Normes etiques

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,05 KB

 

Societat:


comunitat humana que comparteix costums, tradicions, Organització, etc

Estat


: conjunt d’instruccions que regulen les relacions socials

Individualisme:


doctrina política que defensa que la societat es el Resultat d’un acord entre individus. A més, afirma que no pot haver una Societat sense estat, perquè aquesta seria insostenible. En general, és el fenomen Dels liberalisme polítics (defensada per Hobbes, Locke i Rousseau.

Contractualisme


: concepció de la societat que considera que el seu origen és un Contracte entre individus.

Socialisme


: doctrina política que afirma que l’ésser humà és sociable per Naturalesa i també que l’estat apareix en el transcurs de l’evolució d’una Societat i que han existit societats sense estat i aquestes poden seguir Existint. En general, és fonament del socialismes polítics ( anarquisme i Comunisme ) i és defensat per Marx.

Estat De naturalesa:


situació hipotètica prèvia l’aparició de Les societats administratives i els governs.

Estat Natural de Hobbes


: teoria que afirma que en la Situació hipotètica prèvia a l’aparició de la societat, l'home està en una situació constat de guerra, no només lluitant sinó també en la disposició a fer-ho. A més, afirma que la única font de seguretat de l'home és propia força inventiva.

Estat natural de Rousseau


Teoria que afirma que en la situació hipotetica prèvia a l'aparició de l societaat,l'home és lliure i hi ha igualitat. Tot i que l'esser humà és bo per naturalesa, és difícil enfrontar-se sol cotra la naturalesa i això produirà inseguretat d'origen no humà.

Estat natural locke:


teoria que afirma que en la situació hipotetica previa a l'aparició de la societat, l'home és completament lliure i hi ha igualtat, tenint completa llibertat d'acció sense superar els límits que la natural comporta. Aquesta, originada per la raó. Defensa que no s'ha de perjudicar als altres humans, buscant la Pau i la conservació 

Materialisme històric:


teoria de la societat de la revolució i també una metodologia d'anàlisi social que afirma que l'estructura económica regula l'estructura política i ideològica.

Estructura econòmica:


és un sistema pel qual s'intercanvien i es produeixen bens.

Estructura política:


és el conjunt d'institucions governamentals, lleis i organització de la justícia d''un país o societat. 

Estructura ideològica:


és el sistema que forma la cultura, idees, tradicions i ciència.

Socialisme científic:


Ètica:


part de la filosofia que té com objectiu l'estudi de la moral.

Moral:


conjunt de costums, creences valors i normes que determinen el comportament

Judicis de fet:


proposicions que expressen la realitat objectiva (els fets) i d'aquesta manera, segons la seva correspondència amb la realitat, podem afirmar si son verdaderes o falses.

Judicis de valor:


proposicions que no expressen cap realitat (cap fet). Són proposicions subjectives que expressen si un fet satisfà les exigències del que parla.

Imperatius:


enunciats que presenten simplement la forma de conducta que cal seguir. La seva característica típica, però no necessària, és que el verb es presenta en mode imperatiu.

Imperatiu hipotètic:


enunciats que expressen la necessitat d'una acció en el cas de que prèviament el subjecte vulgui la fi del qual s'ordena.

Imperatiu categòric:


enunciats que expressen la necessitat d'una acció pper si mateixa, sense necessitat de considerar el fi que s'obté amb ella.

Ética teológica:


ètica que determina la bondat d'una acció segons les seves conseqüències.

Ética deontològica:


ètica que determina la bondat d'una acció no per les conseqüències, sinó per l'acció en sí i si satisfà els principis de l'objecte.

Hedonisme:


ètica teològica individualista que defensa la felicitat la provoca el paer d'una acció i que el comportament ha de buscar aquest plaer.

Utilitarisme:


ètica teleològica que defensa que el comportament ha de buscar la màxima felicitat pel màxim nombre de persones, ja que la felicitat pròpia depèn de la felicitat dels altres.

Voluntat autònoma:


motivació per a realitzar na acció que prové d'un factor estern, la llei la dicta aquest factor. 



Entradas relacionadas: