Normes etiques

Enviado por Programa Chuletas y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 6,52 KB

 

Intel·lectualisme moral:


segons aquesta teoria conèixer el bé significa fer-ho. Es pot comprovar doncs, que aquesta teoria es cognitivista, ja que no tan sols afirma que és possible conèixer el bé, sinó que defensa que el coneixement del bé es l’únic requisit per complir-lo. El filòsof Sòcrates va ser el primer en defensar aquesta teoria, ell concep la moral com un saber. De la mateixa manera que sap fusteria és fuster. No hi ha homes dolents, només ignorants i n o hi ha homes bons si no són savis.  

Eudemonisme

Les ètiques que consideren la felicitat com la finalitat de la vida humana i el màxim bé al qual hom pot aspirar són eudomonismes. Malgrat que l’ésser humà anhela la felicitat és com no dir res, ja que cadascú entén la felicitat a la seva  manera. Aristòtil va ser el primer filòsof a defensar l’eudomonisme, diu que cadascú tendeix a una finalitat, pertant no pot ser d’una altre manera que la seva capacitat racional, la finalitat a la qual tendirà cada ésser humà serà l’activitat racional.

Hedonisme

Es considera hedonista  qualsevol doctrina que identifica el plaer amb el bé i que concep la felicitat com un bé plaent. Segons Cirene la finalitat de la nostra vida és el plaer, entès com a gaudi sensorial. L’hedonisme per tant concep el plaer com una cosa sensual i corporal i no per absència de dolor. Els seguidors de  l’epicureisme identifiquen el plaer i la felicitat. Per als epicurs , doncs, la serenitat i la tranquil·litat de l’ànima és l’objectiu que ha de perseguir tot ésser humà i és la veritable essència  de la felicitat.

Estoïsme

Es poden considerar estoiques totes les doctrines ètiques que defensen la indiferència envers els plaers i dolors externs, i l’austeritat en els propis desitjos. Es basa en una particular concepció del món: el cosmos està governat per una raó o llei que determina el destí del que s’hi esdevé, igual tant per la natura com per els éssers vius. L’ésser humà està limitat per un destí inexorable que no pot controlar i al qual només li queda resignar-se.  

Justanaturalisme étic:

es pot qualificar d’aquest àmbit qualsevol teoria ètica que defensi l’existència d’una llei moral, natural i universal, que determina el que està bé i el que està malament.

Sant tomàs d’Aquino és el que ha mantingut de manera més convincent aquesta teoria, segons aquest filòsof, déu ha creat l’ésser humà a la seva imatge i semblant a ell i per això en la seva mateixa naturalesa li és possible trobar el fonament del comportament morKal. Les persones troben en el seu interior una llei natural que determina el què està bé i el que està malament.

El formalisme:

Kant va ser el primer filòsof en reivindicar una ètica formal. Segons l’autor, només una ètica d’aquestes característiques podria ser universal i garantia l’autonomia moral pròpia d’un ésser lliure i racional com és l’ésser racional. La llei o norma no pot venir imposada des de fora, sinó que ha de ser la raó humana la que s’ha de donar a ella mateixa una llei. Aquesta llei s’ha d’expressar amb imperatius categòrics. Aquest estableix quina és la forma que ha de tenir una norma per ser moral.  

L’emotivisme

S’entén qualsevol teoria que consideri que els judicis morals sorgeixen d’emocions.  Segons aquest corrent de pensament, la moral no pertany a l’àmbit racional, és a dir, no pot ser objecte de discussió o argumentació i per tant no pot existir el que s’anomena coneixement ètic. Un dels filòsofs per excel·lència, David Hume, les normes i judicis morals sorgeixen dels sentiments d’aprovació o de rebuig que susciten en nosaltres certes accions. Per tant la funció que tenen les normes i els judicis segons aquesta teoria és influir en els sentiment i en la conducta d’interlocutor.  

Utilitarisme

Defensa que la finalitat humana és la felicitat o el plaer. Per això les normes i accions han de ser jutjades d’acord amb el principi d’utilitat o de màxima felicitat. Juntament amb la l’hedonisme i l’eudemonisme constitueixen una teoria teleològica, ja que valora les accions com a mitjans per a assolir una finalitat, ara bé, també les valora segons les conseqüències que se’n desprenen. La principal diferència entre l’utilitarisme i l’hedonisme és que el primer transcendeix l’àmbit personal. John Stuart Mill va ser un del representants més coneguts d’aquesta teoria. Fa una important distinció entre plaers inferiors i superiors: considera que hi ha plaers més estimables que d’altres segons que promoguin o no el desenvolupament moral propi de l’ésser humà.

III nosmes costums i lleis:


a) allò que permet aquest canvi, és el judici que efectua la raó humana sobre les qüestions que tracta la moral tot decidint si s’ha de mantenir o no en vista a principis com la llibertat, la justícia, la felicitat, la igualtat.
Reflexió-->referència (desitjos, fins, creences) deliberació (mitjans), decisió (intenció)
execució--> fer (accions concretes) aconseguir (resultats, conseqüències). Legimització racional: buscar la competitivitat de les llibertats individuals   Llibertat: negativa:
respecte a ..(amenaces, agressions, malalties...) positiva (autorealització, aconseguir objectius concrets).

Externa:

capacitat de moviment sense impediments (físic, fisiològic, social, polític) llibertat de votar.

Interna:

lliure disposició de la voluntat manera de veure el món. Et poden treure la llibertat externa, però la interna no. à determinisme (hi ha algun element extern a la voluntat que ens fa decidir): ambiental-educacional-social, econòmic, genètic, teològic. Negació al determinisme:
1- les determinacions són només condicionats que accepten la possibilitat de decidir si o no.
2- sempre hi ha la mínima possibilitat de decisió: dir no
3- els condicionats no esgoten les possibilitats de la vida humana. 
--> tenim capacitat de cercar quelcom nou, 
-->tenim la capacitat de negar-nos, de deixar de ser el que ens caracteritza, la possibilitat de deixar de ser més que de ser.

Entradas relacionadas: