Objectius de la tecnologia de control

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Tecnología Industrial

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,02 KB

 

La tecnologia de control abasta tots els procediments i dispositius que permeten automatitzar les màquines i els processos.
Un sistema de control automàtic té per objectiu aconseguir que una màquina o un procés realitzi les seves funcions reduint al mínim la intervenció humana, tan física com mental.Els components bàsics d’un sistema de control són: la unitat de control, els actuadors, els sensors i els elements auxiliars per al comandament i monitorització. També n’hi ha de semi automàtics.

Sistemes de llaç obert:

Un sistema de control en llaç obert no supervisa el resultat de la seva acció a la sortida del sistema.

Sistemes de llaç tancat:

estableixen una supervisió sobre la variable de sortida o resultat final, actuant fins obtenir el resultat desitjat.
La consigna és el valor de referència que hom desitja obtenir com a resultat de l’acció del sistema automàtic.
El controlador és el dispositiu del sistema que determina i executa el control del procés per al qual està preparat.
Un actuador és l’element final que fa una acció sobre el procés. Aquest element final pot provocar accions com increments de temperatura.
Els sensors són dispositius que prenen dades de la situació del procés o de les variables de sortida i les transmeten al controlador.
Els dispositius auxiliars són elements per a la interacció entre l’operador i la màquina. N’hi ha d’entrada i de sortida, del controlador.

Tecnologia dels controladors

El sistemes automàtics amb lògica cablada són els que estan dissenyats per a una funció molt concreta. Els sistemes automàtics amb lògica programable disposen d’una gran flexibilitat ja que la lògica de funcionament resideix en un programa informàtic incorporat a la memòria del controlador.


L’autòmat programable és un dels elements més emprats actualment en la fabricació d’automatismes.

Dispositius de sortida:

Els dispositius de sortida són els actuadors, els presentadors o visualitzadors de dades, els indicadors lluminosos i els acústics, motors elèctrics, electroimants, resistències calefactores.
Els elements de comandament o d’entrada d’informació de l’operador són els interruptors, els polsadors, els commutadors.Els sensors recullen informació de la màquina o procés.Els sensors i els detectors actuen com els “sentits” de l’automatisme en ser sensibles a determinades magnituds, com ara la pressió, la llum, la força...

Aplicacions de la tecnologia de control a les instal·lacions de l’habitatge:

Les aplicacions dels automatismes a la llar són cada vegada més presents per fer-nos la vida més còmode i confortable.

Manipulador d’aliments

Entre els diferents electrodomèstics que ens són més familiars que tenen contacte directe amb els aliments i contenen algun sistema de control podem esmentar la torradora de pa i la fregidora. La fregidora disposa un sistema d’escalfament de l’oli amb una resistència elèctrica la qual rep corrent o no segons la regulació del termòstat.L’exponent més espectacular en l’avenç tecnològic és el robot de cuina Thermomix.
El forn elèctric, en essència, conté simplement unes resistències elèctriques que es poden actuar per trams, per escollir la potència i la part del forn que genera calor.
El forn microones escalfa per un sistema diferent de la resistència elèctrica. Les microones, són ones electromagnètiques d’una freqüència de 2,45 GHZ. El que fa és escalfar les partícules d’aigua.
Els elements que incorporen les rentadores i els rentavaixelles són molt similars. Tenen els mateixos tipus d’actuadors.

La Domòtica:


La domòtica es podria definir com la integració de les tecnologies de l’automatització en tota les seves dimensions.
Un sistema domòtic consta d’una central que gestiona la informació i pren les decisions en funció dels paràmetres que se li hagin programat.
El sistema més antic i senzill és la xarxa X-10 que no requereix d’un cablat específic sinó que empra la mateixa instal·lació elèctrica per comunicar-se.

Control de dispositius de climatització. Termòstats:

El termòstat és un element àmpliament emprat en el sector domèstic i en l’industrial per al control en llaç tancat de processos en els que cal mantenir la temperatura en un determinat marge de funcionament.
L’estat de sortida d’un termòstat, en general no commuta a la mateixa temperatura al pujar que al baixar la temperatura. Hi ha una petita diferència, és el que s’anomena marge d’histèresi.
Aquest marge és necessari per evitar un funcionament inestable, de connexió i desconnexió continua, al voltant de la temperatura de consigna.

Programadors horaris

En els programadors horaris permeten establir la seqüència de funcionament d’un aparell, amb cicles de funcionament i d’aturada en intervals de temps ajustables.

Detectors de presència:

L’aplicació dels detectors de presència a les portes automàtiques presenten un grau de comoditat per a les persones a l’hora d’entrar a un edifici. Aquests detectors actuen acompanyats d’un temporitzador per assegurar que el llum es manté una estona encès encara que no detecti la persona.

Entradas relacionadas: