La novela del siglo XX

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 18,47 KB

 

R-Venus de Bot (apelatiu del seu germ gras i baix), sinicia amb el dib, al 462 entra taller filippo,473 contacte amb medici, mor pobre i oblidat, al s19 redescob,viu la seva etapa desplend amb medici i despres sinicia al corren neoplat, en les obres es combina cristian amb classicisme paga. museu del uffizzi, gene mitol tremp sobre llenç, tema provinent de la lite vemerica i llatina., es la deesa pagana despullada per 1a vegada desde lantiguit clas,surten 2 fig a lesq per donar vida a venus(mat i esper) zefir-venus-cloris. el nu femen es recu en el renaix com a simbol dela inmaterialitat. venus no repres amor carnal ni plaer sensual, amb les seves fines faccions sacosta a lidea suprema de saviesa. cloris tapa amb el mantell a la deesa, senyal de que els misteris de venius igual que el coneixam moltes vegades amagats. tots els person sembla que flotin,paisatge idilic, al voltant del llorenç es cra un grup de intelec, home ha de buscar unit entre bellesa amor i veritat(es la fig de venus), el tema venus impulsadaa per zefir i per aura, simbolitzen la unio entre mat i esper, venus sobre una petx simbol de fertilit, arriba a la illa de xipre on es rebuda per flora i aquesta li tendeix un mantell, duu un mantell de flors roses a la cint i al coll una garlanda de murta, entre els peus una aremane blava, tecnica detall elaborat de cada person i simbol, paisatge transfig(nat subject) modelatge i corbes suaus, qualit de lesperit i la nat(al cos huma sobren portes a la bellesa i savi), tot aixo provenia de lacademia neoplat SF misatge de bellesa,petxina fertilit,roses i garlanda de murta amor, interpret neoplat(unit entre belle amor i verit), ura es castrat amb els seu semen mes escuma del mar surt venus, li diuen afrodita i represent deesa pagana que ha provoc molta controversia. encarregat per lorenzo de medici per vila di castelo, funcio deco, tema regnat de venus sobre la terra, funcio simbolit,representa valors estetics dels intelec amb valors de la cult clas, MI filippo lippi influencia amb temes reli de lestapa, influencia per teories neoplat, te funcio mitol. boti cau en lanonimat degut a miquel ang i leonardo.

R-escola atenas- r.sancio 483-520, neix urbino mor roma, febres agudes i cont,les seves obres son + suaus + tendres color+calid i difuminat, 1509-10 fa escola atenac car A- junta delic de leonardo i terribilit de miqel, capta moltb la llum, descriu les corbes amb gran bellesa,fidel a la realit,important anatomia i expresio dramatic. carq Cincue-preocupacio pel contingut,culte a la bellesa,desapareix anecdotic,reduixen els marcs arquitec. A-pintura al fresc, tema filo, mostra interior un temple roma i sasembla als projec de bramante, posa diferent grups de person on el centre queda buit, posa a filos princip amb perspec lineal,tot al voltant de P, que senyala el mon de les id te el rostre de da vinci i porta llibre timeu, i arist cab abaix el mon de les exp, filo empir i porta la etica. simbolitzen les 7 arts liberals (gram,ret,dial,geom,arit,astron,mus) trobem variet de colors,dinamisme, interior ampli i profun amb 3 voltes de cano amb casetons i una cupula, els person son cient i filosofs.Socrat a lesq deles fig centrals conversa amb un grup de joves, trobem a lecandre el gran armat, al extrem esq abais a zeno amb un unen que soste llibre que llegeix epicur, pitagores i darrere averroes i eraclit, diogenes a lescala es el nexe dunio de 2grups al costat de eraclit a parmenides i laltre banda euclides inclinat per mesurar amb compas,darrera zorpastra i petelomeu a la dreta del tot. Raffael surt mirant a lespectador amb capa negra, les escult dels ninxols son apolo i mine amb sota un relleu que es una lluita de nuus i un trito que simbol la violen i desitj sensuals SF vol entevar als art de simples artes a un pla superior, expresa lobra com un discurs mental o recerca duna idea, linies vert i horitz son els savis i les diagonals el cap el cuadre, predomina linea sobre color , fundio 4 sales estança (incendi,signatura,heliodor i consanti), exalta la bellesa i bondad i te fun didac i moralist. MI influ de miquelA la composicio anatom i de leonardo el esfumai i distrib de fig en el espai. ell insipa a pintors barrocs.

R-mare de deu de les roques-de da vinci, crono483-486, oli sobre taula pasada a tela,tema religios,museo del louvre, leonardo artista humanistinc cinetific, es forma florencia amb andrea verrochio, primeres obres son reli i retrats, 482 va a mila i fa lultim sopar i torna a florencia on fa la gioconda, 516 sinstala a fransa a la cort de frances1, tamb va ser invent i estudios de la nat A-registre sup-nen jesus,st joan,arcangen uriel,mare de deu, segon regis-cova tercer-paisatge de fonts, la composicio es piramidal delimitada pel cap de la verge i els cosos dels 2 infats, predomina el dibuix. 3tipus de perspec 1 disminucio de les dim dels obj 2dismin del color dacord amb la prox i lluny de les fig 3indefin dels cantons dels obj vistos desde varies distancies i pers aeria. nivell luminis natural a les roques i irreal de les fig, detaca joc de man i mirades, es una comp unit,la ma esta estesa devant de la verge, el pais de fons no es corresp amb els pais tosca, es invent no real SF havia de formar part dun politic encarregat a lonard i germans redis i a la cofraria la concep pero no va ser acceptada. MI sinspira en els evangelis apocrofics, la verge viatja a egip fugin de herodes i descansa en una cova on es troba amb joan, la versio posterior esta a nationa gallery de london, la creu de canyeys es simbol de joan, el angel a la versio anterior nosta, uriel es el protect danimes desvingudes i dela mort dels paresde joan, te funcio de mediador dels 2 nens i significat el misteri de lercanrnacio i pasio i joan es company de jocs i visionari de la pasio de c, trobem labsencia de st josep i el tema escollit es poc comu.

RDanae i pluja de ticia, cron 553-54, encarrec pel rei felip2, prado,tema mito ,funcio estetica, ticia maxim repre de la pint veneciana per la qualit i longeviit, aprenent de bellini i giorgine, domini tecnic i plastic, tematica abrasa mitol alegor reli i ret. es una fabu mitol com zeus es tranform en pluja dor per seduir a danae el seu pare la te tanca a una cambra metal, tamb es trans en brau o anima, neix un heroi, perceu fill de deu i mortal, la jove acompanyada del gos i mira la plja dor, i la serventa sorpresa i avariciosa intenta recollir el maxim, dane es carq per la llum i la serv per la foscor. bellini girogino ensenyen a ticia a conectar elem dun cuadre, obre un taller dart, es relaciona amb les corts als 40 es casa, es amic de pietro, amb el duc durbino coneix als reic carles5 i felip2 el pare de danae no vol que es compleixi el huracle de q eel seu net el matara,danae presenta moviment i es somiadora, accpeta les propost de zeus, el color defineix laire i la lluim i dona expresivit a lescena, llum banya el cos nu de la noia perfecte i nacrat i la pluja intensifica lefecte de qe no es real. feli2 encarrega ladeu de venua a adonis. lescola veneciana- predomina el color de forma pastisa,vermells i blaus intensos,luxe dels detalls,sensualit del cos nu, no necesit de linies, contrastos,colors frescos i brillanst ocm lor. el cos della te reflex daurats dela llum que es projecta a traves dun nuevol trencat per on cau la pluja, 3 zones de color el llençol el cos i verds i grisos en la serventa, es una cuadre de caire polit i sos i mostra sensual qe escadalitza lepoca. SF forma part dun grup anomen poesia, danae accepta el desti i la venda de la virtut, la pluja dor te poques posiblit de qe trimfi lhonestedat i la inocencia, ticia te recursos te llibert i canvia la categoria de artista MI rubbnes velzqe llum cromat atmos son models influen en la tec pictorica deica que el color expresis llibert total 3 grans mestres ticia tintoretto i verones.

Renterram compte ogaz de el greco-neic a creta, fa pint bizant, 567 viatja a ven i aband la pint medieva i descob el color la comp i la persp. 570 viatja a roma i entra en contac amb famili riques,coneix lobra de MA i comensa allargar fig 576 viatja a esp, sinstala a toledo i crea el expolio 1etap-inf bizant,fig allar,mov ond,escorç vident,devocio reli,fons foscos 2et-quades amb 2 zones,enllasos nat, us arb de llum i omb, pinzell llarg i past. A-cron 1583-86 estil manier, tema reli, local esglesia de st tome a toled, presenta 2 dim de la vida mort i cel, al cent el quadre cadaver del senyor lestan posant al sepulcre, ha fet baixar a 2 sants del cel st agus i st esteve. en la tradi biblic el cos es enterrat i torna a la terra en espera de ser transfigur a la resurec final, encara que sigui cadaver se li endeixen honors. person-rector que encarreda el quadre, al voltant clergues, a la part oposada un frada francisc, agusti i un trinitari, al centre contemporanis del greco i el greco que ens convida a entrar al quadre ambla mirada, un nen que assenyala amb el dit el person prinip. entre el cel i la terra llas dunio es lanima inmort del compte, el fetus apareix com una part (alumbram) una part a la llum eterna en la que viuen els sants. la part sup jesuc de blanc, entronitzat,jutje de vius i morts senyor de la vid i la hist, jutja amb misericordia, ma dreta aixec, la verge acull meternalment lanima, a lesq al cel trobem a joan bap, apostol pau, santiago el mayor, sto tomas,felip2 i a la terra fig tractades amb real, rei dav amb arpa,moises i les taules , noe i arca i mes person de devocio com maria magd i sn seb. sens comunica que lhome ha nascut per la vida encara que hagi pasat lumbral de la mort, hem de viure aquesta vida santament. don gonzalo ruiz de toled vol deixar testim de la seva fe amb certes disposicions testamentaries a favor de la parroqia de sto tom, el veien tenien que donar carnes fallines vi llenya.. pero devant la deixadesa dicta sentencia a la cancilleria de valladolid i obliga a pagar. el quadre es un simbol de la pietat, el greco vivia el seu misticisme a la seva manera sense fer cas a lesglesia, cuadre encarregat per andres nuñez per conmemorar el triomf del judici contra la familia del compque no volia pagar, aporta un sig terrenat mes que simbolic. MI herencia bizant, despres de la seva mort cau a loblit , es consolida com artista al s20 gracies a r cases i s rosignol

XX miro interior holand- surreal elaborat per andre breton, pur automat psico verbal o escrit la funcio del pensament, teorires 1ppsicoanal 2automat 3trenca convencions sos 4espais buits A- compra posta de hendrick sorgh i fa el quadre a partir dqui, color cius i plans destaquen els 1aris, les formes distorsionades en forma dameba, linies de relacio entre personat i objecte utilit el negre, la comp jerarquit, el music i llauit gran i cames inapresiables, la forma oval envolta el cao, amb prou feina veiem a la noia asseg, gat sot taula amb llana i gos amb os, miro introdueix el seu prop lleng en el quadre de sorgh, el cap forma organica forma un sol enfurismta, i dona siluerta, molts signes danim filaments en negre al centre tocador de llauts, personatges del mon rural, obres anterior basades en paisat cat signes de projeccio person al 23 comensa a pint el pais cat, obj i fig reduit a la seva essencia, cerca la inocencia dels nens i la seva manera dexp dali vol associacions delir que neixen del mon inter del qi mira el quadre , somnis el trna imat paranoico critic.

marx curara malalt- frida khalo,1954,oli sobre tela,museu frida khalo, realisme sos tema simbol. pare alemany y fotograg i mare mexacana amb origens indigens, 6poleo 18accident cot, es casa amb diego riv els dos comunistes 3id de lobra 1autoret(amb simbol person) 2rep inglu de la cult indig mex(Expresat amb colors brilla) 3discrepar a la supusada adscripsio al real(es feminista) 22escolta nacional preparat mesic coneix a diego, cap dun gurp rebel, 17 dec 25 acident tran trenca coll de la pelv peu dreu deslligat pasamans travesa ventre, la medicina del temps la tortura amb 32 operacions, lavorriment la fa pintar 26 1r autoret(expresa esdeven i reacc) 29 casa amb diego, una rela davent amb un vincle crat i odi 40 divorci 1 any, pinta les dues fridas on asimila la cris mat una vestida amb tehuana i laltre eurpee i les dos conectades per vena pa euro pamenasa amb perdre tota la sang, diego nfidel amb la germana, el vestit mexi es llarg color vius i joeieria exot, ell estimava la seva pintura, trosky va viure eua amb ell i tenen romans , es asesinat per un estalinista de bcn ell acusada i arrestada, 38 andre breton qualifica la seva obra de subreal i ell  diu que no pinta somnis isnoi la realit, i exposa a paris gracies a ell, es va interesar per pol i sos els malalts eran ella i la clase treb A- obra en 1r pla enfocat per la diagonal simetrica de les corses la diagon croses mans i aliga, elelm esq perill imperialista i elem dreta pau marxista 2n plan a dalt retrat de marx que mira a lespect, frida es narrador ideologic. cada element te intencio real, perfila amb linea negre, trenca niv conceptual en la comp glob, en la capt de la llum i lelec cromat, vermell perill negre imperial blau serenit groc marxisme SF crensa polit on tota la human es pot lliberar de pat, autoret amb corse de pell tret icono, paisatge pacific(riu blau colom pau i pais comun) i amenasador( bomba atom, riu sang cap oncle sam i aliga eua) la sol es karl merc que ofega laliga, 2 mans laguanten, inclou mot polit, testa pol i person MI represent traumatica exper influ art precolom, realisme sos, pint murals rev,eua critica i denun capit,esp escenes cotum, urs print proagand ell creadora imp reta brillan pitn de terapia.

la persis de la memo-dali 1931,subreal,oli sobre tela, tem oniric museu moma, viu a fig fins 16, va a la real academia de belles arts st fernando, resi a la resi dest coneix lluis buñuel lorca i pepin bello, 29 contacta amb el grup subreal a paris, treballa una peli amb buñuel, andre breton lexpulsa per id polit 48 ny treballa cine i publi torna a pont lliget es casa amb galla, A-com en diagon ascen equilibri entre rellotges tous i zone roques, fons dreta zona amb llum daurada esq rellotge taula i olivera compensat per la llum dreta, el rellotge otu penja de loliv i la branca asenya las rocas 1r pla cap adorm ullt tanc llengua al nas, no boca enormes pest elem plast el pais al capvespre. ala esp moble rect amb 2 rellotes un petit tancat amb formig i laltre deform dona les 7 amb mosca. paisat fons una cala de penya segats amb una pedra petita que projecta la ombra sobre la platja el mar i cel confonen, presneta linies pures llum nitida i brill ambient crepus, dimen no reals part tenebrista i part amb llum de fons irreal, colors grissos blancs ultramar ocre marro groc (dinamisme), estil es subrreal hereu del mov dada,tema son somnis la reali no visible i la inmort tec automat, desorentacio reflex flortagges, 3 relotges difer gores, mostra la fuga del instant i les coses el temps i la perduracio a la memo, contras de dur i tou home i dona, SF insinua realitivit del temps, la part de port llig es la persi en la mem, els elem icono no nous son la forma adormida queapareix en altres epoc(el gran mast) i paisatge de cap de creus formigues osn putrefaccio els insec dones sortida als seus traumes de infantesa, la seva amans dona lloc al dali mes creat MI lobre dim petit ,tecnica det, admirava a goya boco cubisme i metaf de chirico, tec casi fotogradic.

nit de lluna-leadre crstofol 1935,museu jaume morera de llida copia mnac,, familia pagesa influ del mon rural 22 trasllada a lleida per apendre ofici de fust ebon i tallist fa expos a cat i paris tema abstracte i figurat dinam canvis canvis cient tecno(aviacio atomica comun) canvis eco i sos(migracio exodes crisis cap) politic(colonail 12guerra rev rus) art es un reflex daquesta sos, corrents pareixen a F i alem el centre artis a paris fins la 2 gm A-3 elem de fusta un ou de sargi,fus de filar i pesa circ blava a lint duna vitrina de fust semicirc, pintada de color negre i amb porta de vidre, obra signada esq inf dela caixa, destaquen leix de sim diagon(posicio del fus) i la llum nat de lob(prove del color veig del ou i fust) te eqilibri fisi real atemporal, tema trascendent amb un ritme fictici, el fus una tex brillant i suau, esu na obra no figurat, altres de laire a laire peix damun de la sorra SF li recorda a la mare en el moemnt que pot perdre als pares,reflexa recors de la onguera i la serralada montsec, va tria elem sencills i colors de nit es una ob no fig i simb, funcio decor ludic i ilust, lexposa al geordi pompidiu MI surrealista, obj poetic, treallava a lints de lamor, influencia a lesq de joan miro i als poemas objecte de joan brossa. nit de lluna-35,fust vidre,assemblage,dim redu i prof cubist-33,ferro forjat,forja,gran

Entradas relacionadas: