xiclet?
C. Indirecte:
Aquesta funció només pòt ser assumida per l´oració substantiva de relatiu o substantivada:
Doneu els discos als qui vinguin a la festa.
Guardem xampany per als qui arribin tard.
C. Atributiu:
Quan a l´oració principal apareix un verb copulatiu o pseudocopulatiu:
Un cotxe és el que desitjo comprar-me.
C. Preposicional:
Depenen de la preposició que regeix el verb; ara bé, davant de la conjunció que, les preposicions a, de en i amb cauen:
S´han acostumant a estudiar molt poc.
Acostumeu-lo que prengui vitamines.
C. del nom, de l´adjectiu, de l´adverbi:
L´oració substantiva pot complementar un nom, un adjectiu o un adverbi:
El ministre té la certesa de ser mal interpretat. (N)
És incapaç de recordar la data. (Adj.)
Estàvem lluny de trobar l´antídot. (Adv)