Observació asistemàtica
Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Psicología y Sociología
Escrito el en catalán con un tamaño de 17,38 KB
MÒDUL 1
1. L'OBSERVACIÓ AL SERVEI D'UNA PRÀCTICA REFELXIVA I AUTONOMA (Rosa Sellarés)
L'observació és una capacitat i una competència de les persones que s'exerceix de manera més o menys conscient i controlada a totes les edats.
* Observar a l'escola: La impotància d'estimular la capacitat d'observació a l'escola, per tal de formar ments despertes i ciutadans amn esperit crític, s'ha assenyalat al llarg de la història de la pedagogia.
Actualment són moltes les escoles que es proposen estimular la capacitat d'observació dels infnats, però no és tan freqüent la utilització de sistemes d'observació per parts dels mestres en la pràctica professional.
* Que observar, com i per què :cal saber en primer lloc que observar, com i per què.
Hi ha molts de tipus d'observació: Qualitativa o quantitativa;Directa o indirecta;Passiva o activa;Participant o no participant
·Es por emprar com a: Mètode: com a procediment que permet obtenir respostes a qüestions que interessin a partir de la recolliada i analisis d'informació qualitativa i sistemàtica; Tècnica:que subministri informació complementària a altres formes de recollida de dades;
Instrument: d'intervenció psicoledagògica
* La pràctica quotidiana i d'observació, els mestres tenen poc tems per observar i han de prendre decisions ràpides.
2. LA ÉTICA ENEL PENSAMIENTO Y OBRA PEDAGOGICA DE L. MALAGUZZI (Hoyuelos)
L'educació comença amb la imatge del nin.
Primera estratégia del principi ètic 1
Segons Malaguzzi hem de xerrar menys i escoltar més. A més a més ens explica que hem d'escoltar perquè el nin trobi un sentit al que fa, perquè trobi sentit a comunicar. Escoltar per: Observar,interpretar,Metacognició
Segona estrategia del principi ètic 1
Observar per Malaguzzi és molt més que mirar, l'observació parteix dels dubtes, de preguntes....
segons ell els infants són grans observadors. A més a més, ens explica que la observació es un valor que genera una expectació en el nin i que per un nin sentir-se observat significa sentir-se vist i valorat.
--> Metàfora de la sonda-
->
La sonda
:
Magaluzzi usa aquesta metàfora per remarcar la importància de trnaspassar la façana, el primer que observa a simple vista i anar més enllà fer una investigació més en profunditat que ens permeti arribar a observar les coses més magades dels infants. ES tracta d'establir hipotesis, diversificar i ajustar la nostra forma d'observar un moment concret.
Al final hem d'avaluar les dades obtingudes i autoavaluar la metodologia que hem usat si escau.
Indica una perforació, un projecte dinvestigació que pretén cercar i profunditzar en un determinat aspecte i intentar desvetllar la complexitat de les riqueses amagades dels nens. Aquesta sonda produeix hipòtesis, interpretacions, valoracions, crítiques i autocrítiques que ens han de conduir a relacionar els resultats amb altres situacions i experiències, i a tornar plantejar noves hipòtesis que haguem de sondejar.
3. LA PEDAGOGIA DE L'ESCOLTA: UNA PRESPECTIVA DES DE REGGIO Emília (Rinaldi)
Escoltar és fonamental a Reggio Emília. És la base tant per al plantejament pedagògic com per al plantajament polític.
L'objectiu que caracteritza Reggio Emília és la recerca de sentit, i entenen l'escola com un lloc actiu que recerca el sentit perquè sense sentit no es pot viure, els infants tenen el desig de cercar els sentit a les coses.
--> Alguns sentits de l'escolta: L'escolta a de ser oberta i sensible a les necessitats;Ens hem d'escoltar a nosaltres mateixos; L'escolta és generada per la curiositat; L'escolta produeix preguntes no respostes; L'escolta és emoció
6. EL ESCUCHAR COMO DIMENSIÓN TERAPÉUTICA
El saber escoltar està considerat una peça clau en els processos terapeutics. Hi ha aspectes implícits en escoltar i és important tenir-los present per poder dur a terme una bona escolta.
Vivim en una societat on la gent no escolta, la conseqüència de tot això es el poc espai per la reflexió i el temps d'escolta.
Per això és important tenir en compte: El no emetre judicis previs niResistir a les distraccions
Hi ha mites sobre l'escolta comper exemple: Que escoltar i sentir són la mateixa cosa ; Que escoltar és un prcés natural
Funcions de l'escolta: recepció de la informació;Empatia;Discriminació;Afirmació de l'altre
Motius per escoltar: Escoltar és lúdic;Escoltar per aprendre;Escoltar per avaluar;Escoltar per empatitzar
·TRES PSICÒLOEGS QUE POTENCIAREN LA DIMENSIÓ TERAPEURTICA DE L'ESCOLTA: 1.Carl Rogers 2.Eugene Gendlin 3.Robert Carkhuff
Bloquejos interpresnals en l'escolta: àrea física: cansament, son, distracions...;àrea emocional: s'han de saber posar els sentiments a part
Àrea cognitiva: és el més complicat. Començant er les distraccions més tot el que ens preocupa o tenim dins els nostre cevell.
Módul 2
1.
UNA TIPOLOGIA DE LA OBSERVACIÓN EN OBSERVAR LAS TIPOLOGIAS EDUCATIVAS. (Postic, M.; Ketele, J.M.)
Funcions de lobservació
Hi ha cinc funcions essencials a lhora de crear o dutilitzar un instrument dobservació:
-
Funció descriptiva
Sobserva per descriure els fenòmens o una situació.
-
Funció formativa
Sobserva per retroaccionar i es retroacciona per formar.
-
Funció avaluativa
Sobserva per avaluar, savalua per decidir i es decideix per actuar.
-
Funció heurística (o observació invocada)
Quan lactivitat està orientada a fer hipòtesi que donin significació a la informació recollida.
-
Funció de verificació (o observació provocada)
Lobjectiu és verificar una hipòtesi.
Lautor de lobservació
Tipus dobservadors:
-
Observador independent
Lobservador observa un grup sense integrar-se en ell.
-
Observador participant
Lobservador sintegra en el grup i en la vida daquest. Es poden distingir diferents tipus:
·Observació participant passiva: lobservador entra en el joc, observa però no toca res. Està indicada per a descobrir i estudiar a fons un món estrany i gens familiar.
·Observació participant activa: lobservador du a terme rols efectius que poden arribar a modificar determinats aspectes de la vida del grup
També es poden distingir tres rols dels observadors: el dobservador- participant, que participa en els esdeveniments, observa i registra la informació; el de participant- observador que observa des del principi sense participar (només si els alumnes demanen la seva ajuda); i el dajudant a disposició del professor o els alumnes.
Lobjecte de lobservació
-Observacions referides a fets o a representacions
Sobre fets:
Quan orienta la seva atenció sobre les característiques de la situació objecte de lobservació, sobre els comportaments o sobre les interaccions interpersonals.
Sobre representacions:
Quan intenta recollir opinions, diferents maneres de percebre les coses o els comportaments, o donar sentit o atribuir una causa.
-Lobservació atributiva o narrativa
Segons la naturalesa del seu objecte serà atributiva quan se centri en la presència o absència dun o varis objectes, de determinades característiques en un objecte i duna acció en un objecte.
Lobservació narrativa se centra en el desenvolupament de les accions, sobre la successió dels estats (físics, afectius...) que acompanyen el desenvolupament duna acció, sobre els efectes duna acció i sobre les conseqüències de les accions.
-Lobservació alospectiva o introspectiva
Observació introspectiva (o autospectiva)
: sha dentendre lobservació del subjecte (o duna observació en què està implicat) per ell mateixx.
Observació alospectiva:
Lobservació dun subjecte (o de la situació) es duta a terme per un altre.
2 ¿PARA QUÉ OBSERVAR? EN LA OBSERVACIÓN DEL NIÑO (Irwin, Bushnell)
Lobservació té dos objectius importants: és una ajuda per a sobreviure i un instrument per facilitar laprenentatge.
Algunes de les nostres habilitats dobservació són intuïtives, daltres les hem daprendre i perfeccionar-les mitjançant la pràctica.
Lobservació és una habilitat que hem de dominar per cinc raons:
1.És un mitjà per generar hipòtesi o idees:
El professor genera idees sobre com sestén laprenentatge i el fa més interessant i significatiu en observar els infants, perquè esbrina què pensen, què entenen i amb què gaudeixen.
2.És un mitjà per proporcionar un quadre més realista de conductes o successos que altres mètodes de recollida dinformació.
3.És un mitjà per trobar resposta a preguntes específiques.
4.És un mitjà per ajudar-nos a comprendre la conducta dels infants.
5.És un mitjà davaluació.
3. LAVALUACIÓ I LOBSERVACIÓ. (Bassedas i Huguet)
És objectiva lavaluació?
Gràcies a diferents treballs sabem que els judicis i les valoracions que fem de lalumnat sovint estan influïts per diferents factors. Aquetes valoracions depenen de les expectatives que ens nhem format i aquestes tenen una gran influència sobre el rendiment de linfant a lescola. Daltra banda, el comportament del professorat molt sovint està influenciat per les seves pròpies expectatives. Però tot això no solament passa a lescola, sinó que també passa en les famílies i en altres contextos educatius i socials.
Així mateix, sabem que com més positiva és la imatge que ens formem dun alumne, més tendència tenim a avaluar-lo positivament i a animar-lo i a linrevés. Cal que anem molt en compte i no fem judicis i valoracions precipitades, sobretot en aquestes edats en les quals linfant està immers en un procés de desenvolupament i sobre el qual a lescola tenim la responsabilitat dincidir-hi de manera positiva.
Per a què savalua?
En aquesta etapa la finalitat bàsica de lavaluació és que serveixi per intervenir, per prendre decisions educatives, per observar levolució i el progrés de linfant i per plantejar-se si cal intervenir o modificar determinades situacions, relacions o activitats a laula.
En aquesta etapa no té sentit pensar en lavaluació únicament amb la finalitat demetre judicis o dacreditar, ja que existeix el perill detiquetar i de condicionar les possibilitats de linfant. Al contrari, hem dintentar proporcionar a tot lalumnat la possibilitat de viure experiències dèxit perquè tots els infants tinguin ganes i confiança per aprendre i créixer amb els seu grup de companys.
Avaluar lalumnat en diferents moments
Hi ha tres tipus davaluació necessària a lescola: lavaluació inicial, lavaluació formativa i lavaluació sumativa.
Lavaluació inicial
Lavaluació inicial es pot realitzar quan sinicia una unitat didàctica, quan es comença un nou curs escolar o a linici duna activitat determinada i compleix diverses funcions: sutilitza per extreure informació sobre allò que saben o no saben els infants; és útil per planificar, programar i presentar més bé lactivitat que es treballarà; i afavoreix que els infants puguin donar sentit a allò que fan a lescola i simpliquin més activament en les activitats de laula.
Lavaluació formativa
És lavaluació que es realitza de manera més progressiva i paral·lelament a les diferents situacions i activitats que es realitzen. Té la finalitat de proporcionar informacions que serveixen per ajustar o canviar lactuació educativa, especialment a partir de lobservació activa i de lescolta.
En aquestes situacions també savalua allò que linfant sap fer amb lajut o interacció amb les altres persones (ZDP).
A letapa deducació infantil, quan sadopten enfocaments globalitzadors, els tres tipus davaluació apareixen molt relacionats i amb una funció clarament reguladora.
Lavaluació sumativa
Lavaluació sumativa es realitza al final dun procés densenyament- aprenentatge amb la finalitat dextreure informacions sobre allò que han après els infants en relació amb els continguts que shan treballat. També té una funció reguladora per poder replantejar el procés densenyament que sha dut a terme.
Avaluació i atenció a la diversitat
Lavaluació és indispensable per valorar si es realitza una atenció adequada a la diversitat dalumnes que els ajudi a avançar i a desenvolupar-se.
Duna banda, es poden avaluar i revisar les activitats per veure si permeten nivells dexigència diferents i adequats a les diverses competències dels infants. A partir de lavaluació inicial, formativa i sumativa es poden conèixer les diferents dificultats i necessitats de lalumnat i anar planificant situacions densenyament més diversificades .
Daltra banda, lavaluació ha de servir per conèixer com es concreta en el grup la diversitat i quines necessitats individuals sen generen. Aquesta avaluació més individualitzada sha de comptar amb la col·laboració de la família.
En els casos en què hi ha necessitats educatives especials, lavaluació exigeix una tasca compartida i coordinada entre diferents professionals i amb una retroalimentació continuada amb el context familiar.
Com savalua?
Per avaluar, hem de recollir aquella informació que és pertinent en un moment determinat; la necessària per poder interpretar i entendre el que passa de manera que ens serveixi per regular la nostra intervenció i per comprendre millor els infants i les seves necessitats.
Leducadora ha de procurar aprendre a observar, intentant mantenir una actitud receptiva i oberta.
Aquesta observació requereix laprenentatge duns procediments determinats, dunes tècniques i unes habilitats que no saconsegueixen dun dia per laltre. Lobservació no ha de ser passiva i neutral, sinó que progressivament, a mesura que se nés més capaç, és important fer una observació participativa en la qual sestimuli la pròpia curiositat.
Un instrument útil que alguns mestres utilitzen per aprendre a observar i a reflexionar sobre el que passa a laula és el diari de classe.
La comunicació de lavaluació i els seus efectes en el futur escolar de lalumne
Lavaluació que la mestra fa de linfant influeix i condiciona la imatge que linfant es va formant en relació amb les seves capacitats i amb les seves possibilitats de seguir amb un cert èxit la seva escolaritat.
-Compartir lavaluació amb els infants
En les situacions educatives i dinteracció es fan comentaris i valoracions sobre els diferents infants, sovint ignorant la seva influència. Així doncs, cal aportar valoracions duna manera més conscient i intencional, amb la finalitat dajudar-los a aprendre millor i a començar a regular el seu comportament.
La valoració que es realitzarà anirà relacionada amb lavaluació inicial i amb la formativa, a mesura que es vagi observant el seu progrés i el seu esforç. Així es complirà aquesta funció motivadora i estimulant de lavaluació que animarà linfant a continuar treballant i a arribar al màxim de les seves possibilitats.
-Compartir lavaluació amb la família.
En aquestes edats cal compartir lavaluació que es realitza a lescola amb les valoracions, les observacions i els comentaris del pare i la mare en relació amb el seu fill.
No es tracta de donar informacions i valoracions unilaterals, sinó també de recollir altres visions, contrastar amb la família el que observem a lescola per anar construint una visió oberta de linfant.
-Les entrevistes amb les famílies.
En aquesta etapa és necessari fer una entrevista com a mínim al llarg del curs escolar. Tradicionalment, sha considerat el final de curs un bon moment per fer aquesta entrevista.
Aquestes, tenen la finalitat dinformar sobre lavaluació final de curs (lavaluació sumativa) i tenen poca incidència en el procés daprenentatge i evolutiu que té lloc al llarg de tot el curs escolar.
Des duna perspectiva davaluació formativa té molt més sentit prioritzar les entrevistes que es realitzen dins el curs escolar.
Pautes dobservació. Proposta dinstruments per als diferents nivells de lescola bressol i del parvulari
Lobservació és el recurs principal en leducació infantil per realitzar lavaluació dels infants en els diferents moments.
Les pautes estan organitzades seguint lorganització en àrees dels currículums de letapa i estan pensades per realitzar lavaluació formativa. També es poden utilitzar per plantejar activitats davaluació inicial o sumativa.