Objectius principals de la Unió Europea

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,34 KB

 

Setembre 2001 MAPA DEL PAÏSOS EUROPEUS  SEGONS RELACIÓ UE:



1) L’alumnat amb les seves pròpies paraules ha de dir que el mapa temàtic de caire polític ens informade la relació dels estats en funció de la seva pertinença o no a la UE i de la seva aproximació. L’alumnat ha de referir-se al fet que entre tots els estats interessats a ser membres de la UE hi ha un
grup de sis amb els quals es van començar negociacions al 1998 que l’estat que va decidir no formar-ne part en referèndum va ser Noruega.

2) L’alumnat hauria d’exposar que la Uníó Europea va començar el seu camí amb la creació de laCECA (1950), un mercat comú de l’acer i del carbó entre França i Alemanya; que més tard va formalitzar una uníó duanera o mercat comú l’any 1957 (Tractat de Roma); a partir d’aquesta datahan anat produint-se incorporacions: a) al 1973, Irlanda, Gran Bretanya i Dinamarca; b) al 1981: Grècia; c) al 1986, Espanya i Portugal; d) i al 1995, Àustria, Finlàndia i Suècia.

3) L’alumne ha d’exposar els objectius de la UE i explicar les funcions de la Comissió Europea:
exerceix la funció executiva, garanteix el compliment de les normatives europees, proposa els textos de llei que es presenten al Parlament i al consell de la UE, controla acords i tractats i elabora pressupostos. 

Consell Europeu:

format x un ministre de cada estat, que varia segons el tema que es tracta, té funcions legislatius.

El Parlament Europeu:

representa els ciutadans europeus, exerceix la funció legislativa, reformar lleis aprovar pressupostos...

El Tribunal de Justícia:

funció judicial, garanteix el respecte, la interpretació i compliment de les lleis comunitàries.

Setembre 2003 ELS ESTATS I LES REGIONS DE LA UníÓ EUROPEA:



1) L’alumnat ha de descriure que es tracta d’un mapa que reflecteix la divisió territorial de la UníóEuropea en l’actualitat i que aquesta s’organitza en estats i regions. 

2) Cal que l’alumnat identifiqui explícitament les comunitats autònomes espanyoles com a coincidents amb les regions europees. Com a principals característiques de la política regional cal comentar: • vetllar pel desenvolupament igualitari de les regions europees • la creació de dotacions econòmiques denominades Fons Estructurals i de Cohesió, per fer front a les necessitats de les regions menys desenvolupades. Així mateix cal comentar l’existència de tres tipus de fons: Fons Social Europeu (FSE), Fons Europeu d’Orientació i Garantia Agrícola (FEOGA) i Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). • Els objectius que es volen assolir amb els fons són, entre d’altres, desenvolupar les regions que encara no ho estiguin, reconvertir les regions afectades pels canvis industrials, lluitar contra l’atur de llarga durada i desenvolupar les zones rurals.

3) L’alumnat hauria de comentar les següents institucions:• La Comissió europea vetlla per l’aplicació correcta dels tractats i pel compliment de les decisions. És l’òrgan executiu de la UE, proposa la política comunitària, fa els projectes de llei i elabora els pressupostos. Està formada per comissaris elegits per quatre anys.• El Parlament es reuneix un cop al mes i nomena comissions per a temes específics i dóna el vist-i-plau a molts temes com per exemple els pressupostos. Està format per grups o partits polítics com els socialistes, demòcrata-cristians, populars, etc. Cada país té un nombre determinat d’europarlamentaris segons el nombre d’habitants i s’elegeixen per sufragi universal.• El Consell de Ministres és el principal òrgan decisori de la UE. Està format pels ministres d’Afers Exteriors, però segons el tema que s’hagi de tractar hi van altres ministres. Les decisions es prenen per unanimitat o bé per majoria qualificada. Cada estat té un nombre de vots que depèn del nombre de població de cada país.
• El Tribunal de Justícia resolt els problemes legals que afecten a les lleis comunitàries. Està constituït per un jutge de cada país membre més un altre de rotatiu. Totes les institucions, empreses i ciutadans i ciutadanes de la UE poden acudir a aquest tribunal perquè intervingui en temes relacionats amb les lleis comunitàries. Pel que fa als exemples, poden presentar respostes diverses (Polònia, Hongria, Eslovènia, República

Txeca, Estònia, etc)


JUNY 2001 PERSONES OCUPADES ALS ESTATS DE LA UníÓ EUROPEA:



1)L’alumnat ha d’explicar la informació bàsica que facilita el quadre estadístic: tema (atur i ocupació de la població activa), àmbit territorial (Estats de la Uníó Europea), unitats de les dades, dates a què

Es refereixen i font de les dades



2) Els estats demanats són Alemanya, Gran Bretanya, França i Itàlia. (1 punt). A tots hi augmenten les persones ocupades, excepte a Itàlia. Com a raons l’alumne pot adduir, entre d’altres, l’ampliació del territori de la República Federal Alemanya per la incorporació de la RD Alemanya, la crisi demogràfica de població italiana, la disminució de l’atur; la reactivació d’alguns sectors econòmics especialment el de noves tecnologies, els serveis a les empreses, o el terciari en general. L’alumnat ha d’exposar les funcions de la Comissió Europea, el Consell Europeu, el Parlament Europeu i el Tribunal de Justícia.

JUNY 2010 PAÏSOS INTEGRANTS DE LA UníÓ EUROPEA:


1) L’alumnat hauria de destacar en la descripció els aspectes següents:


Es tracta d’un mapa de tipus polític que reflecteix la composició actual de la Uníó Europea. Hi estan representats tots els estats membres i s’hi indica la data d’incorporació a aquesta organització. La font és una pàgina web. 
Es poden observar els països que van crear la UE el 1957: Alemanya, Bèlgica, Luxemburg, Holanda, França i Itàlia. Les incorporacions posteriors: Dinamarca, Regne Unit i Irlanda el 1973, Grècia el 1981, Espanya i Portugal el 1986, Finlàndia, Suècia i Àustria el 1995, el conjunt de països integrats el 2004 i les darreres adhesions de Bulgària i Romania el 2007. 

2) Les definicions podrien ser semblants a les següents: 

Espai Schengen:

És el format per aquells països de la UE que han signat l’acord o tractat d’Schengen sobre la lliure circulació de persones, sense necessitat de passar per controls duaners o policials a les seves fronteres. No tots els països de la UE han signat l’acord (el Regne Unit i Irlanda es mantenen al marge), mentre que hi ha països que no formen part de la UE, com Noruega, Suïssa i Islàndia, que s’hi han adherit. 

Fons de Cohesió:

El Fons de Cohesió finança projectes d'inversió pública als Estats membres de la Uníó Europea que tenen un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana comunitària. Són projectes destinats a millorar el medi ambient i la integració de les xarxes transeuropees de transport. 

3) 
a) Exposeu breument els aspectes més destacables de la CECA (1951), precedent de la construcció europea: La Comunitat Europea del Carbó i l’Acer (CECA) va ser un tractat signat per França, Alemanya, Itàlia i els països del Benelux, que tenia com a objectiu aconseguir la lliure competència en el mercat del carbó i de l’acer, per tal d’aconseguir preus més barats i assegurar-ne el subministrament.  
b) Expliqueu les característiques i funcions principals de la Comissió Europea. La Comissió Europea constitueix el poder executiu de la UE, és l’equivalent al govern europeu.
Està formada per comissaris escollits pels estats membres de la UE. Les seves funcions principals són la gestió de les polítiques comunitàries: agrícoles, industrials, de telecomunicacions, de transport, de medi ambient, etc. 
c) Observeu el mapa i escriviu el nom de cinc països europeus que no formin part actualment de la Uníó Europea. L’alumnat ha d’esmentar cinc països que no formin part de la UE, com per exemple els següents: Suïssa, Islàndia, Noruega, Ucraïna, Bielorússia, Rússia, Croàcia, Sèrbia, Montenegro, Bòsnia-Herzegovina, Macedònia, Kosovo, Albània, Moldàvia...

4)a)


Pes de la població europea en el context mundial. La població de la UE ronda els 500 milions d’habitants, fet que la situa en tercera posició mundial, per darrera de la Xina i la Índia.
 b) Objectius que pretén la Política Agrària Comuna (PAC). Els principals objectius de la PAC són augmentar la productivitat de les explotacions agràries; assegurar unes rendes suficients per a la població que treballa en el sector agrari; garantir l’aprovisionament d’aliments i assegurar uns preus raonables pels consumidors. 
c) Què és la zona euro? Indiqueu el nom de tres estats de la Uníó Europea que no formin part de la zona euro. La zona euro la formen el conjunt d’estats de la UE que utilitzen l’euro com a moneda comuna. L’alumnat ha d’esmentar tres països extrets del grup següent: Els estats de la UE que no formen part de la zona euro són el Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Rep. Txeca, Hongria, Romania i Bulgària. 

JUNY 2011 TEXT SOBRE LA POLÍTICA REGIONAL EUROPEA:



1) L'alumnat hauria de destacar en el resum els aspectes següents: • La política regional té com a objectiu aconseguir la cohesió i la integració 
econòmica dels països membres mitjançant la solidaritat financera. • Si es redueixen les desigualtats entre les regions europees es beneficia tota la comunitat. • Les desigualtats es donen tant entre estats com entre les regions d'un mateix estat. • Les regions més desenvolupades econòmicament són les urbanes. • La font és la pàgina web oficial de la Uníó Europea. 

2) Es podrien ser semblants a les següents: Regió europea: territori amb una dinàmica demogràfica i econòmica i uns trets geogràfics comuns, delimitada amb finalitats administratives i estadístiques. Eurozona: països de la UE que tenen l'euro com a moneda i la política financera dels quals està regulada per les directrius del Banc Central Europeu 

3) La frase fa referència al fet que dins de la Uníó Europea no solament hi ha estats més rics i altres amb dificultats econòmiques, sinó que dins d'un mateix estat hi ha desigualtats econòmiques entre les seves regions. Els objectius de la política regional europea tenen com principal finalitat reduir aquestes desigualtats i aconseguir finalment una uníó d'estats amb una situació econòmica més homogènia que afavoreixi la seva cohesió. Pel que fa als instruments les diferències són le següents: • Fons estructurals: tenen com a objectiu general ajudar les regions menys afavorides reduint les desigualtats. Estan formats d'una banda, pel Fons Social Europeu (FSE) que es dedica, sobretot, a finançar activitats de formació que afavoreixin la inserció laboral dels treballadors aturats i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER), que concedeix ajuts econòmics per a la construcció d'infraestructures i altres inversions productives . 
• El Fons de Cohesió (FC) està destinat als estats que tenen un PIB per càpita inferior al 90% de la mitjana europea. Finança projectes d'infraestructures relacionats amb el medi ambient i els transports. 

4)A)


Hauria de citar les següents: Comissió Europea, Consell Europeu, Parlament europeu, Banc Central Europeu, etc. 
b) El corrector valorarà la pertinença de la resposta De manera indicativa és dóna a continuació la resposta de tres de les institucions més representatives: a) Consell Europeu: té la seva seu a Brussel·les i representa els estats membres i està format pels caps de govern. Aprova el pressupost de la UE juntament amb el Parlament i coordina les polítiques econòmiques dels estats membres. B) Parlament europeu: El Parlament Europeu comparteix el poder legislatiu amb el Consell de la Uníó Europea. És l’únic òrgan de la Uníó Europea triat per sufragi directe. Els 736 diputats del Parlament Europeu són elegits cada cinc anys pels votants dels 27 Estats membres de la Uníó Europea, en nom dels seus 500 milions de ciutadans. El Parlament exerceix un paper actiu en la preparació de la legislació en temes com per exemple la protecció del medi ambient, els drets dels consumidors, la igualtat d’oportunitats, de transports i de lliure circulació de treballadors, capitals, béns i serveis. 
c) Banc Central Europeu: te la seu a Frankfurt (Alemanya), la seva funció es gestionar l’euro, la moneda única de la UE, i preservar l’estabilitat dels preus de l’eurozona. El BCE és també responsable de fixar les grans línees econòmiques i executar la política econòmica i monetària de la UE.

JUNY 2007 TAULA DADES PAÏSOS RECENTMENT INCORPORATS UE:



1)La informació que cal extreure de la taula és la següent: Tots els països de la taula, menys Croàcia, tenen una inflació més elevada que la UE. Tots els països tenen un atur més elevat que la mitjana de la UE. Tots els països tenen una renda més baixa que la mitjana de la UE. La població de Turquia és molt més gran que la de la resta, sobretot que la de Bulgària i Croàcia que són molt baixes. 

2) els països candidats a formar part de la UE han d’estar regits per sistemes polítics democràtics. Han d’acceptar el principis de llibertat, democràcia i respecte als Drets Humans, així com les llibertats fonamentals pròpies dels Estats de dret. -els criteris econòmics que cal complir consisteixen en l’adopció d’una economia de lliure mercat en la qual ha de poder fer front a la competència inherent a aquest tipus d’economia. Per poder formar part de la zona euro s’ha de convergir en un seguit d’indicadors econòmics com el dèficit pressupostari, el deute públic, la inflació, els tipus d’interès i l’estabilitat de canvi de la moneda pròpia. 

-Romania i Bulgària són els dos països que s’han incorporat l’1 de Gener del 2007 a la UE


3) -la integració econòmica s’articula a partir de l’existència d’un mercat interior únic que permet la lliure circulació de béns, serveis, persones i capitals. Els instruments que ho han permès han estat l’eliminació dels controls fronterers, la implantació de la moneda única (l’euro) i la creació 
d’institucions com el Banc Central Europeu, independent dels governs nacionals, el qual dirigeix la política financera de la UE. Per reduir els desequilibris interns motivats per les diferències econòmiques entre els Estats i les regions, la UE distribueix uns fons estructurals i uns fons de 
cohesió. -l’alumnat hauria d’exposar algun exemple que posés de manifest que la integració política suposa que els Estats de la UE han cedit part de la seva sobirania en favor de les institucions europees. Les institucions europees aproven directives, normes i lleis que prevalen per sobre les aprovades a cada Estat membre. L’alumne hauria de citar almenys un dels tractats següents: el Tractat de Roma (1957), l’Acta Única Europea (1986), el Tractat de la Uníó Europea o de Maastricht (1992), el Tractat de la Constitució Europea (2004). També hauria de citar com a mínim dues institucions europees d’entre les següents: el Consell Europeu, el Consell de Ministres, la Comissió Europea, el Parlament europeu, el Tribunal de Justícia. -els Estats de la llista que no formen part de la UE són: Croàcia, Noruega, Islàndia, Ucraïna i Suïssa. 

Entradas relacionadas: