Obra de govern de la mancomunitat de Catalunya

La crisis militar, política i social

1931 es va desembocar a ,lestiu de 1917, una crisis militar, política i social de conseqüència extremes per a la monarquia constitucional

La crisis militar: les juntes de defensa

Lexèrcit comença a qüestionar el sistema intervenint en la vida política ja que es va accentuar el malestar intern que sarrossegava des de la derrota de 1898. Les causes van ser :
-
La inestabilitat governamental ( una nova llei que establia lascens per mèrits de guerra) que nomes es va beneficiar el exercit del Marroc
-
Els baixos salaris ( deteriorats a causa de la inflació causada per la Guerra Mundial )
El malestar militar contra lEstat va provocar la formació de Juntes de Defenses, una mena dassociació sindical que defensava els interessos econòmics i professionals del cos.

La crisis política: lassemblea de Parlamentaris

Per el clima de tensió que hi havia, el govern dEduardo Dato va decretar la censura de les premses i la suspensió de les garanties constitucionals i de les corts. En aquesta actitud autoritària, Francesc Cambó (dirigent de la Lliga regionalista ) va convocar a Barcelona juliol de 1917 una Assemblea de Parlamentaris, nomes van assistir els desquerra i alguns liberals, això va originar un moviment civil que va exigir la convocatòria de Corts i laplicació dun programa reformista.

La crisis social: la vaga general revolucionaria

La tensa situació social va originar que es crees un comitè dacció conjunt CNT-UGT.
Malgrat per les diferencies entre el socialistes ( partidaris duna democratització efectiva del règim ) i el anarquistes ( impulsors de la revolució social).
Lextensió dun conflicte ferroviari a València va fer que els sindicals convocaren una vaga general revolucionaria (13 dagost de 1917) per reivindicar un canvi polític.
La mobilització no va tenir el suport de lassemblea de parlamentaris, que defensava els interessos de la burgesia , i encara menys del exercit, que va reprimir durament la vaga amb morts i molts ferits.

Desprès de la crisis: la fallida del sistema ( 1917-1923)

1917 en existència del rei , va aconseguir controlar la crisis daquella època. Va ser apoyat per lexèrcit i per la burgesia reformista de lAssemblea de parlamentaris. El primer intent de democratitzar el sistema va ser la creació de governs de concentració, proposta desprès de la dimissió de Dato (Octubre de 1917). Aquests governs dugueren a terme reformes:
-

García Prieto

Va intentar acontentar lexèrcit amb una pujada de salaris i ascensos per antiguitat
-

Maura (1918)

Amb el regionalista Cambó com a ministre de Foment, va impulsar lagricultura, les obres publiques, els ferrocarrils i el desenvolupament cultural.
El fracàs polític, consta entre 1918 i 1923 hi va haver tretze governs. Gracies al rei Alfons XIII, que considerava lexèrcit com un mitja per a mantenir el sistema, el governs no van saber afrontar els problemes socials, això va provocar un clima de tensió i violència, agreujat per la guerra del Marroc , això va conduir ala fallida de la monarquia parlamentaria.
Lúltim intent que van fer per salvar el sistema constitucional va ser un nou govern de concentració , dirigit per liberal García Prieto (1922), el seu objectiu era reformar la constitució, la hisenda, leconomia i la política marroquina.
Lexèrcit convençut de la impossibilitat de solucionar la crisis, va posar final al sistema de la Restauració mitjançant un cop militar

La mancomunitat de Catalunya (1914-1925)

es una institució que agrupava les quatre diputacions provincials catalanes, es va constituir el 6 dabril de 1914, desprès dun procés que havia començat el 1911
el 1911 , la diputació de Barcelona, dirigit per Enric Prat de la Riba, va redactar un avantprojecte de Mancomunitat que, un cop aprovat, va ser presentat al govern liberal de José Canalejas. El congrés el va aprova al 1912. Lassassinat de Canalejas, va afavorir la pujada del poder dun govern conservador , al 18 de Desembre de 1913 el rei va signar el decret de Mancomunitat Provincial i Enric Prat de la Riba va ser el primer president
la Mancomunitat va durar fins que sinstaura la Dictadura de Primo de Rivera, va reprimir durament contra els catalanistes. Finalment el 12 de març de 1925 va quedar suprimida definitivament.

Lobra de la mancomunitat

Organitzada en tres institucions bàsiques ( presidència, consell permanent o Govern i assemblea general ) que va ser un gran èxit del catalanisme. La Mancomunitat va dur a terme una tasca important tasca centrada en :
-

La construcció dinfraestructures

Es va ampliar la xarxa viaria i ferroviària i tmb la xarxa telefònica
-

Lassistència social

Una de les institucions va ser la casa de Maternitat
-La reforma de ladministració local, per tal de fer-la mes eficient
-
Lobra cultural, impulsa la recerca científica en tots el àmbits, es van crear institucions com ara biblioteca de Catalunya, linstitut destudi Catalans..
-

La reforma educativa

Lobjectiu era disminuir el nivell danalfabetisme i dignificar escole per que seguir una España moderna .