Normes etiques

Enviado por y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,46 KB

 

Relativisme moral (Sofistes)

No hi ha normes morals vàlides per a tothom, cada individu o cada

cultura tenen els seus valors, que són els bons per a ells.

Universalisme i

intel·lectualisme moral (Sòcrates)

Allò que està bé o malament no depèn de cada individu o cultura,

es pot raonar i és vàlid per a tots (universalisme). Per a fer el bé,

s’ha de conèixer i, una vegada conegut, no es pot no fer, és a dir,

ningú fa el mal volent (intel·lectualisme moral).

Universalisme i

objectivisme antic

(Plató)

El Bé és únic i el mateix per a tots. Només mitjançant un ús

adequat de la raó es pot arribar a conèixer. Una vegada conegut

cal que l’ésser humà adreci totes les seves accions cap a ell.

Eudemonisme (Aristòtil)

La finalitat de tos els nostres actes és aconseguir la felicitat, que és

el bé suprem. Aquesta només es pot aconseguir, però, mitjançant

la pràctica de la virtut.

Hedonisme (epicur)

La finalitat de tos els nostres actes és aconseguir la felicitat, que és

el bé suprem. Aquesta només es pot aconseguir, però, mitjançant

la recerca del plaer, entès com a absència de dolor i com a

impertorbabilitat de l’ànima.

Jusnaturalisme cristíà (aquino)

Cal seguir les normes morals (llei natural) que es deriven de la llei

eterna promulgada per Déu en crear el món. Són normes que

tenen validesa per a tots, perquè Déu les ha vinculat a la

naturalesa humana.

Emotivisme moral

(Hume)

Les accions que anomenem bones moralment són aquelles que

generen en nosaltres un sentiment d’aprovació. Aquest sentiment

ve generat per la utilitat a la humanitat que reporten aquestes

accions

Ètica deontològica (Kant)

Només tenen vàlua moral les accions que es fan per respecte al

deure. Tota norma que vulgui ser moral haurà de poder ser

universalitzable i assegurar el tractament de qualsevol ésser humà

com un fi en si mateix i no només com a un mitjà.

Utilitarisme social (J. S. Mill)

Les accions que podem considerar com a morals són aquelles que

promouen la felicitat del nombre més gran de persones.

Crítica marxista de la

Moral (Marx)

Al llarg de la història els valors morals imperants en una societat

han estat valors que, sota l’aparença de la més alta espiritualitat

fonamentada en Déu o la raó, encobrien interessos econòmics de

la classe social dominant.

Ètica vitalisme

(Nietzsche)

Els valors morals vigents en la cultura occidental són contraris a la

vida i cal reafirmar els valors de les morals aristocràtiques.

Crítica psicoanalista

de la moral (freud)

Els valors morals vigents en la cultura occidental són la

interiorització de normes socials externes repressores dels instints

per tal d’assegurar la convivència civilitzada.

Ètica del discurs

(habermas)

El fet comunicatiu humà pressuposa la legitimació d’aquelles

normes que són fruit del consens i asseguren la universalitat, la

igualtat d’oportunitats de tots, així com els principis de llibertat i

participació.

Entradas relacionadas: