Nominalisme d'Ockham i Meditacions de Descartes

El Nominalisme de Guillem d'Ockham

Podem resumir la teoria d'influències aristotèliques que desenvolupa Ockham a partir de quatre principis (ESENO):

• Principi d'economia: Intenta aplicar la navalla d'Ockham eliminant tot allò que és innecessari. Es formula de la següent manera: "No cal multiplicar els éssers sense necessitat". Per tant, sempre escollirem l'explicació més simple i directa. Per això, cal fer servir causes evidents empíricament.
• Principi de la singularitat: Només existeixen coses concretes i, per tant, tots els conceptes universals o essències (noms comuns) només són fruit del nostre pensament; no existeixen enlloc, no són coses ni abans d'aquest món ni en aquest món. Dit això, Ockham és antirealista.
• Principi de l'experiència: Es basa en què només hi ha coneixement d'intuïcions sensibles. Si no hi ha experiència, no podem conèixer aquell objecte. Cada vegada que fem abstraccions, utilitzem conceptes per resumir grups de coses, però no són realitats ni tenen cap certesa; són un terme que cada individu aplica com vol.
• Nominalisme: Ockham desenvolupa el nominalisme perquè diu que les essències només són paraules sense cap fonament en l'experiència, són resums. El motiu pel qual fem universals no és reproduir un objecte extern, sinó fer més lleugera la nostra capacitat de memòria, ja que podem situar cadascun dels individus de la nostra experiència.

Amb tot això, considerem que Ockham és el capgirament de Plató, la defensa de l'empirisme i, al final, és realista pel que fa a la raó humana.

Les Meditacions Metafísiques de Descartes

Meditacions metafísiques és una obra que Descartes publica l'any 1641 com una continuació del projecte que havia plantejat al Discurs del mètode l'any 1637. L'arbre del saber necessita uns bons fonaments i, per això, la primera meditació comença dubtant de tot. Dubte hiperbòlic i dubte metòdic: tot allò que no sigui clar i distint queda rebutjat com a fonament. No es tracta del dubte escèptic, perquè la feina d'eliminar allò que és insegur busca un fonament indubtable (no parar fins que trobes quelcom ferm).

Primera Meditació

La primera meditació elimina l'experiència sensible i, després, elimina l'existència del món extern perquè potser és un somni. El dubte arriba fins i tot a eliminar els continguts a priori, perquè podria ser que hi hagués un geni maligne que ens fes equivocar-nos cada vegada que fem matemàtiques.

Segona Meditació

A la segona meditació, està fent dues de les quatre regles que havien originat l'obra (EVASEN): les dues regles que ha fet servir són evidència i anàlisi. El cogito és la primera evidència. Puc dubtar de tot, però no puc dubtar que soc jo qui dubta. A partir del cogito, sorgeix un nou repte: mentre penso, soc, però què soc? Per sortir del solipsisme, l'autoconsciència continua analitzant i distingeix que "jo" és una cosa que pensa, per tant, "jo" no és un objecte. Quines idees formen part de l'activitat del pensament? Les idees adventícies són aquelles que representen coses de fora, però no són clares. Els judicis tampoc són evidents, perquè són allò que la gent diu. L'última solució és l'optimisme metafísic de Leibniz, ja que aquest món seria el millor dels mons possibles amb una harmonia preestablerta.