Objectius principals de la Unió Europea

Enviado por Chuletator online y clasificado en Ciencias sociales

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,21 KB

 

Les institucions de la Uníó Europea

El Consell Europeu està format pels caps d’Estat o de Govern dels estats membres , acompanyats dels seus ministres d’Afers Exteriors. És el màxim organisme polític de la UE i s’encarrega de definir les Orientacions generals d’actuació i de desenvolupament. La seva funció és dotar A la UE d’impuls polític en qüestions fonamentals.

El Consell de Ministres està format per representants Dels Estats. Generalment, es reuneixen a Brussel·les els ministres d’Afers Exteriors dels països membres. Quan lafer ho requereix, assisteixen a la reuníó Altres ministres. És el principal òrgan decisori de la Uníó. Prenen les Decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diferents estats de La UE. Les decisions es prenen per unanimitat o per majoria. Té poder Legislatiucompartit. També comparteix la responsabilitat de l’adopció del Pressupost.

El Parlament Europeu, que representa als ciutadans, es Reparteix les competències legislatives i pressupostàries amb el Consell de la Uníó Europea. és elegit per sufragi universal. Cada Estat tria els seus Eurodiputats. El Parlament exerceix la funció legislativa, és a dir, pot fer i Reformar lleis i aprova els pressupostos de la UE. S’organitza en comissions.

La Comissió Europea representa l’interès comú de la UE i és el principal òrgan executiu. Es preocupa per que les polítiques de la UE S’apliquin adequadament. També té dret a proposar legislació. Els seus membres Són escollits pels Estats sotmesos a l’aprovació del Parlament europeu.
La Comissió ha de presentar la dimissió col·lectiva si el Parlament aprova moció De censura en contra. Ha de vetllar per L’aplicació en els Estats membre dels Tractats,Directives, Reglaments ...

El Tribunal de Justícia exerceix la funció judicial. Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis Comunitàries. Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada Cinc anys. Aquest tribunal atén els ciutadans i institucions comunitaris ho Necessiten. Les seves sentències són vinculants.

El Tribunal de Comptes, comprova que el pressupost de la UE s'executa correctament,que els ingressos i les despeses són correctes.

Òrgans Consultius


. Altres institucions :- El Comitè de les Regions ,El Comité Econòmic i Social Europeu ,Òrgans financers. - El Banc Central Europeu  - El Banc Europeu D’Inversions ,El Fons Europeu

Òrgans Especialitzats


El Defensor del Poble pot ser consultat Pels ciutadans dels estats membres si consideren que han estat tractats Injustament per alguna institució de la Uníó Europea.

La Política regional europea


És una nova política establerta per corregir Els desequilibris dintre els paisos de la UE. Es basa en el desenvolupament Dels fons estructurals i els fons de cohesió, partides del pressupost europeu Destinades a diferents fins. Tédiversos instruments.

 Els Fons de Cohesió tenen com aobjentius:- Fomentar el Desenvolupament de lesregions menys desenvolupades.- Ajudar a la reconversió Industrial.- Combatre l’atur de llarga durada.- Inserir laboralment alguns Col·lectius mésvulnerables.- Afavorir l’adaptació laboral delstreballadors- Fomentar el desenvolupament de leszones rurals, millorant les Estructuresagràries i pesqueres.

El Comité de les Regions


És un organ consultiu....Ha de Salvaguardar el principi de subsidiarietat. Això vol dirque la UE intervé per Ajudar al desenvolupament dels estats membres; ara bé, la intervenció es Produeix si pot actuar demanera més efectiva que els Estats o les regions.

La Política exterior i de seguretat


 • • Els Objectius són la defensa del valors i interessos de la UE i la defensa de la Seva independència. • També es preveu la col·laboració activa en la defensa de La Pau i la seguretat mundial. • Tot i així, la OTAN continua ocupant-se de la Defensa europea.

