Ones electromagnètiques

Aplicacions de les ones sonores:

  Per mesurar distàncies: El sonar calcula les distàncies mesurant el temps que tarda en anar i en tornar un ultrasò emès després de xocar amb un obstacle (formula eco) (Reflexió).

 Medicina: L’ecografia es una técnica de diagnosi medica que consisteix a enviar ultrasons a diverses parts del cos i l’eco que produeix es analitzar per un ordinador i transformat en imatge (reflexió)
.

 Indústria: Els ultrasons d’alta intensitat eliminen bacteris i altres microorganismes. S'empren per netejar material quirúrgic o de laboratori, també joies, sensors de càmeres (per no fer malbé les delicades superfícies).

 La contaminació acústica: es considerada quan la intensitat sonora altera les condicions normals de l'ambient i pot perjudicar greument la qualitat de vida. Emesa possiblement per: trànsit intens, indústries, motors d’avions, discoteques, etc. Efectes: pèrdua sensibilitat acústica, mal de cap, alteracions del sis. Nerviós, augment pressió arterial, disminució atenció, insomni… Per evitar-la: establiment control de nivells de soroll, instal·lació de pantalles acústiques, la insonorització dels locals d’oci o la conscienciació de les persones.

La Llum: es una forma d’energia emesa pels cossos capaç d’impressionar els òrgans de la vista, que ens permet percebre-la.

  Modul ondulatori: proposat pel físic holandés Christiaan Huygens, i li va permetre explicar la reflexió i la refracció.
Considerava la llum com si fos un conjunt de partícules (els rajos es desviaven en xocar amb altres

  Modul corpuscular: proposat per Newton al 1704, es basava en la formació d’ombres de cossos opacs. Es preguntava una pregunta sense resposta: Si la llum estigui formada per partícules amb una certa massa, com es que un cos que emet llum no perd massa? Igualment la seva teoria fou abandonada pel 1r modul. A inicis del s XX, Max Planck (estudiava la radiació del cos negre) i Einstein (efecte fotoelèctric), consideraven que la era com un conjunt de paquets d’energia (fotons) i van aconseguir donar els resultats obtinguts.

  Dualitat ona-
Corpuscle: consideració que va dir que la llum té un comportament dual, és a dir, que la llum és una ona i un corpuscle alhora, on hi ha fenòmens que es manifesta com a ona i d’altres com a partícula

La propagació de la llum

En línia recta i en totes les direccions, ja que si interposes un obstacle no-transparent, es formen ombres i penombres.Les ones lluminoses son ones electromagnètiques transversals (perquè la seva direcció de propagació es perpendicular a les oscil·lacions elèctriques i magnètiques).

 La velocitat de la llum: la seva velocitat es de 300.000 km/s, en el buit, ja que depèn del medi.
La relació entre la velocitat de la llum en el buit i en altres medis s’anomena índex de refracció (n): n = c / v

 La reflexió de la llum: es el canvi de direcció que experimenta la llum quan incideix obliquament sobre la superfície de separació de 2 medis sense abandonar el medi pel qual es propaga.

  Els angles d'incidència i reflexió son iguals.

  El raig incident, el reflectit i el normal estan en el mateix pla.

 La refracció de la llum: es el canvi de direcció que experimenta la llum al coincidir obliquament al passar d’un medi a un altre

  El raig incident, el reflectit i el normal estan en el mateix pla.

  Llei de Snell: es la relació entre l'angle d'incidència i el reflectit: n1 x sin î = n2 x sin r →  ARCSEN

 La dispersió de la llum: es Déu a la refracció que experimenten les ones lluminoses de freqüències diferents en travessar el prisma, que es desvien amb angles diferents, Arc de St Martí: Rebota la llum del sol en totes les gotes d’aigua, com que la llum del sol es blanca, es veuen tots els colors.

 L’espectre electromagnetic: recull el conjunt de totes les radiacions electromagnètiques conegudes. Totes les ones per sota la llum visible no son ionitzants, no causen danys pel cos humà. En diferència de les ionitzants, que sí que en fan (llum ultraviolada, raigs x i els raigs gamma).

 Interferències: son un fenomen ondulatori que es produeix tant en les ones mecàniques com en les electromagnètiques. S’origina quan 2 ones de la mateixa naturalesa es propaguen per una mateixa regió d’espai, fent que les ones es superposin, causant un canvi en la vibració originant una ona diferent.

  Constructives: mateixa direcció, sentit, freqüència i longitud d’ona. Fent que l’amplitud que resulti sigui la suma de les 2 superposades que l’originen.

  Destructives: mateixa direcció i sentit,  freqüència i longitud d’ona. Fan que l’ona resultant es igual a la diferencia de les 2 ones superposades que l’originen.