Noucentisme catala

Enviado por Chuletator online y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,3 KB

 

PANORAMA GENERAL

1a Guerra Mundial – gran convulsió – començament S. XX – època d’entreguerres.

1. Radicalització dels règims polítics: Nazisme, feixisme i comunisme

2.Esclat de moviments d’avantguarda: Trencar amb el passat – art i literatura nous – radicalització

3.Revolució estètica: autors i artistes – M. Proust, J. Joyce, P. Picassó, I. Stravinsky

4.Eclosió d’un nou art popular i de masses: Creadors cultes – cinema, jazz Etc

5

Reacció classicitzant

S. Conservadora – retorn a l’ordre i mesura – també Picassó i Stravinsky.

-Època marcada pels contrastos (dreta/esquerra, Innovació/mesura) – canvis vertiginosos – s. XX

- Francesc Macià- proclamador República 1913 – “Avi de la República Catalana”

EL NOUCENTISME

-Reacció classicitzant al Modernisme – cànons Classicistes vs llibertat –Renaixement/Il·lustració.

- Traducció en termes estètics de la pujada al Poder de la burgesia catalana – Lliga Regionalista (catalanista i conservador) Que governà la Mancomunitat del
1914-1923.

- Ja s’havia constituït amb la Solidaritat Catalana (1906).

        -MANCOMUNITAT: - Enric Prat de la Riba – 1917 - Josep Puig i Cadafalch

                                                       - Xarxes d’infraestructures culturals:             - IEC (1907)

                                                                                                                                     - Biblioteca de Catalunya (1914)

                                                                                                                                     - Escola de Bibliotecàries (1915)

-Celebració 1r Congrés de la Llengua Catalana – normalització ortogràfica i Gramatical – Pompeu Fabra i Secció Filològica de l’IEC. – Institucions

NORMALITZACIÓ DE LA CULTURA CATALANA

LES AVANTGUARDES

-Art s.XX  marcat pels moviments Avantguardistes  -enfrontament amb la tradició occidental

                                                                                                              - reacció antiburgesa

-Pretenien començar de nou.

                -Elogiaven la novetat i la Joventut

                - Volien escandalitzar al públic Mitjà : es dirigien a minories amb voluntat de canvi radical

                - Sobretot en arts plàstiques, Literatura i música.

- Principals Moviments

1.Cubisme:

- França, 1907

- A.P. – Picassó, Georges Braque i Juan Gris – Aboleixen perspectiva i introducció “collage”.

- Poesia – Guillaume Apollinaire – poemes a Partir de converses del carrer i “cal·ligrames”.

2.Futurisme

- Itàlia, 1909

- Marinetti

-Elogiava màquines, moviment, esport u vida Moderna en general – defensa del feixisme

- Poesia – “paraules en llibertat” – llibertat Topogràfica.

3. Dadaisme

- Zuric, 1916

-Tristan Tzara

- + Radical - Provocació constant, falta de Lògica, gust per abolició de convencions.

- Actitud – destrucció de l’art i la Cultura.

4.Surrealisme

- París, 1924

- André Breton

-Alliberament del subconscient o l’exploració Del món dels somnis (Sigmund Freud i psicoanàlisi).

-Pintors: Miró i Dalí.

5.EXRESSIONISME

- Alemanya, començaments de segle.

-Angoixa del moment a través de l’exageració (colors estridents, perspectives impossibles, expressions Turmentades)

- Donat a la sàtira política

-Nazis – art degenerat

-Avantguarda Catalana:


- + en arts plàstiques

-Poesia – influència de primera avantguarda – Cubisme i Futurisme

- Exc. : -Manifest Groc, 1928 – Dalí, Muntanyà i Gasch- atac cultura tradicional.

                - “Cal·ligrames” – J.S. Papasseit, J.V. Foix, J. M. Junoy, Joaquim Folguera.

-Experiència diluïda en el Noucentisme i  Postsimbolisme.

- Sabies què?