La unificació política i social

• A Maastricht es va establir la ciutadania Europea derivada de la llibertat de circulació i residència.• La ciutadania Europea reconeix també el dret a participar de les eleccions municipals i Europees en el país de destí.• També es van aprovar algunes polítiques socials Comunes: 1. Millora de condicions d’ocupació i protecció social 2. Cooperació En matèria sanitària 3. Cooperació en matèria d’educació 4. Protecció del Patrimoni cultural europeu 5. Desenvolupament d’una xarxa trans-europea de Transports i comunicacions 6. Protecció del medi ambient 7. Cooperació per al Subdesenvolupament

També cal fer front a L’envelliment de la població. També cal fer front a l’escepticisme de molts ciutadans respecte el Projecte europeu. Queda pendent també resoldre l’entrada de Turquia. El repte Continua essent l’Europa social i política.. Més que no pas l’econòmica. S’ha Intentat resoldre aquests problemes amb subvencions i ajuts a empreses i RegionsUE, problemes i perspectives• Alguns problemes encara presents a la Uníó Europea: 1. Existència d’excedents agrícoles i pesquers 2. Deslocalització Industrial amb el conseqüent atur 3. Manca de modernització d’alguns sectors Industrials i de serveis 4. Diferències de nivell de vida i benestar entre Regions


TEMA15


Els Estats s’atribueixen el dret exclusiu per desenvolupar Unes funcions relacionades amb la sobirania com:

- La defensa del territori-L'us de la força-l'ordenació Territorial-l'administració de la justícia-la recaptació de tributs i impostos-ensenyament Public-la representació internacional-l'ordenació interior de l'economia-la Sanitat publica- la construcció de grans infraestructures

La Nació és Un poble amb fonaments ètnics comuns, que parlen la mateixa llengua, amb el Mateix context cultural, amb el mateix sistema de vida i història comuna”.

Relacionant Estat i nació obtenim:

.Estat nacional (identificació total entre Estat i nació) Islàndia. .Estat plurinacional (amb minories nacionals Identificables) RFRussa .Nacions sense Estat. Kurds.

La Frontera és el “límit entre dues formacions políTicó – territorials o Dos estats”.Són Essencials perquè el mon es un mon d'Estats, un mon de fronteres.

La frontera, en limitar el territori permet l'existència De la base física de l’Estat (identifica on exerceix la sobirania, el seu àmbit Administratiu i jurídic).

Sempre són Productes històrics, tot i relacionar-se amb accidents geogràfics.

Són el resultat d’un acord o d’una imposicióLa Funcionalitat considera la frontera com a element organitzador de l’espai. Parlem D'un element segregador o integrador. Boundary:  La frontera és un element segregador, que Separa, és un obstacle. És la frontera límit (frontera EUA-Mèxic).  Evidencia conflictes fronterers (frontera Corea del N i del S).Frontier: Frontera com a element integrador, que Afavoreix les relacions a tots els nivells (frontera entre EUA i Canadà).

L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL I POLÍTICA DELS ESTATS


Estat Unitari (França, Portugal, Txèquia, Finlàndia). La seva Forma d’organització és el centralisme. L'acció política / administrativa rau En un govern únic (central). Existeix un únic centre de poder, que actua sobre El territori amb els funcionaris. Una sobirania

Estat Descentralitzat (Espanya, Itàlia, Irlanda). Model intermig entre el federal I l’unitari. Hi ha un poder d’àmbit nacional. A la vegada existeixen poders D’àmbit regional (amb certes competències atorgades). Hi ha unitats Territorials autònomes, però una única sobirania (de l’Estat).

Estat Federal (R.F.Russa, RFA, EUA). El poder es divideix en dos nivells de govern, el de la federació (govern federal) i els dels estats. Cada autoritat, dins el seu àmbit té plena Sobirania. Govern federal Àmbit internacional (política exterior, defensa, Comerç internacional). Temes d’interès comú (política monetària). Dues Sobiranies

Confederació (Confederació Helvètica). Pacte internacional entre Estats, creant una uníó permanent. S'estableixen lligams per regular i coordinar Afers comuns. El principi bàsic és la igualtat de cadascun dels Estats. Cada Estat manté la seva sobirania i independència.

LA JERARQUIA ENTRE ESTATS

Hi ha Estats més poderosos que altres, i la Geopolítica intenta explicar el per què. Igualment, analitza les relacions Entre els diferents estats. Cal considerar una combinació d’elements, com ara: Recursos naturals Grau de desenvolupament tecnològic Població, quantitat i grau De qualificació Posició geogràfica Absoluta, coordenades geogràfiques Relativa, Context socio-econòmic de la zona on es troba

Al món, actualment, es Donen diversos conflictes geopolítics. - A causa de la diversitat cultural. Aquests conflictes tenen diverses causes: Per exemple a Europa podem analitzar Conflictes nacionals com el belga entre Flandes i Valònia. A nivell mundial Esmentar els xocs entre israelites i palestins o el problema del poble kurd. - A causa dels desequilibris de recursos.

- A causa de qüestions religioses (conflicte a Nigèria entre cristians i musulmans). - A causa del problemes fronterers (mala Delimitació fronterera, per exemple entre Índia i Paquistan). - A causa de Repressions polítiques (Síria).


L’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL D'Espanya

l'Estat, que quedà dividit en 17 autonomies (17+2). La Constitució de 1978 Estableix una via intermitja entre l'estat unitari i el descentralitzat. Espanya és un “Estat unitari, amb autonomia de les nacionalitats i les Regions”.Descentralitzat, ja que el principi d’autonomia s’aplica a tots els Nivells (autonòmic, provincial i municipal). S’organitza territorialment en Municipis, províncies i CCAA. Així, a Espanya conviuen 3 tipus d’administració Pública, la local, l'autonòmica i la central .

Els Municipis són “l'ens menor territorial primari”. La Constitució garanteix l’autonomia dels municipis, que tenen personalitat Jurídica plena. Els ajuntaments governen i administren els municipis. Són Formats per alcaldes i regidors. Les seves competències venen recollides en la “Llei de Bases de Règim Local”.

Així, són competència dels municipis:
- Organitzar l'administració pública municipal - Recaptar i administrar els Ingressos municipals - Atorgar lliçències (en les seves competències) - L'ordenació territorial i l'urbanisme - L'enllumenat públic - La recollida de Residus i la neteja - La gestió dels cementiris - La gestió dels mercats - El Control del trànsit dins el terme municipal - El transport públic - Fomentar Les activitats educatives, culturals, sanitàries i esportives - ... / ...

Les competències municipals es centren Bàsicament en: L’ordenació territorial. La seguretat en llocs públics. El Transport d’abast municipal La salubritat. Obres i serveis. La protecció del Medi ambient. Es poden crear mancomunitats de municipis. A finals del 2013 es Promulgà la Llei de Racionalització I Sostenibilitat de l’Adminsitració Local. Les CCAA assumeixen els serveis socials i sanitaris dels Ajuntaments

La província és una “entitat local amb personalitat jurídica pròpia, determinada per L’agrupació de municipis”. Actualment les províncies: - Són la divisió Territorial de l'administració perifèrica de l'Estat. - Són l'entitat local de Rang més alt. - Són la circumscripció electoral de l'Estat.Són l'entitat local de Rang més alt.

Del govern de les províncies s'encarreguen les diputacions provincials o d’altres Corporacions de caràcter representatiu.

La Diputació provincial és un òrgan intermedi de caràcter Representatiu i d’elecció indirecta. És formada pels diputats provincials, Triats pels càrrecs municipals de la província.

Ha de coordinar els Serveis municipals entre si. Ha de cooperar amb els municipis. Ha d’assistir Als municipis de menor capacitat econòmica. Ha de prestar serveis públics Supramunicipals. Per tal de complir aquestes funcions municipis i diputacions Es financien: Fonamentalment amb tributs propis i amb la participació en els de L’Estat i les CCAA. Sempre són proporcionals a la seva població.

Les comunitats Autònomes són “ens públics territorials amb facultats d’autogovern i Autonomia legislativa”. Les CCAA són la principal novetat de la Constitució del 78. Ara tenim les anomenades 17 + 2.Les comunitats autònomes De l’estat espanyol es poden diferenciar en tres grans grups, considerant com Aconseguiren la seva autonomia. Comunitats històriques (via ràpida, aplicada a Catalunya, País Basc i Galícia). Comunitats autònomes (Andalusia).. Cal citar També les dues ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Les Principals institucions de les CCAA són: Políticament, Les CCAA tenen institucions pròpies, fixades per els seus estatuts. Parlament o Assemblea, triat per sufragi universal, legisla en allò que té competències (exclusives, compartides o executives). Consell de govern, que executa i Administra. Presidència. És el cap del govern autònom, amb poder executiu. És La màxima representació de l’autonomia. Tribunals superiors de justícia.

Entradas relacionadas: