Nombre atomic i nombre massic

1. Estructura atòmica de la matèria

·Un àtom és la part més petita que Pot existir d’un element.

·Els àtoms estan formats alhora per Partícules encara més petites anomenades partícules subatòmiques.

·Per expressar el valor de les Partícules subatòmiques s’usa un submúltiple del metre anomenat picòmetre (pm).

- L’interior dels àtoms

Els àtoms estan constituïts per un nucli, que Ocupa la part central de l’àtom, i un embolcall.

El nucli esta format per: protons i neutrons. Les partícules que formen l’embolcall de l’àtom són els electrons.

Els protons, neutrons i electrons són Partícules subatòmiques.

·Els protons (p) tenen càrrega Elèctrica positiva. Aquesta càrrega s’anomena càrrega elemental.

·Els neutrons (n) no tenen càrrega elèctrica I la seva massa és igual a la del protó.

·Els electrons (e o e^-) Tenen una càrrega elèctrica negativa. La seva massa és petitíssima.

Com que un àtom és elèctricament neutre, el nombre de protons del nucli és igual al nombre d’electrons de l’embolcall.

El nucli atòmic ocupa una fracció mínima del Volum total de l’àtom. Un àtom està extremadament buit: la major part del seu Volum no té matèria.

2. Altres partícules subatòmiques

Entre aquestes partícules subatòmiques Figuren:

·Els positrons: Són partícules de Massa igual a la de l’electró, però de càrrega positiva.

·Els antiprotons: Són partícules de Massa igual a la del protó, però de càrrega negativa.

Aquestes descobertes s’han aconseguit gràcies A uns aparells anomenats acceleradors de partícules. Al seu interior, les Partícules es mouen a uns 300000 km/s

Moltes de les partícules considerades Elementals estan formades per la uníó de 2 o 3 components encara més elementals Anomenats quarks.

3. Elements: el nombre atòmic

Els àtoms d’un element es diferencien del de Un altre element pel nombre de protons que contenen els seus nuclis.

El nombre de protons que té el nucli d’un àtom Rep el nom de nombre atòmic.

Un element químic és una substància pura Formada a partir d’àtoms que tenen el mateix nombre atòmic.

4. Abundància relativa dels elements

Els dos elements químics més abundants a L’escorça terrestre són l’oxigen i el silici, i els dos elements químics més Abundants al cos humà es l’oxigen i el carboni.

5. Isòtops

El nombre de protons i neutrons del nucli d’un àtom s’anomena nombre màssic. EL nombre de massa és sempre un nombre enter i se Simbolitza amb un A.

Els isòtops són àtoms d’un mateix element que Posseeixen diferent nombre de massa. La majoria d’elements estan constituïts Per una mescla d’isòtops.

Orbitals

Ions positius i negatius

Pot passar que un àtom perdi o guanyi Electrons, i es converteixi en un àtom del mateix element, carregat Elèctricament, anomenat ió.

Si un àtom perd un o més electrons, es Converteix en un ió amb càrrega Elèctrica positiva, anomenat Catíó.

Si un àtom guanya un o més electrons, es Converteix en un ió amb càrrega Elèctrica negativa, anomenat aníó

Teories sobre els àtoms

Es la part més petita en la que es pot dividir Un element sense perdre les seves propietats científiques, esta format per Protons electrons i neutrons.

La primera teoria sobre aquestes molècules va Ser la de Dalton fa 3 segles, Dalton deia que eren esferes compactes neutres.

Mes tard Thomson va pensar que els àtoms eren Carregues positives amb petites carregues negatives incrustades que feien que L’àtom fos neutre.

Llavors, un científic més posterior, Rutherford que gracies a la tecnologia mes avançada d’aquella època va poder Fer un estudi sobre els àtoms. Va agafar una làmina d’or i la va bombardejar amb Partícules alfa (α), cosa que va produir tres reaccions diferents:

·Algunes partícules traspassaven Com si no hi hagués la làmina.

·Algunes partícules traspassaven la Làmina però eren desviades.

·Algunes partícules no aconseguien Traspassar la làmina i rebotaven.

Després de l’experiment va fer tres Deduccions:

·La primera va ser que passaven per Un espai buit.

·La segona va ser que passaven molt A prop d’una carrega que repel·lia la partícula.

·La tercera va ser que xocaven Contra matèria.

Per ell l’àtom era Una massa composta amb el seu voltant buit, explicava que les carregues Positives estaven situades al nucli del àtom i que les partícules negatives a La part exterior.

El següent científic que es va interessar en Aquest tema va ser Bohr que va voler ampliar la poca informació que hi havia en Aquell moment, així doncs proposar una teoria molt semblant a la teoria actual Dels àtoms i ell deia que les carregues negatives seguien un moviment circular Al voltant del àtom formant orbites. Va anomenar les carregues positives Protons i les negatives electrons. També va dir que tenien massa, i com que les Partícules no es compensaven va dir, també, que hi havia unes altres carregues Neutres, anomenades neutrons.

La teoria actual va ser decidida per un Conjunt de científics i explica que els electrons no segueixen orbites, sinó Orbitals, pel fet que no seguien una orbita perfecte sinó que el seu moviment Podia canviar però sempre seguia uns patrons i aquests són els orbitals Sp i Bp. Un orbital es la zona de màxima probabilitat per on es mouen els electrons Pel voltant del nucli.

Conceptes de l’àtom