Dalí, pintor i escriptor- Conferència a l’Ateneu Barcelonés, 1930 – crítica Àngel Guimerà.

1920 i 1930

- FiNoucentisme, 1923, i fi avantguardes – Període de riquesa considerable fins a la Guerra Civil, sense cap denominació- Importància novel·la.

- 20 – crisi del gènere novel·lístic:

1.Obres importants – Proust, A la recerca Del temps perdut – Joyce, Ulisses – la novel·la no podia tornar a Seguir esquemes realistes, naturalistes o modernistes.

Calia un nou tipus de novel·la

2.Àmbit català, noucentisme – gèneres breus (poesia, conte, assaig breu) vs novel·la (popular, menystingut)

- Absència de novel·les – polèmica (1917-1925)

                               -J. M. Segarra –La por a la novel·la

                               -Carles Riba – Una generació sense Novel·la

-Ressorgiment

                               -Judita, Trabal

                               - Laura a la Ciutat dels sants, M. Llor

                               -Mort de Dama, L.Villalonga

                               -Vida Privada, J. M. De Segarra                                      Influència Novel·la psicològica

                               -Valentina, C. Soldevila

                               -Camins de França, J.P. I Ferrater

- El monòleg interior i la novel·la Psicològica

-A la recerca del temps perdut, Proust

-Ulisses, Joyce – monòleg interior

                                                                                                      Soldevila, Rodoreda, Villalonga

- Novel·la psicològica – Flaubert, Proust i Joyce – món interiors

EUGENI D’ORS

-Ideòleg Noucentisme

-Barcelona – Vilanova i la Geltrú

-Dret

-Ambients modernistes i es dedica al Periodisme

1906 – article a la “Veu de Catalunya” – “Glossari” – Xènius

                       - Comenta actualitat Política i cultural – “noucentista

PENSAMENT:

-Exaltació del present: nou segle, noucentisme

-Revisió del passat: època clàssica i Renaixement vs E.M i Romanticisme

-Imperialisme: Prat de la Riba, nacionalisme

Arbitrarisme

Ésser humà sobre la natura, reivindicació Ciutats

-Classicisme i mediterranisme

-Obra ben feta: exaltació de la perfecció.

POLÍTIC:

-Director general d’Instrucció Pública de la Mancomunitat (1917)

-1923- Madrid – 1938 – Jefe Nacional de Bellas Artés

OBRA:


-Glossa – gènere breu en què l’autor opina sobre els temes polítics I culturals del moment.

        -Agrupades en : -llibres unitaris La ben Plantada- noucentisme – pers. Femení – Gualba, la de mil veus – Oceanografia del tedi

“Glosario”

JOSEP CARNER

-Barcelona – Brussel·les

-Família petitburgesa

-11 anys – publica 1r poema – Prestigi

-Dret i filosofia

-1911 – IEC i col·labora en gran nombre de Presentacions

-1921 – cos diplomàtic – estranger – 1939/1945 Mèxic – Bèlgica- Émilie Noulet, 2a – Professor a la Universitat Lliure de Brussel·les.

-Govern català de l’exili.

Obra:



“Príncep dels poetes”, prosista i traductor – Caracteritzar per la ironia.


Trajectòria poètica:

                                                       -Modernista

                                                       -Representant del noucentisme Poètic –Els fruits saborosos (1906)


Auques i Ventalls

                                                                                                                                     -La inútil Ofrena

                                                       -Simbolisme

                                                       -Inquietuds metafísiques: Nabí

  • Recollida a Poesies (1957)
  • Prosa:    Les bonhomies (noucentisme), La creació d’Eva i altres Contes.
  • Teatre: El giravolt de maig
  • Traductor: Dickens, Carrol, Defoe, Mòliere, Fontaine, Twain- Voluntat de normalització cultural.

*Creador llenguatge literari – combinació Registre culte/popular, Naturalisme aparent i rigorosa elaboració.

Poema “Bèlgica”


Composició noucentista pel fet de contenir referències a La natura típicament urbana (voreres, carrers, fanals...). No es tracta de la Naturalesa feréstega del Modernisme, sinó que és amable, adaptada a la Ciutat.

“Cançoneta incerta”


Mostra de poesia popular.

- Mètrica: versos octosíl·labs i tetrasíl·labs - Rima: abab, cdcd, efef – versos d’art menor-relació, ús de repeticions, tria D’un llenguatge i uns conceptes planers, rimes intencionadament senzilles – Relació poesia popular.

J.V. FOIX

-Avantguardista, noucentista o postsimbolista – Poeta total – “investigador de poesia”

- Barcelona, Sagrià – propietari de Pastisseria

- 1rs en practicar l’aviació Esportiva

-1916 – avantguardes francesa i Italiana

 – Sitges i Port de la Selva

- Pintors importants: Miró, Dalí, Ponç, Tàpies.

- Premi honorífic 1981 : Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya.

-Obra

POEMES EN PROSA: Diari

LLIBRES EN POESIA: Sol, i de dol – conjunt de sonets que remeten els clàssics medievals

TEXTOS EN PROSA: Catalans (1918) – conjunt de retrats de mestres i amics

- Llengua volgudament arcaica – punt de trobada Amb la poesia medieval, i d’altra banda, per les avantguardes.

És quan dormo que hi veig Clar


3 estrofes de 10 versos heptasíl·labs, rima Encadenada

- Relació somni/realitat:    - Paradoxes

                                                               - el mateix que Dalí - Surrealisme

                                                               - 3a estrofa

-Poesia  popular – mètrica regular – simplicitat De vocabulari, encara que hi ha una riquesa lèxica

- També molt vital

La poesia Noucentista no és sempre formal, també hi ha un registre popular- cançons – no Artificiosa

Joan SALVAT PAPASSEIT

- El seu pare, fogoner d’un vaixell mort D’accident quan tenia 6 anys. Llavors va viure en el vaixell “Asilo Naval Espanyol” destinat a orfes de mariners.

- Als dotze anys ja feia d’aprenent d’adroguer i En un taller d’escultura religiosa.

-Amistat pintor Torres-García – Futurisme

-Secció Llibreria a les Galeries Laietanes

- Desenganyat del socialisme – individualisme Anarquista

- Mor jove per tuberculosi

- Intens vitalisme al final de la seva Vida.

-Obra:

Poema de la rosa als llavis – poètica avantguardista

Foix – “Fals avantguardista” – semblant a Maragall.

CARLES RIBA

-Poesia intel·lectual i depurada – símbol de la Cultura catalana resistent al franquisme.

-1893 – Dret, filosofia i lletres.

-Professor de l’escola de Bibliotecàries

- Es casa amb la poeta Clementina Arderiu.

- Col·laborà amb Fabra en la confecció del Diccionari.

- Professor de grec a la Universitat de Barcelona

- Al final de la Guerra Civil, compromès amb la República, s’exilia a França

-1958 – Director de la Fundació Bernat Metge...........................

Pintura: el 1916 Noucentisme ideals de tornar Als clàssics.

Joaquim Sunyer: representa en pintura igual que Els escriptors noucentistes. El Noucentisme en Catalunya. Ideal de mesura i D’equilibri, paisatge mediterrani seguretat agradable serè i tranquil oposició Al Modernisme, món clàssic. Pastoral 1911

Surrealistes: Joan Miró: representa l’aspecte Més lliure del Surrealisme Imaginació i color deformació. També escenes Angoixants. El segador: pintat per al pavelló espanyol de l’exposició universal De París 1937. Imaginació i valor ,,elements primordials.

Salvador Dalí: l’onirisme, representar convulsió El pas del temps, somnis. La persistència de la memòria (1931) representació Mental. La obra és una de les més cabdals de l’època més surrealista.

Precursor de l’expressionisme: Edvard Munch: “El Crit” – crit de la humanitat. Segle convuls. “Capvespre a l’avinguda”. Precursor De la pintura expressionista.

Entradas relacionadas: