Nit de lluna leandre cristofol

NIT DE LLUNA

Nit de lluna és una escultura al·legòrica creada per Leandre CristòFOL (Os de Balaguer, 1908- Lleida, 1998) al 1935. Va utilitzar la tècnica de fusta i fusta pintada, mesura 71 x 40 cm de diàmetre i té un estil surrealista. Està situat al MNAC de Barcelona.

El seu context històric es situa un any avanç que comenci la Guerra Civil, moment en el que hi havien moltes tensions internes durant la 2ª República. És un període d’entre guerres i estan en la superació del Crac del 29.

CristòFOL es va traslladar a Lleida amb 14 anys per aprendre l'ofici de fuster, activitat que li despertarà interès per l'art. L'any 1933 exposarà per primera vegada a Lleida. Va tenir una formació autodidacta, centrada en l'experimentació personal en l'àmbit no figuratiu, vinculat al Surrealisme.
Al 1936 i 1938, participà en l'Exposició Logicofobista a París i Tòquio, respectivament. La Guerra Civil va suposar l'aturada del seu treball escultor fins 1952, moment en que va viatjar a París gracies a una beca. Cinc anys més tard, reprèn la seva feina de caràcter experimental, que li va ser reconeguda al 1983 amb la Creu de Sant Jordi i al 1990 amb el Premi Nacional de les Arts Plàstiques.

L'escultor col·loca sobre una base rodona de fusta un ou de sargir i un fus per filar, ambdós també en fusta. Els objectes destaquen per la seva puresa formal, es a dir, sense ornamentació afegida. Cal fer notar que encara que com a objectes d'ús puguin tenir una relació, aquí se'ls fica en un context totalment aliè que els priva de la seva funció pràctica. El títol reforça l'idea en proposar un lectura dels dos elements com a contraposició entre la rigidesa i la línia recta del fus (arbre) i la mobilitat i la línia corba de l'ou (lluna)
El quals es retallen sobre un horitzó imprecís. CristòFOL es capaç de compondre un interessant joc de contrastos tot i la senzillesa formal i la descontextualització funcional dels elements, la qual, així com la senzillesa compositiva de l'obra creada a partir de dos únics elements, es utilitzada també per Leandre en un altra escultura clarament relacionada amb aquesta, anomenada L'aurèola astral i impassible està a punt de sortir. En aquesta, també integra dos elements i repeteix el joc de contrastos, així, mentre un dels elements, una construcció feta amb fusta, suro i agulles de cap, és alt i de formes dinàmiques i etèries; l'altre, un esberlacanyes de fusta d'olivera, una eina que els cistellaires feien servir per partir les canyes en tires, és petit, de forma troncocònica i massís.

L'any 1932, CristòFOL va iniciar la seva trajectòria escultòrica dins de la no-figuració, que és desenvolupà a través de dues vies: la primera, en la que l'artista connecta amb el Surrealisme a partir de formes orgàniques sorgides d'una relaxació deliberada del control de la raó; en la segona, utilitza materials industrials de l'entorn immediat i els descontextualitza. Amb això, dona a la forma una dimensió lírica i li confereix un contingut simbòlic personal. Nit de lluna s'inclou en aquesta segona via, va ser una de les obres presentades a l'Exposició Logicofobista al 1936. La peça, tal com explica l'artista, esdevé un retrat matern i de la mateixa manera va creure que un esberlador de fusta d'olivera li guardaria el record del pare, que feia arnes de canyes.

L'obra ha de ser catalogada dins del Surrealisme, especialment les incloses en l'Exposició i en relació amb Marinel·lo i Lamolla, que també hi van participar, encara que per a ell era només un record dels seus pares. La transformació d'objectes quotidians amb poètics el relaciona emb els ready-made dadaistes de Duchamp, malgrat que CristòFOL s'allunya d'això. Aquesta actitud l'acosta més a la poètica de les escultures objecte que Joan Miró realitzava sota el moviment surrealista. També es pot relacionar amb els poemes objecte de Joan Brossa.