La Novel·la Catalana: De Guimerà al Realisme i Narcís Oller

Àngel Guimerà: Obres i Evolució Estilística

La Filla del Mar (Drama)

Pere Màrtir festeja Mariona, neboda del Cinquenes, el patró més ric d’un poble de pescadors. Àgata, noia òrfena trobada al mar arran d’un naufragi, creix amb els pares de la Mariona. Àgata també estima Pere i li diu que si el veu festejar amb Mariona el matarà. Aquest li promet fidelitat, però a causa d’un malentès, ella creu que incompleix la promesa i el mata. Després es llança al mar, lloc d’on havia vingut.

A partir dels anys 50, Guimerà alterna el realisme amb altres gèneres:

• Monòleg patriòtic: Mestre Oleguer
• Drama religiós: Jesús de Natzaret (es podria considerar una actualització del text medieval La Passió)
• Llegenda romàntica: Les monges de Sant Aimán

Darrera Etapa de Guimerà i el Modernisme

Amb l’arribada del Modernisme (inici el 1892), Guimerà intenta adaptar-se a la nova estètica i estrena en italià Arran de Terra per un encàrrec amb un personatge principal d’alta societat. Utilitza un llenguatge forçat i hi ha una pèrdua d’espontaneïtat i riquesa. El camí del sol i Andròmaca retornen a la tragèdia en vers. L’aranya és un drama realista que intenta apropar-se al modernisme, juntament amb La Santa Espina i La Reina Jove. Per acabar, Jesús que torna refereix el conflicte bèl·lic que viu Europa.

Sis de les seves obres es van conèixer i estrenar a Madrid abans que a Barcelona. Terra Baixa es tradueix a 16 llengües, és base de 4 versions cinematogràfiques i dues òperes. Mª Rosa s’adapta al cinema el 1960. La Pecadora ràpidament es tradueix a l’anglès i s’estrena als EUA.

El 1906, l’Acadèmia Sueca li atorga el Premi Nobel de Literatura, però per pressions diplomàtiques guanya el premi el seu traductor, José Echegaray.

La Novel·la Catalana: Orígens i Evolució

Orígens de la Novel·la Moderna

Després del Tirant lo Blanc, la producció de la novel·la catalana s’estronca. Durant el primer terç del segle XIX, la novel·la disponible són les traduccions al castellà que els exiliats fan a l’estranger. Primer es tradueix Chateaubriand i Goethe. Als anys 20 s’imposen les obres de Walter Scott, que conviuen fins als anys 40 amb obres de Hugo, Vigny, Manzoni, Balzac i George Sand. Ja als anys 40, s’imposa la novel·la sentimental de Dumas i Eugène Sue. Aquestes traduccions preparen la represa de la novel·la moderna; per exemple: Ramon López Soler publica Los bandos de Castilla i El caballero del cisne, adaptant Ivanhoe de W. Scott.

L’ús del català no arriba fins passats 30 anys:

• A La esplanada (Abdó Terrades, 1835), un dels personatges s’expressa en català.
• A El poeta i el banquero (Pere Mata, 1842) es reflexiona sobre la possibilitat de l’ús del català.

Novel·la Romàntica en Català

Hi ha tres obres de Manuel Angelón que són les detonants de la creació de la novel·la en català: Un corpus de sang, Los presos de Catalunya, El perdón de Santa Eulalia a los fueros de Catalunya. Aquestes obres animen Bofarull a escriure una novel·la en català: L’orfeneta de Menàrguens.

Fins al 1882, la novel·la es consolida per tres vies: les que s’editen a les col·leccions, les que apareixen a parts, o les premiades als Jocs Florals. Segueixen l’estil de la novel·la històrica en dues modalitats:

1. Seguint l’estil de Scott (molt objectives).
2. Seguint el model de Vigny/Hugo (els fets històrics estan alterats).

Novel·les destacades d’abans del 1882: Història d’un pagès, Lo coronel d’Anjou, Vigatans i botiflers, Lo Bruc, Cor i sang.

El Realisme Literari

Arran de la revolució de 1830 a França, qualla a partir de 1857 una proposta estètica anomenada Realisme, que és antiromàntica. Pren aquest nom de la revista en què apareix (Réalisme). Aquesta estètica es basa en els textos de Balzac i Stendhal.

Stendhal, autor de Le rouge et le noir (El roig i el negre), va dir: “La novel·la era com un mirall que hom passeja al llarg d'un camí; aquest mirall tan aviat reflecteix als vostres ulls el blau dels cels, tan aviat el fang dels tolls del camí.”

La novel·la realista vol analitzar la societat en la política, els temes socials, econòmics o morals. El mètode usat és l’objectivitat amb un llenguatge flexible i divers. A Catalunya no es pot parlar d’un grup realista definit. Els crítics Josep Yxart i Joan Sardà importen aquestes idees des de França. Qui més les pren és Narcís Oller. A Catalunya, el Realisme queda interferit pel Naturalisme i el Costumisme.

El Naturalisme Literari

Abans que a la literatura, el terme Naturalisme s’havia aplicat a la filosofia, la ciència i l’art. El 1867, Émile Zola aplica el terme a la literatura tenint en compte tres pilars:

• La filosofia d’Auguste Comte (Positivisme), segons la qual l’experiència és l’únic punt de partida del coneixement.
• La filosofia de Taine (Determinisme): nega la llibertat humana i afirma que l’home sempre està determinat pel medi social, l’herència biològica i la raça.
• Les idees del metge Claude Bernard: proposa que l’instint i la fisiologia predominen per damunt de la psicologia.

Aquest tipus de literatura pretén aplicar el mètode científic (recollida de dades, formulació d’una hipòtesi, comprovació i resultats). En resum, la novel·la naturalista analitza un temperament segons les característiques hereditàries i ambientals sense retocs de l’autor (ha de ser objectiu).

Aquest moviment acaba el 1887, quan Zola escriu L’Assommoir. Parla de l’alcoholisme, la mala sort i la violència de la classe obrera.

El Naturalisme a Catalunya

Els crítics Yxart i Sardà divulguen el Naturalisme durant els anys 1881-1882, coincidint amb la primera novel·la naturalista en català: La papallona (Narcís Oller).

El naturalisme català és moderat, és a dir, és més a prop del realisme de Balzac i Flaubert que de Zola (naturalista). Així, Oller no arriba a tractar amb objectivitat i fredor les seves històries. La filosofia determinista no s’aplica del tot i hi apareixen elements romàntics.

Narcís Oller: Biografia i Obra

Dades Biogràfiques

Neix a Valls el 10 d’agost de 1846. Queda orfe de pare als 2 anys i l’educa el seu oncle Josep Moragas, advocat de gran cultura. Estudia la carrera d’advocat i treballa a la Diputació i als tribunals. El 1874 es casa amb Esperança Rabassa.

Va ser un lector apassionat. Sempre es va mantenir al dia gràcies al seu cosí Josep Yxart. Manté relacions amb Emili Vilanova i amb Zola. La seva època més brillant és la dècada dels 90. A partir de l’aparició del Modernisme és marginat progressivament i deixa d’escriure a partir de 1905. El 1925 se li tributa homenatge a l’Hotel Majestic. El 1928 es publiquen les seves Obres completes i mor el 26 d’abril de 1930.

Teoria Artística i Estètica

La seva estètica es fonamenta en el realisme, però diu que vol transmetre “el gran contingent de poesia que conté a voltes el natural per qui sap observar-lo”. Això el situa a prop del Romanticisme.

Oller utilitza l’anomenada Teoria de la Versemblança, construïda per Yxart. És una fusió entre Naturalisme i Romanticisme. El que es proposa és que l’obra literària respongui a la lògica, que no presenti un excés de Naturalisme ni de Romanticisme. La crítica actual opina que el Naturalisme va influir Oller de forma transcendental. Oller no era un professional, de manera que té mancances (l’estil no és del tot correcte) i mostra un excessiu sentimentalisme.

Principals Obres de Narcís Oller

Entre 1872 i 1882 escriu El pintor rubio. L’any 1877 assisteix als Jocs Florals i es fixa en el fet que la llengua materna ha de ser la llengua de treball. Llavors comença a escriure en català. Escriu una broma amb Yxart sobre la vida dels pagesos i guanya els Jocs Florals, anomenada Lluís. Aquest és perdonat amb un moralisme excessiu. Presenta descripcions molt detallades. Aquest detallisme descriptiu ens fa pensar en l’adaptació de pressupòsits realistes (explica allò que veu) i naturalistes (parteix de la base científica). Va ser un èxit de crítica.

L’Escanyapobres

Parla de les relacions entre un avar (Oleguer), la que serà la seva dona (Tuies) i el marit d’aquesta. Vol ser un estudi de l’avarícia i de la introducció del capitalisme a les zones rurals. Hi apareixen elements romàntics, harmonitzats amb elements realistes.

Vilaniu

Es basa en un conte anomenat “Isabel de Galceran”. Estudia la sordidesa d’una col·lectivitat que acusa Isabel de tenir amors il·lícits amb un jove advocat, criticant el fanatisme polític d’aquesta societat. El final és molt precipitat i abrupte, amb uns suïcidis una mica forçats.

La Febre d’Or

És una novel·la molt ambiciosa perquè explica l’evolució del capitalisme a Catalunya arran de la puixança de la borsa per motiu de l’Exposició Universal del 1888. L’escriu molt ràpidament perquè s’assabenta que Zola està preparant una obra molt semblant: L’Argent. Parla de la pujada i davallada de Barcelona i del seu protagonista, Gil Foix. És un advocat d’origen humil que guanya molts diners a causa de fer arribar el tren a Vilaniu. És enganyat per la seva família i ho perd tot. Acaba vivint en un pis humit i fosc de l’Eixample.

La Bogeria

L’escriu quan ja està en marxa la crisi de la novel·la dels 90, com un intent de superació. Ho aconsegueix perquè la història s’articula en dos plans i tres punts de vista. Això fa que resulti un text molt modern en l’època. El primer pla mostra les experiències de Serrallonga i el segon, l’actitud determinista de Giberga, la paternalista del narrador i la superficial d’Armengol.

Pilar Prim

Toca el tema de l’usdefruit per part d’una vídua, inspirant-se en un fet real. La vídua manté una relació amorosa amb Marcial Deberga fent front a la família, les condicions socials, els prejudicis morals i la possibilitat de perdre l’usdefruit de l’herència. L’acció es desenvolupa en un viatge entre Barcelona i Puigcerdà; una espècie de viatge interior. S’usa la tècnica realista i la nota dominant és que presenta un final obert. A més, el narrador omniscient gairebé desapareix, a favor d’un narrador personatge.