La ontologia segons Plató

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 13,71 KB

 

Protagoras:


Afirma que “sobre qualsevol tema es pot fer dos discursos oposats”. Així res és d’una manera absoluta, vertader o fals, bo o dolent. Era relativista (Les coses valen en tant que jo valoro) perquè allò que és just o bo no es fix. També era convencionalista perquè que les lleis d’una polis no tenen perquè valer per un altra polis, són meres decisions dels ciutadans .Protàgores va defensar un relativisme del coneixement i dels valors, és a dir, va negar que existissin valors i veritats universals per a tots els hombresProtágoras defensar un relativisme del coneixement i dels valors, és a dir, va negar que existissin valors i veritats universals per a tots els homes . 'home>No hi ha veritats objectives, absolutes i universals, sinó que les coses són tal com són percebudes per cada un de nosaltres. Aquest relativisme s'aplica a tots els àmbits de la nostra existència. Pensava que el nómos y physis eren conceptes oposats, ja que perquè hi hagi un ordre hi han de haver normes fetes per les persones (nómos) no que siguin imposades per la natura (physis), amb això s'accepta la idea del progrés de la humanitat. Protàgores no donava suport als déus, ja que deia que el coneixement no anava més enllà de les apariències sensibles. 

  Sòcrates no se centrava en la naturalesa sinó en el propi home. Va començar la recerca de la veritat a partir d'un reconeixement de la pròpia ignorància "només sé que no sé res". És a dir, que, si la raó ha de fer possible que l'home sigui amo del seu destí, abans s'ha de procedir a una dissolució de tots els falsos sabers i de la presumpció que se sap. En els seus diàlegs, utilitzava la ironia com a forma negativa per refutar el saber presumptuós, i com a forma positiva la maièutica, o art d'il · luminar la veritat que està allotjada a l'interior de l'home, encara que aquest no ho sàpiga, la maièutica és el que accedeix a un saber que ja és autèntic. Sòcrates ha passat a la història com el creador del concepte, s'ha d'entendre en el sentit que aquest filòsof va ser el primer a donar-se compte que l'home només li és donat l'accés a la veritat mitjançant el pensar amb els conceptes. Sòcrates també va introduir una nova dimensió en la filosofia, la de la reflexió moral. La recerca de la veritat per mitjà de la raó no és altra cosa que el bé. Qui coneix cerca el bé i fuig del mal, que és ignorància. Al mateix temps ser virtuós és ser felíç. Aquesta és l'equació socràtica, en la qual la raó va ser equiparada a la virtut i aquesta al seu torn, a la felicitat.


Sofistes


Van ser els iniciadors d'una situació de crisi dins de l'àmbit social, del pensament i del model de filósòfic atenès. Plantejaran una nova forma d'ensenyament (basada en la disputa o el domini del llenguatge) i d'enfocar el saber. Els sofistes eren docents d'un sistema enciclopèdic, és a dir, més general, en temes diversos com la mitologia, astronomia, geografia...Però no van formar una escola particular, sinó que eren mestres ambulants. El seu objectiu no era la recerca de la vertitat, sinó l'art de persuadir a l'altre, fins arribar al triomf polític, ja que pensa que el "saber es poder" i qui domini el llenguatge dominarà tot. Diuen que el coneixement també és adquirible, és a dir, amb el pas del temps es pot aconseguir. Això té sentit ja que sinó no podrien ensenyar el saber. Aquest saber s'adquireix a partir de la sensació. La validesa del saber era distinta, perquè cada persona és diferent i té un saber diferent d'acord amb els criteris personals que tinguin. El mètode que s'utilitza és a partir de la sensació i els criteris vàlids que es fan a partir de l'experiència i el context. Les característiques fundamentals van ser tres: Escepticisme, relativisme i el convencionalisme.
El relativisme, és la postura en la que es manté que no existeix una realitat absoluta, només existeis la veritat de cadascú, que no ha de coincidir amb la dels altres. Això depén del context i les circunstàncies. El escepticsmo, es la postura en la que es manté de què en el cas que hi hagi una veritat absoluta, l'hombre no la pot arribar a conèixer. I el convencionalisme, que diu que les lleis (nomois) tant polítiques, com étiques no són permanents, fixas i universals (no són per naturalesa), sinó que són producte d'un acord humà.

LLei o nomos


És el conjunt de normes establertes per las que es regeix la comunitat humana, la polis, perquè els homes han convingut que siguin així.

Lleis naturals


És el conjunt de normes alienes a tot acord humà que tenen l'origen en la pròpia naturalesa.

Educació


Els sofistes són els primers educadors com a professió, ja que es dedicaven a ensenyar als senyors que com a fruit del comerç tenien diners i els contractaven perquè els donessin classes. No es preocupaven pel coneixement en sì, que per ells no era possible d'assolir, sinó per a exercir l'art de la retòrica ia travès d'ella convèncer els altres ciutadans en el camp de la polìtica.

Veritat


Per al pensament sofista la veritat depèn del subjecte, de la interpretació i visió de cada persona. El bé i el mal, la veritat i la falsedat, depenen de la perspectiva personal amb la qual es valora algun fet o situació.


Sòcrates enfront sofistes


-intenta recuperar el relativisme (Existeix la veritat absoluta). Està convençut que Existeix la veritat i Pot ser coneguda.
- S'oposa al convencionalisme de les normes socials o Morals, ja que opini que hi ha uns Valors Absoluts Independents de les Creences i Convencions que cada comunitat adoptius, que són comuns a Tots els éssers humans (intel · lectualisme moral). - Rechaza el mètode de la retòrica (l'art de la disputa) i Proposa el mètode dialèctic, del diàleg (maièutic) per "donar llum" a la veritat.-El mode d'ensenyar es gràtis, no com els sofistes. - El objectiu de la seva ensenyança es la justícia (el bé), no una formació política ni una formació per arribar al èxit.


Platón-
Pensador grec del S IV aC, nascut a Atenes, el seu veritable nom és Aristòtil. L'objectiu de la seva filosofia (Platònica) és majoritàriament polític, ja que aquest des de petit va estar interessat en aquest àmbit.
Plató, en totes les seves obres presenta un interès i un objectiu polític amb el que intenta aconseguir una societat justa i harmònica la qual es regeixi per la justícia i el bé comú. Aquest és l'objectiu de Plató, ja que pensava que l'ésser humà era un ésser sociable per naturalesa i tendia a formar el q es coneix com "societat". El deia que només l'home en societat pot arribar a ser, felíç, bé, just ... I vaig poder arribar a ser veritablement humà. Per assolir aquest objectiu, és necessari conèixer la veritat, és a dir realitzar una tasca EPISTEMOLÒGICA i descriure la realitat, és a dir realitzar una tasca ontològica a això és el que Plató anomena "teoria de les idees".Els principals motius que van portar a Plató a realitzar la "teoria de les idees" van ser diversos, i produïts principalment per que aquest vivia en un determinat context social, polític, econòmic ... Pel que va veure que dins de la seva societat alguna cosa estava fallant, el que el va portar a crear una societat millor. Els causants d'aquesta fallada social, són els sofistes.


La Teoria de les idees (creada per Plató) consisteix en l'afirmació de l'existència d'unes entitats anomenades idees. (Per Plató les idees són objectius universals, vàlids, comuns per a tots i eternes). Per a aquest, les coses són còpies imperfectes de les idees, i aquestes mateixes estan allotjades en el món d'idees o en el món intel · ligible. Aquestes són independents i immutables és a dir mai canvien i només es capten amb LA RAÓ LLavors, ens encontrem amb dues realitats separadas (dualisme ontològic). Un el de les idees que perteneixen al món intel·ligible i l'altre el de les coses, que perteneixien al món sensible. En elaborar la teoria de les idees, Plató estableix un dualisme antològic en el qual el món es divideix en dues parts, el món d'idees o món intel · ligible i el món de coses o món sensible. Plató ens explica amb la Cosmologia Platònica (estudi de l'univers) com va sorgir el món sensible; per a això es basa en quatre elements, que tenen una característica en comú; L'ETERNITAT ja que existeixen des de sempre. El món sensible no existeix per atzar sinó per una finalitat, ja que el Demiürg (és l'entitat que sense ser necessàriament creadora és impulsora de l'univers)
vol traslladar la bellesa del món de les idees al món de les coses. Pel que el món sensible és creat pel Demiürg que contempla les idees i amb la matèria la qual és caòtica desordenada ... L'ordenació la modela i crea les coses. Segons Plató el món de les coses és el més pèl que a pogut crear el Demiürg. Les idees són realitats que es troben jerarquitzades en el món intel·ligible.
De totes les idees la idea del bé és la més general i perfecta, i a ella tendeixen totes les idees com últim fi.


Plató, T.Coneixement


Plató, seguint Parmènides, divideix el coneixement en opinió i autèntica saviesa. Ho il·lustra amb el símil de la línia, en què explica que hi ha quatre graus de coneixement: el més imperfecte és la imatge de la cosa, per exemple quan una persona imagina un objecte o el representa en l'art. El segon, encara dins l'àmbit de l'opinió, és la cosa o objecte sensible. Posteriorment s'accedeix a les abstraccions matemàtiques i en el nivell superior a la idea en si. Per accedir a la idea es poden usar tres vies principals. La primera és la dialèctica, partir d'una sèrie de preguntes i respostes, d'encadenar arguments per entendre la veritat. Aquesta creença explica perquè la filosofia platònica es difon sota la forma de diàleg, on un mestre ajuda a cada deixeble a desenvolupar la seva pròpia convicció.Una altra via és la reminiscència o anàmnesi, que es basa en el fet que, si l'ànima existia abans que nosaltres existíssim, precisament per això hem conegut abans allò que desorés arribarem a ser. Aquesta concepció afirma que en realitat l'aprenentatge no existeix, cada persona neix amb totes les idees dins de l'ànima, només cal despertar-les amb els estímuls adequats que permetran recordar allò que l'ànima ja coneix. L'amor és la tercera via de saviesa. L'ésser humà tendeix a preferir les coses belles, neix amb sentiments estètics perquè sap que la bellesa és una de les idees supremes. L'amor pot actuar doncs com a camí per apropar-se a la idea primera i a partir d'ella reproduir la resta. Aquesta via es relaciona amb la felicitat, entesa com un plaer intel·lectual que neix de la contemplació de la bellesa (fet que explica el plaer menor relacionat amb l'estètica i l'amor terrenal). La persona que tendeixi a cercar el coneixement i a apropar-se a la idea suprema, assolirà la felicitat.

Plató,T. Antropologica o alma


Plató defensa un dualisme antropològic, ja que creu que l'ésser humà està compost per dues substàncies diferents, l'ànima i el cos. El cos és una cosa sensible més que es genera i es mor. És un obstacle per aconseguir la perfecció, de manera que la missió de l'ésser humà en vida és tractar de purificar (Catharsis) per poder ascendir l'ànima al seu lloc natural: el món de les idees, arribant a la felicitat. És la tomba (setmana) de l'ànima. L'ànima és immortal i domina sobre el cos. És una substància homogènia. La seva activitat pròpia és la contemplació de les idees i constitueix l'essència de l'ésser humà, per tant, l'antropologia platònica és una psicologia. : L'ànima és el fonament del moviment i de la vida. Prové del llatí ànima, que és el que anima a un cos, pel que té moviment. L'ànima és el principi del coneixement. Coneixem gràcies a l'ànima. S'identifica amb el noûs, és una intel · ligència capacitada per conèixer les autèntiques realitats: les idees. Té tres dimensions i funcions: -Racional: representada per l'auriga, que és la que contempla les idees, la que pren decisions. -Irascibles o volitiva: és la dimensió en què radiquen els impulsos voluntaris.-Concupiscible o apetitiva: és la font dels desitjos i les passions relacionades amb el cos. Quan l'ànima racional exerceix correctament la seva funció i gui i controla les altres dues ànimes es produeix l'harmonia en l'individu que després serà reflex de l'hamronia social.

Comparar con Pitágoras: -l'esser huma està consituit per el cos i l'anima, - cos: part on es troba atrapada l'anima, es mortal, impur, i esclavitzats necessitats material.-l'anima: pura, inmortal, destinada a coneixer i saberr. - per purificar l'anima a traves de mates, musica i filo.

Entradas relacionadas: