Obres Mestres de l'Art: Modernisme, Expressionisme i Futurisme

El Palau de la Música Catalana

Domènech i Montaner, 1905-1908

El Palau de la Música Catalana, construït entre 1905 i 1908 (reformat per Tusquets entre 1982 i 2004), és una joia del Modernisme català. Es caracteritza per una decoració sumptuosa i recarregada.

Història i política: Situat en un solar irregular i trapezoïdal, destaca la seva gran caixa de vidre i les columnes de ferro i formigó, amb influències del gòtic català. Utilitza arcs superiors, ferro, maó, pedra artificial, vidre, ceràmica i mosaic. Combina arquitectura i volta catalana.

Elements suportats: Estructura metàl·lica amb parets, pilars i arcs. No té planta lliure. Els elements suportats inclouen bigues, revoltons a la catalana i una claraboia.

Exterior: Carrers estrets. Escultures de Blay que representen la cançó popular, la musa de la música i Sant Jordi, així com la cançó del treball i la cançó del llar. Gargallo va contribuir amb decoració floral, escultures i mosaics, incloent-hi bustos de músics, creant un efecte d'horror vacui. Les escultures femenines de Gargallo representen la música culta i popular.

El Palau és una culminació del Modernisme, amb predomini de línies corbes sobre rectes. Ofereix màxima visibilitat i una acústica perfecta. Representa la identitat catalana, nacionalista i burgesa. És considerat una "quinquilleria catalana".

Declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1997.

Guernica

Picasso, 1937

Guernica és una obra de Picasso pintada el 1937, utilitzant oli i vinílic. Originalment, va ser creada per al pavelló de la República Espanyola a l'Exposició Universal de París de 1937. Actualment, es troba al Museu Reina Sofia.

Picasso, nascut a Màlaga i format a Barcelona, va ser influenciat pel Modernisme i les avantguardes. Tenia un gran domini de moltes tècniques. Va morir a l'exili a França el 1973.

L'obra representa el bombardeig de Guernica per la Legió Còndor el 1937. És una obra simbolista, amb elements que tenen una doble interpretació. La seva funció és propagandística.

Composició: Tancada, simètrica i triangular, amb l'eix de simetria al centre. Les línies diagonals creen una sensació de moviment. Utilitza el blanc i negre, amb colors plans en diferents plans. El pintor incideix en els sentiments que transmet. És considerada una obra universal.

El Crit

Munch, 1893

El Crit, pintat per Edvard Munch el 1893, és una obra expressionista que reflecteix la seva infància. Inicia el camí cap a l'estètica de l'expressionisme.

Composició: Tancada. Utilitza línies ondulants i diagonals.

Recursos tècnics: Alteració dels colors i contrastos.

Estil: Utilitza l'agressivitat dels recursos pictòrics per expressar emocions. Inicia el camí cap al nihilisme, amb un plantejament radical de la societat. Critica un món falsament optimista.

La Ratlla Verda

Matisse, 1905

La Ratlla Verda, pintada per Henri Matisse el 1905, es troba a Copenhaguen. Matisse va ser un artista polifacètic amb una evolució artística variada.

Composició: Tancada, simetria geomètrica, amb verticals i petites diagonals. El color predomina sobre la forma i la llum. Utilitza colors plans i complementaris, amb pinzellades amples i pastoses.

És una peça clau del Fauvisme, un moviment pictòric francès que busca traduir la llum i la forma a color. En el Fauvisme, el color és el protagonista i no imita la natura, a diferència de la fotografia. Va ser influenciat per Cézanne, Gauguin i Van Gogh. Representa la pintura per la pintura, l'art per l'art.

Composició IV

Kandinsky, 1911

Composició IV, pintada per Wassily Kandinsky el 1911, es troba a Düsseldorf. Kandinsky va fer el primer pas cap a l'abstracció, vinculat a l'expressionisme de Der Blaue Reiter. Va ser professor a la Bauhaus.

Composició: Tancada, simètrica, amb diagonals. Barreja oli i aquarel·la. Coneguda com a "Aquarel·la abstracta", marca l'inici de l'abstracció.

L'espectador pot percebre equilibris i desequilibris. Dona sensació de moviment a través de les línies i harmonia de colors (càlids i freds), amb la funció de distanciar l'espectador de les formes cognoscibles.

Iconografia: L'espectador observa l'essència de l'obra. En el context de l'època, la indústria busca deixar enrere els estàndards i complementar la indústria amb el disseny. L'art abstracte no té antecedents, és l'art per l'art. A partir de Kandinsky, es desenvoluparan la resta de moviments abstractes.

La Pedrera

Gaudí, 1907-1910

La Pedrera, construïda per Antoni Gaudí entre 1907 i 1910, és una obra del Modernisme. Gaudí, nascut a Reus i format a Barcelona, va ser un arquitecte excepcional.

Pla i espai: Rectangular amb xamfrà, parets ondulades i dos celoberts. Té ascensor. Utilitza pedra, maó, ceràmica i ferro. Combina arquitectura i volta catalana.

Elements suportats: Pilars de pedra que suporten jàsseres de ferro radials. Planta lliure irregular, buida de càrrega. La pedra de la façana té una funció decorativa.

Elements sostinguts: Volta anul·lar d'arcs parabòlics.

Il·luminació: Planta lliure.

Volum: Pla Cerdà.

Façana: No simètrica, però amb equilibri i harmonia. Coronada amb enrajolat.

Urbanisme: Destaca en l'entorn.

Elements decoratius: Dissenyats per Jujol. A l'exterior, els balcons creen un dinamisme de clarobscurs, fets in situ. Les xemeneies i els dipòsits tenen formes orgàniques. Hi ha una imatge de la Mare de Déu del Roser.

Estil propi: Sinuositat de les formes, absència de línies rectes, característic del Modernisme català.

Forma i funció: Edifici residencial.

Elements simbòlics: Mare de Déu del Roser.

Obra i època: Nou pla urbanístic de Cerdà.

Transcendència de l'obra: Influència directa sobre l'arquitectura expressionista pel seu caràcter estructural.

Formes Úniques de Continuació en l'Espai

Boccioni, 1913

Formes Úniques de Continuació en l'Espai, creada per Umberto Boccioni el 1913, és una escultura exempta de bronze (fosa) que es troba a Nova York.

Boccioni va ser el principal exponent del Futurisme i va trencar amb el realisme figuratiu. L'obra representa un home en posició de marxa, amb braços i cames fixades a dos blocs. Mostra aerodinamisme, velocitat i dinamisme. La figura humana esdevé mecanitzada, amb volums còncaus i convexos. És una escultura oberta que representa l'home modern de la gran ciutat, com una màquina o un organisme mecànic.

Reflecteix el militarisme dels artistes futuristes, l'època industrial i l'home del futur que hi viu.

El Profeta

Gargallo, 1933

El Profeta, creada per Pau Gargallo el 1933 en guix i el 1936 en bronze, és una escultura exempta, dempeus, feta de bronze a la cera perduda i soldada. Gargallo, nascut a Saragossa, va estudiar a la Llotja de Barcelona i va viure a París, on va conèixer Picasso.

L'obra s'inspira en el Cubisme, amb contrastos entre buit i ple, i el treball amb làmines de metall retallades. Té una estètica oberta, amb diagonals i corbes, i un domini de la línia. Els buits ocupen l'espai de la matèria i viceversa.

Estil propi: Introdueix el concepte de buit i ple.

Forma i funció: Decorar un gran espai.

Iconografia: Algú que clama en un context d'enfrontaments d'idees, l'Europa d'entreguerres i l'agitació social.

Obra i època: La importància de Gargallo per definir les noves avantguardes escultòriques.

Transcendència de l'obra: Va influir en escultors com Oteiza i Chillida i va participar en moviments paral·lels als cubistes en la pintura, en la recerca de l'espai buit i ple.